La cooperació europea en l’àmbit de la formació i capacitació agrària

Escrit per Josep Lluís Lavilla. Coordinador nacional Europea-E del 2003 al 2013

Introducció

A Catalunya, la principal oferta educativa en formació i capacitació agrària és la de les escoles agràries (EA) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En total, són 14 escoles, coordinades i recolzades pel Servei de Formació Agrària. 

L’origen d’aquesta xarxa d’escoles s’ha de buscar en els traspassos de l’Estat a la Generalitat l’any 1978, que van incloure l’escola d’Alfarràs i els centres de capacitació agrària del Ministerio de Agricultura a Catalunya. Amb la creació del Servei de Capacitació Agrària l’any 1980 per part del Departament d'Agricultura de l’època, per donar suport a les escoles, i una aposta decidida per portar la formació i capacitació a tot el territori, es va anant desenvolupant i consolidant la xarxa, arribant a les 14 escoles actuals. Al llarg dels anys l’oferta formativa s’ha anat adaptant a les necessitats dels usuaris, oferint cicles formatius de formació professional, la formació per a la incorporació de joves a l’empresa agrària i de cursos de formació contínua per als treballadors del sector, en modalitat presencial i en línia i introduint-hi noves metodologies d’aprenentatge. 

EUROPEA Agro Challenge 2022. August 22 - August 26

Els primers intercanvis europeus

A principis dels 80 els intercanvis europeus de les escoles agràries de Catalunya es reduïen a les visites d’escoles d’agricultura d’altres països, principalment de França. Hi havia un interès per conèixer l’agricultura del veí del Sud que ja era un competidor important en els mercats europeus, tot i no formar part encara de la llavors denominada Comunitat Econòmica Europea (CEE). Cal assenyalar la tasca important feta pels professors d’espanyol dels “Lycées Agricoles” de França per organitzar aquests viatges d’estudi amb els seus alumnes i fer de traductors durant les visites. També cal assenyalar que el Ministeri d’Agricultura de França, del qual depenien i depenen els “Lycées Agricoles” públics havia creat la figura del “Chargé de mission” per a Espanya i Portugal, que era un encarregat de dinamitzar els intercanvis amb aquests dos països, ajudant els Lycées a organitzar els viatges d’estudi i/o projectes. Aquests contactes van animar algunes EA catalanes a organitzar viatges d’estudi amb alumnes i professors a França, sent allotjats i alimentats, sovint de franc, en les residències dels mateixos Lycées. Aquí van jugar un paper clau els professors de les EA que sabien parlar francès i feien de traductors.

Posteriorment, amb l’entrada d’Espanya a la CEE i poder optar al finançament dels programes europeus d’educació, com Leonardo, Sòcrates, Grundtvig o Erasmus, els intercanvis van agafar una gran embranzida amb diversificació de projectes i de socis. Els viatges d’estudi a França i alguna cooperació bilateral es va continuar fent, però en menor escala, i en contrapartida van augmentar els projectes amb objectius més ambiciosos, amb pla de treball plurianual que incloïa trobades o seminaris en tots els països participants en el projecte, elaboració de documents amb els resultats i la seva divulgació en cada país i/o pràctiques en empreses estrangeres, segons el tipus de projecte. 

Xarxes europees d’escoles agràries

Al llarg d’aquests anys s’han anat creant i morint xarxes d’escoles i instituts europeus de formació agrària o “Green education”, si es vol utilitzar un terme anglosaxó de significat més ampli. Al principi, en una Europa de 6 països, la iniciativa corria de la mà dels dos principals, França i Alemanya, especialment del primer, i on la llengua francesa era molt utilitzada en els projectes i intercanvis.  Posteriorment, amb les successives ampliacions, l’eix francoalemany va perdre lideratge i el món anglosaxó va anant imposant-se (Països Baixos, Regne Unit, països escandinaus i països de l’Est), la qual cosa es va notar tant en la direcció dels projectes i de les noves xarxes que es van anar creant, com en la llengua de comunicació utilitzada, que va passar a ser l’anglès. 

Dels inicis, jo n’assenyalaria:

  • La creació per part del Ministeri d’Agricultura de França 1988 el “Carrefour de l’enseignement agricole”, amb la participació de 8 escoles/instituts de 6 països europeus.
  • A finals dels anys 80, també per iniciativa francesa, a través dels “Chargés de mission” per als diferents països europeus i on la cooperació francoalemanya era el centre d’aquesta cooperació, es van organitzar una sèrie de seminaris on van participar representants del Servei de Capacitació Agrària i d’alguna EA, com ara la de Mas Bové. Això va donar peu a la creació de la xarxa JARE, que va estar activa uns anys.
  • Els actes organitzats a França per commemorar el bicentenari de la Revolució de 1789 van incloure trobades d’escoles agràries europees i, vist l’èxit i l’interès que despertava aquesta cooperació, el Ministeri d’Agricultura francès va tirar endavant la iniciativa denominada “EUROPEA: l’Europe de l’enseignement agricole”, invitant representants d’institucions educatives dels llavors 12 països membres de la CEE a una trobada a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, a l’octubre 1990. Allí es decideix organitzar una carrera de relleus per tota Europa on s’aniria passant un testimoni d’una escola agrària a una altra, i finalitzant l’any 1992 a Estrasburg amb una gran trobada de 2.500 estudiants d’escoles agràries dels 12 països de la CEE. Les EA catalanes hi van participar en aquesta carrera i una delegació va ser present a Estrasburg l’any 1992. L’any 1993 a Ettelbruck (Luxemburg) s’oficialitza l’associació EUROPEA, com a associació sense ànim de lucre segons la legislació belga i amb seu a Brussel·les.

Xarxa EUROPEA

EUROPEA (https://europea.org/), és una associació d’organitzacions nacionals (estatals) de centres de formació agrària de 24 països europeus, la majoria de la Unió Europea (UE), que treballa per a la millora de la formació i capacitació agrària a Europa. És, per tant, una xarxa de xarxes i representa uns 1.000 centres de formació/capacitació agrària d’Europa, segurament la més gran xarxa europea d’aquesta especialitat. 

EUROPEA facilita l’intercanvi d’informació entre socis dels diferents països membres, ajuda a trobar socis per a projectes d’intercanvi d’alumnes i/o de professors, o per a estades de pràctiques d’alumnes d’un país en empreses d’un altre o l’organització de viatges d’estudi en algun país membre. Hi ha 2 trobades anuals, normalment en el país que presideix la UE en aquell semestre, on hi ha representades les 24 associacions nacionals i on s’analitza la marxa dels projectes i es proposen noves iniciatives. 

L’associació EUROPEA-Espanya (http://www.europeaespana.es/) compta amb presència catalana, principalment de les escoles agràries del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La presidència canvia cada any de Comunitat Autònoma i aquest 2022 li correspon a un representant dels socis catalans. La presidència organitza un “Congrés anual de formació professional agrària i Assemblea General”, on s’analitza la situació de la formació i capacitació agrària a les diferents CA i on es presenten els nous projectes i iniciatives d’EUROPEA. És possiblement el fòrum més important d’intercanvi i col·laboració entre CA en aquest àmbit. Aquest any 2022 tindrà lloc a Catalunya, organitzat pel Servei de Formació Agrària i les Escoles Agràries. 

Conclusió

Podem dir que les Escoles Agràries representen un paper clau en la formació i capacitació dels professionals del sector agrari/rural de Catalunya, element bàsic de tota política agrària. També podem afirmar que, per millorar aquesta formació i capacitació, els intercanvis i la cooperació entre escoles agràries europees és fonamental i la xarxa EUROPEA d’escoles agràries és una eina valuosa per ajudar en aquesta tasca. Paral·lelament, es poden anar obrint altres línies de cooperació amb altres xarxes i àrees del món.


Imatge: EUROPEA Agro Challenge 2022. August 22 - August 26


Comentaris