El premi Jordi Peix i Massip a l’altruisme, el compromís social i mediambiental, i l’esforç de les Agrupacions de Defensa Forestal

 En recordança d’en Jordi Peix

Article d’Albert Rubiol i Vilalta

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són unes associacions estructurals agràries vigents a Catalunya des de fa molts anys. 


De fet, quan calia arreglar uns camins per poder mantenir l’activitat agrària de l’entorn, o per mantenir la transhumància, o fer la llenya de l’hivern, es constituïa una ADF. Quan era necessari construir una bassa per regular la capacitat de reg de la Comunitat de regants del municipi, poder oferir als pastors una preciosa aigua per al bestiar i disposar-ne a l’entorn forestal, es creava una ADF. Quan caçadors preparaven les batudes de senglar i feien petites cremes per muntar les parades, reconeixien el terreny on després controlarien els danys de la sobrepoblació de fauna cinegètica, es feia una ADF. Quan els ramaders d’extensiu deixaven al bosc mediterrani el bestiar i, a canvi, aquest controlava el sotabosc i la càrrega de combustible, es formava una ADF. 

Però és després dels incendis de 1986 quan es va haver de crear un programa que fomentava la resiliència de tot el que s’havia perdut, per recompondre i ajudar el medi natural. Va ésser aleshores que la regulació legal i el programa “Foc Verd” va institucionalitzar les ADF. Una proposta de gestió que era un èxit provat i amb el funcionament i la composició del model implantat a la ramaderia amb les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS) i per a la producció agrícola amb les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV).

Una ADF està formada per l’Administració local (ajuntament o ajuntaments), els professionals del sector, la propietat del sòl forestal i les associacions vinculades al sector.

El premi a la sensibilització, la difusió i la comunicació de les ADF

La Diputació de Barcelona convoca anualment tres premis per avaluar els treballs realitzats per institucions i persones en l’àmbit de la prevenció d’incendis forestals: el ‘Rossend Montané Ferrer’, el ‘Joaquim Maria de Castellarnau’ i el ‘Jordi Peix i Massip’, els quals repeteixen els tres pilars de les ADF.

En Rossend Montané Ferrer, qui va ser alcalde d’Olèrdola,  i que va morir durant l’incendi que va afectar el seu municipi l’any 1991, és qui dona nom al premi als millors projectes sobre el territori destinats a ordenar l’entorn natural. Hem de recordar que són els ajuntaments els encarregats d’ordenar el territori que ens envolta.

En Joaquim Maria de Castellarnau, que va ser enginyer de monts (forestal) de la primera meitat del segle XX per la seva extraordinària vida professional, serveix per posar en valor les trajectòries de les persones significades en la prevenció.

En Jordi Peix i Massip, enginyer tècnic agrícola, activista agrari, ideòleg de les associacions de defensa, que ens va deixar l’any 2014, després de rebre la medalla de Cavaller del Mèrit Agrícola de França l’any 1998, la Creu de Sant Jordi l’any 2008 i d’altres reconeixements públics en matèria agroalimentària per la seva professionalitat. De fet, era el més digne representant per donar nom al premi dels projectes de sensibilització, difusió, comunicació que les ADF elaboren i desenvolupen.

El premi Jordi Peix i Massip

L’any 2015 la Diputació de Barcelona va reorganitzar el reconeixement a la feina de les ADF i és va voler visualitzar la feina que desenvolupen en un tema tan important com és la sensibilització de la població. Aleshores, es va considerar posar un seguit de valors sobre la taula amb la filosofia del treball de les ADF: L’altruisme, el compromís social i mediambiental, l’esforç i, tot plegat, en un col·lectiu de persones que hi actua conjuntament.

Calia trobar un nom destacat que visualitzés amb el seu compromís la feina, les institucions, l’organització que implicaven a les ADF. Calia que el compromís amb el seu entorn, el món rural en general i forestal en particular fos ferm i indissociable de la seva vida. I el nom escollit va ser el de Jordi Peix i Massip, company de molts, mestre de tots, font de diàleg, coneixedor del sistema agrari complet, un professional, i potser, el resum de tot ell, i el que és més important de tot plegat, una persona amb l’enginy resolutiu de qualsevol tema.

Quadre de distribució de les ADF a Catalunya

Dades Servei de Prevenció d'Incendis Forestals.
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural


Foto: Ramon Sala - Foto propietat de Ramon Sala, cap del secretariat de la Federació d'ADF de Catalunya (SFADF). 2015

Comentaris

Anònim ha dit…
MOLTES GRÀCIES A TOTS I CADASCÚ DE VOSALTRES.

HE DESCOBERT QUE EXISTEIXEN ELS PREMIS JORDI PEIX I MASSIP PER A LES ADFs

Ahir, es va inaugurar al fons del jardí del Palau Robert una exposició dels 35 anys dels Bancs d'Aliments...

L'Olivera
Anònim ha dit…
El record d’en Jordi Peix perdurarà per sempre, i el seu esperit planeja entre nosaltres malgrat que algú de l’actual Departament d’Agricultura, ull!! Perdó d’Acció Climàtica ho vulgui ignorar.

Jo penso que si el Jordi Peix aixeques el cap i veges tot el que es fa al departament, preferiria tornar-lo a baixar. Qui pena de departament.

Ramon Ll. Lletjós
Anònim ha dit…
Gràcies. Molt emotiu!

Un bonic homenatge.

Concha Marchante
Anònim ha dit…
Molt encertada la iniciativa i l’article.

Durant la pandèmia, quan els polítics d’aquí i d’allà discutien si eren “galgos o podencos” mentre s’estava morint la gent; m’he fet un fart d’explicar a aquelles persones que per edat o per no estar vinculats al món de l’agricultura, ho desconeixien, el paper que va tenir Jordi, uns mesos abans de les olimpíades del 92, quan es va detectar la peste equina que feia perillar les proves hípiques. La manera com va utilitzar els pocs recursos de què disposava per aïllar Catalunya i salvar les proves.

En Jordi Peix, prenia decisions i les feia complir: manava. Actuava d’acord amb la responsabilitat que li havien assignat i que ell havia assumit. Quina diferència...

Una gran abraçada a tots i gràcies per la feina.

Jordi Romeva