Les energies renovables a costa de l’agricultura. O hi ha molta intel·ligència o molta maldat en qui ho promou
Escrit per Joaquim Ros i Saqués
El nom d’aquest poble quedarà per molt de temps associat al mapa agrari del desconcert i la reflexió.
Molta tinta s’ha vessat sobre la problemàtica que planteja la pel·lícula i seguim dia darrere dia llegint articles o comentaris de gent entesa que demana canvis i reaccions.
No vull entrar en el contingut del debat, perquè prou gent ho ha fet i s’ha atrevit a dir-hi la seva. Per cert, la majoria amb molt d’encert i sentit comú.
Senzillament, la meva tesi és que hauríem d’aprofitar l’avinentesa del moment en què se’n parla tant per marcar un punt d’inflexió en la problemàtica que ens planteja i que obre tantes portes a preguntes i interrogants.
Mai com ara el tema agrari no havia estat tan actual, tant en el món rural com en el món urbà. No ho desaprofitem. Crec que ens correspon canalitzar aquesta sensibilitat demostrada en la visualització i polèmica del film i caldria complementar-la amb una profunda reflexió de cap on anem i què volem que sigui el nostre país agrícolament parlant, i just ha de ser el propi sector que prengui la paraula i que se l'escolti. I no podem tardar a fer-ho, i tenim molta saviesa i coneixement als vímecs d’institucions com la ICEA i els Col·legis professionals, i em consta que estan amb ganes i preparats per prendre la iniciativa i posar-se al davant perquè els responsables del Departament d’Acció Climàtica deixin de mirar cap a un altre cantó. No he sentit ni vist que des de la Conselleria prenguessin cap mena d’iniciativa en aquest sentit, tant abans com després de l’esclat d’Alcarràs, ans al contrari..., i em costa d’entendre, perquè hi ha prou gent vàlida i sensible que ho podria plantejar.
Però no ens quedem en el fet que les administracions no fa res o poca cosa. Empenyem a través de totes les Institucions del sector i que s’obri el gran debat de les moltes qüestions que fa temps que no respon ningú o, si més no, ningú no posa fil a l’agulla per implementar-les. Aquest és el moment del voluntariat transversal del país. Ningú no ha de ser-ne exclòs. Demostrem d’una vegada que creiem en la pagesia catalana, que està unida davant de tantes adversitats, per sobre d’interessos de partits, sindicats i colors. És una oportunitat única de demostrar al pagès que aquest sector està viu i vol seguir viu malgrat que les xifres ens porten la contrària. Lluitem pel que significa i fem front a les tesis que no l’estem ajudant i ens conformem a posar-hi pedaços.
Dos temes que coincideixen reforcen allò que estem dient:
1. La crisi de l’autosuficiència alimentària arran de la guerra d’Ucraïna reforça el paper del productor que fa bé les coses, i cal el reconeixement de tota mena per al seu rellançament professional. Aquesta incertesa del futur de moltes produccions de què tant es parla ens ha d’esperonar cap a l’objectiu a aconseguir.
2. Les noves energies renovables a costa de l’agricultura. O hi ha molta intel·ligència o molta maldat en qui ho promou. També molt s’està escrivint arreu amb prou encert. No cal afegir-hi més llenya al foc. Que ens expliquin per què ho han fet; ans al contrari, que pleguin o que ho reconsiderin!!!
Tristament, que bé ens ho estan posant perquè els productors es revelin i tinguin el reconeixement de la societat del país en tots els seus àmbits...
Una llum veiem al final d’aquest tenebrós túnel. Coneixedor d’un escrit enviat dels exemples esmentats pels organitzadors de la iniciativa (Col·legi d’Enginyers Agrícoles i Forestals, Col·legi d’Agrònoms, Col·legi d’Economistes, Ipcena i ICEA), al qual ara s’han adherit més Col·legis professionals i xarxes que agrupen diferents entitats ambientals per treballar conjuntament, estic convençut que hi haurà avenços. La força de totes aquestes institucions és la de la seva gent. Aquest és el camí!!!
No esperem més, cada dia que passa la situació empitjora i crec que ara s’estan donant les circumstàncies adients per trencat motlles i la societat transversal ha de liderar aquest punt d’inflexió.
Com deia aquest dia en Jesús Contreras en una jornada sobre la producció d’aliments, cal una vertadera “revolució agrícola”. Ja res no pot ser com abans. Ara és el moment.
Imatge: Alcarràs, de Fem turisme
Comentaris