Les papallones (I)

 Escrit per Joan-Ignasi Elias

Papallona Morpho peleides / Wikimedia

Les papallones viuen actualment a tots els continents, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. La seva immensa diversitat i la capacitat per adaptar-se a qualsevol clima les situa entre les criatures amb més èxit evolutiu de la Terra. Els tròpics posseeixen la major varietat d’espècies, perquè hi troben les condicions més favorables: un clima càlid i aliment abundant. Per aquestes raons i perquè són ben conegudes, són uns dels millors organismes bioindicadors. Se n'han trobat fòssils de papallones del Paleocè, fa uns 56 milions d'anys, Actualment, compten amb 150.000 espècies: 18.000 són diürnes, i tota la resta, nocturnes. Tot i així, hi ha moltes espècies que estan amenaçades a causa de la destrucció dels seus hàbitats i el canvi climàtic. Per això, algunes ja estan protegides a través de convenis internacionals. Recordem que els científics utilitzen les papallones com a organismes model per estudiar l'impacte de la pèrdua o la fragmentació de l'hàbitat, així com el canvi climàtic actual.

Insectes de l'ordre Lepidoptera (en grec, ‘ales cobertes d‘escates’), tenen una funció molt important dins els ecosistemes: la pol·linització. Anant de flor en flor, les papallones barregen els diferents pòl·lens, i fecunden així les flors. Les papallones tenen un cicle de vida de metamorfosi completa, és a dir, que durant la seva vida passen per quatre estats amb una morfologia força diferenciada: Ou, larva o eruga, pupa (crisàlide), i papallona adulta o imago, que és la que s'acostuma a anomenar ‘papallona’.

Papallona Monarca / Kevin Schaffer, WWF

Tenen algunes característiques que poden sorprendre’ns:

– Les ales no són de colors. Són translúcides, però estan compostes de múltiples capes fines que reflecteixen les ones de la llum, i d’aquí els colors que percebem.

– No poden sentir, es mouen a través de les vibracions.

– Tenen el sentit del gust a les potes.

– La papallona de major grandària es diu Ornithoptera alexandrae femella i pot arribar als 31 cm.

Papallona Reina Alexandra / Angelus Palik

– Són capaces de volar fins a 20 km/hora.

– S’alimenten dels líquids de les plantes.

– A l’hora d’apariar-se, llancen unes pólvores, anomenades comunament “pólvores de l’amor”, perquè la “presa” quedi fixada i quieta.

– Malgrat no veure-hi gaire bé i només percebre algunes tonalitats cromàtiques, poden distingir colors que no percebem els éssers humans.

D’altra banda, cal recordar que la recollida de papallones va ser una vegada una afició popular; avui en dia, s'ha substituït àmpliament per la fotografia, la il·lustració i la criança de papallones per al seu alliberament. En aquesta línia, és recomanable visitar, per exemple, el Museu de les Papallones de Catalunya, a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà).

També, que centenars de persones viatgen cada any a l'estranger per veure papallones. Com a exemples, podem assenyalar la migració de la papallona Monarca, a Mèxic: Cada tardor milions de papallones monarques procedents d’extenses àrees de l’Amèrica del Nord migren a uns boscos de la zona central de Mèxic per hibernar. A més de ser sorprenent pel llarg viatge que fan, uns 5.000 km, es tracta d’un gran espectacle visual, ja que hi ha tantes papallones, que gairebé no es veuen els arbres. Aquest espai rep el nom de Santuari de la Papallona Monarca i forma part de la Reserva de la Biosfera. Algunes de les colònies que formen aquest santuari es poden visitar.

Papallones monarca sobrevolant el Santuari el Rosario (Mèxic) / Flickr, Creative Commons

Així mateix, són remarcables les concentracions d'Euplagia quadripunctaria a la vall de les Papallones de Rodes (Grècia) o l'espectacular migració de danaids del gènere Euploea, a Taiwan.

Culturalment, les papallones han estat i són un motiu simbòlic i popular,
i matèria inspiradora en les arts visuals i literàries.

SIMBOLOGIA

A l'antiga ciutat mesoamericana de Teotihuacan, la imatge de colors brillants de la papallona es va tallar en molts temples, edificis, joies i en peveters. La papallona es representava de vegades amb la màscara d'un jaguar, i algunes espècies eren considerades com les reencarnacions de les ànimes dels guerrers morts. L'estreta associació de papallones amb el foc i la guerra va persistir en la civilització asteca; s'ha trobat evidència d'imatges de jaguar-papallona similars entre les civilitzacions zapoteca i maia.

Papallona Xochiquetzal (Papilio multicaudata)

La papallona Xochiquetzal (Papili multicaudata) és una papallona de la família Papilionidae, nadiua d’Amèrica del Nord, des de la Columbia Britànica al Canadà fins a Centreamèrica. Xochiquétzal o Xochiquetzalli (en náhuatl, ‘flor preciosa o flor bonica’), és la deessa de la bellesa, les flors, l'amor, el plaer amorós i les arts. És una de les dues deesses relacionada amb la fertilitat de la natura i la bellesa.

La tradició cristiana considera la papallona com un símbol de la resurrecció. Simbòlicament, les papallones són criatures amb la capacitat de transcendir l'ordinari i volar cap al cel.

Papallona en un fragment d’escultura, 26a dinastia egípcia, Tebes (c. 664-525 aC) 

Les papallones van aparèixer en l'art fa 3.500 anys a l'antic Egipte. En l'art clàssic, aquesta papallona s'entén com el símbol de la psique. D'acord amb això, l'antiga paraula grega per a «papallona» és ψυχή (psȳchē), que principalment significa «ànima» o «ment». Això es va popularitzar perquè el nom grec de la papallona blanca es tradueix com la papallona 'ànima'. Així, l'Encyclopédie de Diderot cita les papallones com a símbol de l'ànima. Hi ha una història, però, que també ha portat a la formulació del nom: La deessa Venus va ordenar al seu fill Eros que matés una nena. Quan va posar els ulls a la noia, Eros es va enamorar d'ella. La noia era Psique. Eros es converteix en el seu marit invisible i només la visita de nit. Li diu que no intenti mirar-lo. Una nit, ella el desobeeix i intenta mirar-lo. Com a resultat, ella el perd. Deixa caure oli del llum i vola a la recerca del seu amant Eros com una papallona blanca. Aquesta història és la base per entendre que l'observació d'una papallona blanca és un símbol d'enyorança, esperança i amor. De tota manera, i arreu, hi ha tot un reguitzell d’interpretacions, negatives i sobretot positives quan se’ns acosta una papallona blanca...

A més, una escultura romana representa una papallona que surt de la boca d'un home mort, que representa la creença romana que l'ànima surt per la boca. En algunes cultures, les papallones simbolitzen la reencarnació. Per això,  pot ser vista com a portadora de bona sort (contacte amb l'altre món) o com un presagi perillós (un mort que torna). En aquesta mateixa línia, al Japó es veu la papallona com la personificació de l'ànima d'una persona; ja sigui viva, morint-se o ja morta. A més, una superstició japonesa diu que si una papallona entra a la vostra habitació i es posa darrere de la pantalla de bambú, la persona que més us agrada vindrà a veure't. Veure un gran nombre de papallones es considera un mal presagi. Quan Taira no Masakado es preparava secretament per la seva famosa revolta, a Kyoto va aparèixer un enorme eixam de papallones que van atemorir a la gent, pensant que l'aparició era un portent del mal que venia. 

A la Xina, però, simbolitza l'amor, en una imatge semblant a la del cor occidental. Segons Mircea Eliade, alguns dels nagas de Manipur, que compten amb més de tres milions de representants al nord-est de l'Índia, repartits entre diversos estats i zones contigües de Birmània (Unió de Myanmar), diuen que descendeixen d'una papallona. Hi ha, doncs, una colla de supersticions al seu voltant, per exemple al comtat anglès de Devon, la gent s'apressa a matar la primera papallona de l'any per evitar un any de mala sort; a les Filipines, una papallona negra persistent o una arna a la casa es tradueix en una mort en la família: a diversos estats dels Estats Units d'Amèrica han triat la papallona com a insecte estatal... 

A molts països és una al·legoria de la bellesa i la fragilitat, per això és una imatge metafòrica de la dona jove. La seva vida és també símbol de transformació i canvi: sortir de la crisàlide per esdevenir millors. La papallona és un símbol, també, de transgènere, a causa de la transformació de l'eruga a l'adult alat.

L’efecte papallona / Wikimedia

D’altra banda, l'anomenat “efecte papallona” és una imatge per explicar que tot està relacionat. L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. El terme s'ha popularitzat en ser usat com a argument d'articles de divulgació, novel·les i pel·lícules que, en la seva majoria, poc tenen a veure amb la teoria del caos. 

ART

Les papallones s'utilitzen àmpliament en objectes d'art, joies i mobiliari; afegides en estructures, incrustades en resines, pintades en ampolles, laminades en paper... Per exemple, el naturalista noruec Kjell Sandved va compilar un Alfabet de la papallona en una fotografia que contenia les 26 lletres de l'alfabet i els números del 0 al 9 formades amb ales de papallones.

Així mateix, han estat representades des de l'antiguitat en obres pictòriques d'enorme importància, com ara l'art cretenc, l'egipci o la cultura de l'Amèrica prehispànica. Els il·lustradors i publicistes de tot el món utilitzen avui dia les papallones per indicar que alguna cosa és respectuosa amb el medi ambient, per representar llibertat, bellesa, pau, etc.

Sir John Tenniel va dibuixar una famosa il·lustració d'Alícia amb una eruga per al llibre de Lewis Carroll, Alícia en terra de meravelles, c. 1865. L'eruga està asseguda sobre un estufa i està fumant una pipa; la imatge es pot llegir com mostrant les potes davanteres de la larva, o suggerint una cara amb un nas sobresortint i una barbeta. 

MÚSICA

Maria Callas a Madama Butterfly, Chicago, 1955 / Platea Magazine

Madama Butterfly és una òpera de Giacomo Puccini de 1904 sobre una jove dona japonesa romàntica que és abandonada pel seu marit mariner nord-americà després de casar-se. Es va basar en la història curta de John Luther Long, escrita el 1898. Podem escoltar la gran interpretació de Maria Callas de la cançó ‘Un bel di vedremo’ d’aquesta òpera (les imatges corresponen a la pel·lícula “Memòries d’una geisha”, de Rob Marshall).