50 anys d’Escoles Agràries: On som i cap on anem?

Escrit per Joan Minguet, cap del Servei de Formació Agrària del Departament d'Acció Climàtica

Les Escoles Agràries del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) van començar la seva activitat formativa pròpiament dita l’any 1972, a partir del que feia des de finals dels seixanta el Servei d’Extensió Agrària (SEA) -bressol de les escoles de capacitació agrària- treballant en la formació de joves, i no tan joves, des dels planters d’extensió agrària. L’inici de la tasca formativa al camp català prové dels cursets i les trobades que es feien des de les agències comarcals del SEA en reunions setmanals, experimentació aplicada en parcel·les, viatges d’estudi, xerrades tècniques i visites a les explotacions, reunions de pagesos de la mateixa comarca i properes i la gestió de les explotacions.

Les Escoles Agràries: una cultura pròpia de la formació en l’entorn rural

És, però, el desembre de 1972 quan s’inaugura l’Escola Agrària d’Alfarràs, com a primera construcció implementada directament des del Ministeri d’Agricultura del Govern d’Espanya, i comença l’activitat com a centre formador de capatassos agrícoles a Catalunya. Tanmateix, des de moltes agències d’extensió agrària es continua fent formació als agricultors i ramaders.

A finals dels anys setanta es comencen les transferències de l’Estat a la Generalitat, i entre les primeres, hi tenim les d’agricultura. La Generalitat crea el Servei de Capacitació Agrària per a gestionar les escoles i els centres. A partir d’aquí, s’inicia la formació d’una xarxa d’escoles i centres de capacitació agrària que s’han dedicat a transmetre el coneixement cap a la societat agrària i rural de Catalunya, les quals des de l’any 2014, amb un nou decret, es denominen totes Escoles Agràries.

Des d’aquells inicis de l’activitat fins als nostres dies es produeixen una colla de canvis en l’estructura, el nombre de centres, la contractació de docents, les maneres de formar als joves i als professionals, i la manera de gestionar les tasques, amb l’evolució natural que s’ha anat fent durant aquests cinquanta anys. 

En l’actualitat, disposem d’una xarxa de catorze Escoles Agràries, amb un total de 230 persones treballant-hi, distribuïdes per tot el territori català. Cada una d’elles està enfocada a una orientació o especialització concreta per a poder atendre totes les necessitats formatives que van sortint en el món rural i agroalimentari. A l'inici, les escoles van impartir formació de capatassos agraris i forestals, després (FP-I i FP-II) i des de l’any 1999 ofereixen cicles formatius de grau mitjà i grau superior de la Formació Professional –primer LOGSE i ara LOE (en formació dual)-. Sempre oferint tots els cicles formatius de grau mitjà i grau superior de la família agrària (sense jardineria) i la majoria d’aquest tipus de cicles de la família d’indústries alimentàries.

A les Escoles Agràries, a més de la formació professional del món agroalimentari, s’hi imparteix formació contínua (tota mena de cursets prescriptius o cursets no prescriptius) per als professionals del sector, així com la formació dirigida a les persones que s’incorporen al sector amb l’ajut de primera instal·lació –unes 350 persones a l’any- per tal que tinguin la capacitació professional suficient. A més a més, també organitzen tota una colla de jornades de transferència tecnològica de transmissió del coneixement a tothom qui hi estigui interessat. Aquesta formació la fem de manera presencial, semipresencial i també a distància (on-line) des de l’any 2002   -a través de la plataforma Ruralcat-. Crec que és important destacar que ara, des de l’Escola Agrària de Tàrrega, estem oferint un Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agropecuària a distància en col·laboració amb l’IOC (Institut Obert de Catalunya) del Departament d’Educació. Aquests estudis, pioners a Catalunya, tenen més de 50 alumnes, amb una mitjana de vint-i-vuit anys d’edat, dels quals el 62% provenen de l’entorn metropolità.

Tota aquesta activitat ha estat possible gràcies a les prop de 600 persones que han treballat des dels inicis al Servei de Formació Agrària (docents, administratius, personal de finca, residència, cuina i serveis centrals). I hem format més de 23.000 alumnes en la formació inicial -més de 750 a l’any-, i una mitjana d’entre 7.000 i 9.000 alumnes de formació contínua amb 440 cursos/any el darrer quinquenni. De tots ells, un 32% són dones i un 68% homes.

Aquest 2022, celebrem els 50 anys d’història de les Escoles Agràries. 50 anys d’avenços, innovació i canvis constants, però actualment encara tenim per davant una colla de reptes per a seguir amb aquesta labor de repartir i de fer arribar el coneixement a tothom qui el necessita. Entre altres, ens cal treballar la digitalització de les escoles i de la seva feina per tal que arribi a totes les empreses agràries, ens cal continuar amb la internacionalització i aconseguir que més joves estudiants puguin fer les seves pràctiques a l’estranger. També, cal posar en marxa l’agroalumnii: crear la xarxa d’alumnes que han passat per les nostres escoles donant valor a tot el que s’ha fet des del Servei a partir dels protagonistes de la formació. A més a més, ens cal encetar el treball al costat i per al Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021–2026, com a eix vertebrador de la producció d’aliments, i hem de començar a gestionar una nova tipologia de formació, la mentoria, desenvolupant un pla pilot per a formar joves que s’incorporen (mentorats) amb empresaris agraris i alimentaris triats (mentors) com una nova forma de transmetre formació d’aquests darrers cap als altres.

Per acabar, vull deixar constància de la cultura que tenen les Escoles Agràries, que han anat adquirint en tots aquests anys i que no hauríem de perdre de cap manera. És la seva manera de fer, de ser propers i d’estar integrats amb la gent del territori -als quals donem servei-, de col·laborar i crear sinergies, de plasticitat i capacitat d’adaptació entre els diferents centres, d’interessar-se per les necessitats dels professionals, d’estar oberts i receptius a les seves demandes, de ser creatius, de saber treballar en xarxa, de sumar esforços, i d’intercanviar opinions. Tot això, per donar força a la tasca tan important de continuar incrementant el nivell formatiu dels professionals del sector agroalimentari i rural.

M’agradaria que en el futur continuéssim creixent amb aquesta manera de fer del col·lectiu de les Escoles Agràries, i caminar cap als propers cinquanta anys amb tota la força que es mereix el sector. 


Comentaris