Quins instruments tenim per consolidar la qualitat del món rural? (i III)
Escrit per Ramon Lluís Lletjós i Castells Biòleg/Enginyer Tècnic Agrícola
Com que el que es proposa és una qüestió de disseny de l’organització social, bàsicament caldrà que hi hagi una “estratègia” -com es diu ara- que fixi un programa de treball i marqui objectiu i recursos econòmics -principalment- i humans per a poder assolir el compliment de resultats esperats i programats, sabent que, malgrat tot, altres vectors no explicats poden influir en el calendari. Em refereixo al mercat, a l’economia global, a la transició energètica, però també a la qualitat de vida de les persones que viuen en aquest territori de baixa densitat de població, on els serveis han de quedar coberts i han de ser de qualitat, com per exemple els sanitaris, els educatius, els culturals i com no els financers de proximitat. No tot és digital a Catalunya, i encara no tot el 5G.
Miravet, Tarragona - jordilondon
Com que l’administració més pròxima a les persones és l’Ajuntament, és a dir, l’administració local, aquesta hi té molt a dir i a fer, però necessitarà molt enginy i acompanyament a través dels Consells Comarcals i de les Diputacions. Tot això sense desconsiderar el paper que han de fer la propietat de les terres i l’empresariat local, tant el que viu directament de l’activitat agrària (agrícola, ramadera, forestal) com de l’activitat dels serveis (turisme rural, serveis, cultura o indústria agroalimentària...).
Com que la complexitat és evident, es veu necessari que "l’Estratègia" es treballi des de baix i no des de despatxos, lluny d’on s’ha d’aplicar, i aquí concreto alguns instruments que tenim a la mà per consolidar la qualitat del món rural i en definitiva d’una estructura social més equilibrada geogràficament.
Quins instruments es proposen?
Primerament, es considera molt important que tots els municipis disposin d’una Regidoria de Desenvolupament Rural, en exclusiva o bé associada amb alguna altra activitat vinculada, directament o indirectament, amb el desenvolupament.
És cert que molts municipis, per les seves dimensions i característiques, no poden disposar d’aquesta regidoria i aleshores tots els Consells Comarcals haurien de tenir una Conselleria de Desenvolupament Rural per tal de donar aquest servei.
El segon instrument rellevant és l’anomenat Consell Rural, integrat per totes les dones i els homes que treballen en l’entorn rural, que ha de tenir com a objectiu recollir les seves inquietuds i necessitats, veure les problemàtiques que implica viure en el món rural i poder dialogar amb l’Administració superior per mirar de trobar-hi solucions.
Aquest Consell Rural es pot constituir a nivell d’Ajuntament de forma individual, o bé en forma mancomunada en cas d’ajuntaments més petits propers.
És molt important que hi hagi un canal directe de comunicació entre el món local i l’administració rural, per anar tots plegats en l’objectiu comú d’arrelament de la població rural al territori en el doble vessant d’evitar el despoblament i facilitar-ne el repoblament. En aquest apartat els sindicats agraris i les cooperatives agràries hi tenen un gran paper, així com la propietat de la terra organitzada en associacions.
El tercer instrument ha de ser l’administració del país, que ha d’abocar recursos per dinamitzar aquesta infraestructura social i territorial que és la Catalunya rural, no solament per al gaudi del turisme, o la disponibilitat per posar centrals d’energia renovable, sinó per a la seva funcionalitat de consolidar la pobra sobirania alimentària (49%) de què disposem.
Cada vegada més, podem veure que la solidesa dels països i de les regions estan marcades per les seves sobiranies. L’alimentària, la de l’aigua, de la disponibilitat de sòl agrari i l’energètica, i totes són cabdals.
Reprogramem el relat que hem utilitzat fins ara i repensem i executem el nou paradigma. Altrament, l’horitzó no es veu gaire definit. És a dir, des de la PAC o des dels programes de la Unió Europea no es pot fer aquesta feina micro, és l’administració local qui ho ha de pilotar.
El “pacte d’alcaldes pel desenvolupament rural” és molt necessari.
Els planejaments urbanístics de cada municipi, gran o petit, han de tenir sòl agrari planificat, com a pla especial o sistema urbanístic millor, donant així seguretat jurídica per a fer inversions i consolidar el sòl com a eina per la pervivència de la sobirania alimentària del país.
És un dir, naturalment!
Imatge: Miravet, Tarragona - jordilondon
Comentaris