Les illes (II)

Escrit per Joan-Iganasi Elias

Recomencem el nostre itinerari per les illes:

LITERATURA

L’Illa del tresor – Robert Louis Stevenson

L'endemà de la mort del seu pare, Jim Hawkins descobreix casualment un mapa ben estrany al bagul d'un vell pirata que ha mort a la seva fonda. Aquest mapa donarà lloc a una emocionant expedició a la recerca del tresor mític del capità Flint. L'aventura, però, serà també per a en Jim una mena de «viatge d'iniciació»: deixarà de ser un pobre orfe desvalgut i esdevindrà un home, obligat a prendre decisions, forçat per l'adversitat i el desig de triomf en un món dominat per la cobdícia i la vanitat.

Robinson Crusoe – Daniel Defoe

Robinson Crusoe, desobeint la voluntat del seu pare, que vol que estudiï lleis, decideix acompanyar un amic en un viatge per mar. Aquesta primera experiència desperta en el jove ànsies per conèixer món i s'embarcarà en diferents expedicions. En un d'aquets periples, el vaixell mercant en qual viatja naufraga i el jove mariner és l'únic supervivent. Perdut en una illa deserta, haurà de sobreviure a les necessitats més elementals de la vida i superar nombroses adversitats: tempestes, fam i, sobretot, solitud.

Utopia – Thomas More

Publicada per primera vegada en llatí l’any 1516, és l’obra més destacable del brillant humanista anglès Thomas More, l’home que Enric VIII va decapitar perquè es negava a acceptar que el rei capitanegés l’Església d’Anglaterra.

Aquest enlloc que és l’illa d’Utopia, More se’l va imaginar com un paradís de tolerància religiosa, on no hi faltava ni la feina ni els recursos per a tothom, on ningú no tenia més que els altres perquè tots els béns eren en comú i d’on la violència i el vici eren exclosos. Durant cinc-cents anys, el somni utòpic de More ha inspirat des de cristians fins a comunistes. Cada època ha llegit Utopia d’una manera diferent, perquè a cada època li corresponen també les seves pròpies utopies.

La meva família i altres animals – Gerald Durrell

Convertida ja en un clàssic, narra les peripècies d'una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l'assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l'illa que estudia l'autor -aleshores un jove aprenent de científic-, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, tendre i ple de sentit de l'humor.

CINEMA

Stromboli

Després de la seva famosa "trilogia de guerra", Stromboli (1950) continua l'exploració de Rossellini de les rèpliques de la Segona Guerra Mundial: en un camp d'internament per a persones desplaçades, la refugiada lituana Karin (Ingrid Bergman) es casa amb un italià que gairebé no coneix per poder guanyar la seva llibertat.

Viatgen a casa seva a Stromboli, una petita illa volcànica al mar Tirrè. El poble està poc poblat, i el capellà local els diu que la gent està desesperada per marxar, perquè la vida és dura allà i, per la roca volcànica, la terra és encara més dura. La Karin s'adona immediatament que ha canviat una presó per una altra. Rossellini va veure Karin com l'encarnació de l'ego de la postguerra, però, en representar el seu matrimoni infeliç, també explora qüestions més àmplies de solitud, feminitat i emancipació.

El Senyor de les mosques

Títol original: Lord of the Flies. És una pel·lícula dramàtica estatunidenca dirigida per Harry Hook, estrenada l'any 1990. Es tracta de la segona adaptació de la novel·la La seva Majestat de les mosques de William Golding.

Joves d'una escola militar que han sobreviscut a la caiguda d'un avió troben refugi en una illa deserta, amb el comandant de l'avió que està greument ferit. Sense família i sense trobar ningú, intenten treballar junts per sobreviure, creant un món democràtic amb Ralph, el més gran del grup, com a cap, secundat per Porcinet, el cap de turc de la banda. Però aquest món idíl·lic gira cap al malson quan Jack, el més rebel, decideix fer una banda a part i crear un clan rival al de Ralph, que se saldarà en una batalla terrible, amb una sort tràgica per a alguns.

Les escenes del film van ser rodades a Port Antonio, al nord-est de Jamaica, així com a les costes d'Hāmākua, a l'illa de Hawaii, a Hāna a l'illa de Maui i a Kauai, a l'arxipèlag de Hawaii.

Il gattopardo (El Guepard)

És una pel·lícula italiana de 1963 dirigida pel director Luchino Visconti, basada en la novel·la del mateix nom de l'autor Giuseppe Tomasi di Lampedusa. La pel·lícula inclou un ampli planter d'actors de renom internacional com l'estatunidenc Burt Lancaster, el francès Alain Delon i la italiana Claudia Cardinale. Aquest llargmetratge ha estat distribuït en diverses versions. Està considerada com una de les obres essencials del cinema europeu dels anys 1960 i una de les més destacades del seu director. Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1963.

El llargmetratge mostra la vida de Fabrizio Corbera, príncep de Salina, i de la seva família, que es veu alterada en ser Sicília envaïda per les tropes de Garibaldi, en els anys 1860-1863. A conseqüència d'això, tots es refugiaran a la casa de camp que la família té a Donnafugata. Comprenent que els dies del feudalisme han passat a millor vida, assegura el matrimoni del seu nebot Tancredi amb Angelica, la filla del ric alcalde liberal de Donnafugata, don Calogero.

Els Durrell (sèrie)

Excel·lent adaptació televisiva de la Trilogia de Corfú, l’obra autobiogràfica del naturalista, zoòleg i presentador de documentals Gerald Durrell, ambientada a l’illa grega que li dona títol. Sèrie britànica de quatre temporades.

Port de Kerkira, Corfú, anys 1930

Situada el 1935, la sèrie inicia quan l'anglesa Louisa Durrell, la vida de la qual comença a esfondrar-se després de la mort del seu marit, pren la radical decisió de buscar una nova destinació per a la seva família quan les seves opcions a finals de la dècada de 1930 semblen estar limitades a patir gana o casar-se amb un home gran i ric, preocupada també pel fet que les vides dels seus quatre fills Lawrence "Larry" Durrell (un jove que somia ser escriptor), Leslie Durrell, Margo Durrell i Gerald "Gerry" Durrell (el més petit que aviat desenvolupa un gran amor pels animals) es dirigeixin pel camí equivocat, decideix mudar-se de Bournemouth (Anglaterra) a l'illa grega de Corfú.

Encara que a l'inici les coses no van bé per a la família i tenen problemes per adaptar-se a la seva nova vida a l'illa, en especial quan descobreixen que no tenen electricitat, a poc a poc van acceptant-la com a nova llar, enfrontant-se a un nou conjunt de desafiaments, mentre que en el procés descobriran nous amics, rivals, amants i animals.