Escrit per Joaquim Ros Saqués
Segurament, la majoria dels productes que comprem responen a aquesta trilogia, en tant que aquest escrit està pensat en l’alimentació en general i els productes frescos en particular.
 |
| Mercat |
Quan anem a comprar podem triar on fer-ho i aquest fet sempre és important i significatiu, en tant que tenim una àmplia gamma d’oferta si vivim a ciutat o pobles amb un nombre important d’habitants.
Si anem al mercat (a plaça, deien les nostres mares i àvies), tenim en un mateix recinte un bon nombre de parades on podem visualitzar el producte que més ens interessa i convé, bàsicament producte fresc com fruita, peix, carn i també llegum, olives, pa... pots triar i remenar (?) en un mateix recinte. Això sí, no pots tocar el producte... ho fan ells.
I allà el tracte és el factor diferencial i perquè la capacitat d’empatitzar dels detallistes és un factor determinant. Et pregunten com estàs, com es troba la família, es parla del temps i de no sé quantes coses més. A vegades, hi ha molta gent que en fuig de tanta xerrameca; en canvi, n’hi ha d’altra que la necessiten. Però realment l’important és que et coneixen i t’aconsellen perquè ja saben el que acostumes a comprar i gastar (a vegades per interès professional també...) i et diuen el que has de comprar, el que està millor de preu, d’on ve i moltes coses més.
És, en definitiva, un estil de vendre la seva professionalitat i coneixement a través del tracte personal. Això sí, segurament no és el lloc ni més econòmic de comprar ni el més ràpid, però sí el més socialitzat.
A primers de novembre en tenim un de tants exemples del que he explicat: ja ha arribat al mercat la varietat de poma Verd Donzella, una fruita deliciosa que és la darrera... i el botiguer em comenta: “quan es cull aquesta varietat, tota la resta ja ha d’estar collida”..., i aquesta informació és difícil trobar-la en un lineal...
També molts botiguers de barri, que són hereus de gent de la plaça, t’aconsellen i et fan sentir a gust. A mi, em passa amb el meu xarcuter, per exemple.
 |
| Botiga de carrer |
Tenim un altre perfil de gent que no vol perdre el “temps” en desplaçar-se al mercat i acostuma d’anar als voltants de casa seva a l’hora que pot i moltes vegades s’ho fa portar, tria i remena poc (va per feina), escull i agafa ell mateix el producte que desitja i sol ser a darrera hora del migdia o la tarda quan plega de treballar. Pot ser una botiga especialista en producte fresc o un supermercat i allà ja ho aplega tot, des del lleixiu als enciams.
Aquest mateix perfil darrerament ha fet una deriva que està en fort creixement: compra per internet i el producte, el veu per la pantalla. Aquest encara té menys temps o el pensa dedicar a altres activitats per a ell o la família. La tipologia i varietat de la compra és secundària o diem menys important. El factor temps és la clau. Ens estem referint a un perfil de persones i parelles joves o de mitjana edat. Curiosament, solen ser persones que també cuinen i aquí fins i tot el gènere ha fet el salt: La incorporació dels homes a la cuina és una realitat. Normalment, mengen molt frugal entre setmana i apugen el llistó els caps de setmana quan van a cercar alguna botiga i producte delicatessen, sempre acompanyat per bons caldos. Això no treu que també molt puntualment s’escapin a algun mercat tipus la Boqueria....
 |
| Autoservei / Supermercat |
I arribem al tercer perfil que té una prioritat, que és el preu, i que acostuma a disposar de força temps per donar molts tombs per aconseguir el millor valor. Tenen tendència a comparar preus de diferents establiments i picotegen en varietat. Aquí compro una cosa, allà una altra i en aquell lineal una tercera. A vegades la qualitat pateix, solen ser productes, si ens referim a fruites o hortalisses, prou madurs (a cops, massa), i l’establiment acostuma a estar en mans de persones d’origen migrat (aquí els xinesos dominen la situació...). Coneixen molt bé els barris i si cal es desplacen on sigui per aconseguir el producte al preu més assequible. Davant d’un producte un xic més vell i barat...
És veritat també que són un públic amb un baix poder adquisitiu i edat indefinida i prou joves o prou grans. Aquí encaixa aquella frase del meu amic Maymó: “els pobres tenen la necessitat de comprar ‘barat’, però als rics els encanta comprar per sota preu....”.
Segurament, molta gent alterna les tres maneres de comprar, però també ben segur que prioritza alguna d’elles. Certament, depèn molt de l’edat, del poder adquisitiu de les famílies i fins i tot del caràcter del comprador, però del que no hi ha cap mena de dubte és que estem vivint un moment dolç quant a una bona oferta de producte fresc i que tots els comerciants han escollit una estratègia diferent en funció del perfil del barri i òbviament de la gent que hi viu.
Comentaris