Escrit per Ramon Lluís Lletjós, Biòleg/Enginyer Tècnic Agrícola
Consideracions prèvies
D’un temps ençà, s'està produint un “pressing” per part de diferents cases comercials que es dediquen a la venda i la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques i també de molins de vent sobre propietaris de terrenys agrícoles, per tal que els arrendin sòl no urbanitzable, actualment en cultiu, per tal d’instal·lar-hi plaques solars o molins de vent a canvi de fortes compensacions per hectàrea, amb contractes de 20/30 anys i a més assegurant que podran continuar rebent les ajudes de la Política Agrària Comunitària.
Aquest fet està creant molta tensió entre els nostres pagesos i en alguns casos també ramaders, ja que les condicions que els ofereixen són molt beneficioses per a molts d’ells, i sobretot pels que tenen grans superfícies de cereal amb rendiments més aviat baixos, i això ho veuen com un complement de la seva renda, més encara en aquelles explotacions sense relleu generacional.
Davant d’això, vull fer tot un seguit de reflexions al respecte, perquè tots els pagesos/ramaders que es puguin veure afectats/implicats puguin prendre, en cada cas, les decisions que considerin més oportunes per al seu cas particular.
Per tant, allò que tot seguit exposo són consideracions/recomanacions sempre sota el principi bàsic que no s’està en desacord amb les energies renovables, tot al contrari, però que aquesta implantació no s’ha de fer en detriment de les millors terres agrícoles de conreu, ja que la principal vocació de l’agricultura i la ramaderia és produir aliments per a una població en continu creixement. Ens cal participar en la transició energètica, però sempre mirant, primerament, la valorització territorial real de la terra.
Reflexions
1. En primer lloc, val a dir que a Catalunya disposem, des del 17 de juny de 2019, d’un instrument important per a preservar i protegir els nostres sòls agraris, que és la Llei d’Espais Agraris. Aquesta Llei la va aprovar el Parlament de Catalunya per pràctica unanimitat, actualment està en vigor i s’està en el procés de redacció del seu reglament de desenvolupament. És per tant una Llei plenament vigent i d’aplicació en molts dels seus preceptes.
Aquesta Llei té com a objectiu ordenar la gestió dels espais agraris a Catalunya, i també dissenyar els mecanismes necessaris per a donar seguretat jurídica als titulars de les explotacions agràries. Té el caràcter de normativa específica en actuacions urbanístiques dutes a terme en els espais agraris, i a més preveu, entre d’altres, una Anàlisi d’Afectacions Agràries com a instrument de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció ambiental.
Molt important és també considerar que la futura Llei d’Urbanisme de Catalunya haurà de respectar aquesta Llei d’Espais Agraris pel que fa al Sòl No Urbanitzable.
2. En segon lloc, i com ja s’ha dit abans, estem a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu: cal prioritzar les zones ermes, les zones abandonades entre carreteres, els pàrquings..., que ofereixen superfícies suficients. En aquesta línia, cal prioritzar les instal·lacions de panells solars en àmbits urbans (polígons, polígons abandonats i teulats domèstics), i regular la implantació en el Sòl No Urbanitzable. En definitiva, cal prioritzar al màxim les terres no agrícoles i ubicacions en edificis.
3. Cal preservar l’activitat agrària del nostre territori, i per tant les plaques solars fotovoltaiques haurien d’anar en terrenys amb pendents superiors al 20%, en sòls amb poc o baix valor agrícola seguint, en aquest cas, per la seva delimitació, el Mapa de Classes Agrològiques, i a més intentar que les ofertes que es facin des dels diferents operadors comercials, en comptes de pagar entre 1.000 i 1.800 €/ha/any, s’ofereixin 250/300 €/ha/any, i la resta de l’import vagi destinat a millores en el mateix territori, com pot ser l’arranjament de camins, la millora de les infraestructures. També, i en aquest mateix sentit, cal preveure que la línia d’evacuació estigui propera, i buscar tipologies de Sòl No Urbanitzable on es poguessin superposar terrenys amb pendents superiors al 20% amb línies elèctriques d’evacuació.
4. Per tal de facilitar la implantació de plaques fotovoltaiques en teulats domèstics en Sòl Urbanitzable, caldria que els POUM dels diferents municipis fossin més permissius, que els Ajuntaments poguessin donar permisos directament sense passar per les Comissions Territorials d’Urbanisme, que es bonifiqués el 50% de l’IBI durant els propers 10 anys, que les edificacions d’implantació tinguessin tots els permisos corresponents i per a la seva autorització per part de l’Ajuntament només fes falta presentar una memòria i no un projecte.
5. Per regular la implantació en Sòl No Urbanitzable, caldrien facilitats administratives per a instal·lacions sobre cobertes només amb llicència municipal, facilitats administratives per a instal·lacions en terrenys de menys de 3 ha, sempre de sòls erms i/o amb pendents superiors al 20%, prohibició de camps solars en terrenys productius i un règim administratiu sever en instal·lacions de més de 3 ha.
6. Pel que fa als parcs/camps eòlics, sobretot si s’instal·len prop de granges i/o nuclis urbans, cal aportar, amb la memòria corresponent, un estudi d’impacte acústic dins del règim de vents de la zona (p. ex., a 10 km/h el vent té un impacte acústic de 10 db; a 20 km/h; a 30 km/h...). Està clar que el règim de vents amb els aerogeneradors, amb les puntes de les pales on es fa més soroll per la velocitat que giren, pot comportar problemes en el benestar dels animals i de les persones.
7. Els parcs/camps eòlics no haurien de tenir tantes limitacions en terrenys agrícoles com les plaques solars, però sí que haurien d’anar acompanyats d’un estudi d’impacte paisatgístic exhaustiu, així com una Anàlisi d’Afectacions Agràries. Els parcs/camps eòlics no solament poden proporcionar beneficis econòmics als propietaris dels terrenys on s’instal·lin, sinó també per al municipi on s’ubiquin.
En definitiva, l’objectiu de tot plegat es desenvolupar un sistema d’energies renovables compartit, que doni resposta als reptes actuals i futurs de la nostra agricultura i també de les energies sostenibles.
Cal defensar la pràctica agrària per damunt de tot, cal afavorir l’arrelament de la població al territori i per tant el seu desenvolupament rural, i això passa per donar oportunitats als nostres pagesos/pageses i ramaders/ramaderes, i sobretot als joves que es volen quedar a l’explotació o que s’hi volen incorporar, i això no passa per convertir hectàrees de conreu en camps solars, sinó que passa per compatibilitzar les dues activitats i no que una esborri l’altra.
Comentaris