Estanys, llacs, pantans i aiguamolls (i II)

Escrit per Joan-Ignasi Elias

Aquesta és la continuació de la primera part de l'article, que de la mà del Joan-Ignasi, oferim la nostra aportació a la festa de Sant Jordi de 2021 amb recomanacions literàries, de cinema i de música.

Pantà de Bangweulu, Zàmbia

Literatura 

La primera vegada que s’identifica el mite de la dama del llac en una obra literària és a la fi del segle XII en el llibre Lancelot, el cavaller de la carreta, de Chrétien de Troyes. Encara que en aquesta obra no se la identifica pel seu nom, el personatge és recognoscible, perquè apareix exercint el seu paper de padrina o mare adoptiva del cavaller de la taula rodona sir Lancelot del Llac.

A Time and the Witch Vivien el poeta irlandès W. B. Yeats relata la mort de la Dama del Llac, després de perdre en un joc d'escacs contra el Pare Temps.  La Dama del Llac ha prestat el nom a nombrosos personatges d'obres que no necessàriament versen sobre el personatge artúric, tant en literatura com en cinema i televisió. Un exemple notable n'és el poema de 1810 La Dama del Llac, de Walter Scott, que relata la rivalitat entre el rei Jaume V d'Escòcia i el clan Douglas.

En la literatura contemporània, hi trobem La dama del llac, de Raymon Chandler. Trad. cat. R. Folch i Camarasa, Edicions 62.

“Potser no tenia res d'estrany que Crystal Kingsley decidís de fer-se fonedissa: sempre li havia agradat de viure la seva vida, era bonica i tenia diners. En canvi, resultava ben curiós que el doctor Almore no pogués tolerar que un cotxe aparqués sota la seva finestra. És clar que entre una cosa i l'altra no semblava haver-hi cap relació, però vivim en un món de coincidències i Philip Marlowe, l'extraordinari detectiu de Raymond Chandler, ho sap. Per això les explora, i en més d'un sentit, car l'home pertany a l'escola dura i, quan decideix posar les cartes sobre la taula, les hi posa totes   -i totes són bones. Però com que no és un joc de solitari, sempre hi ha algú que perd. La camisa i la vida.”

Una dona d’aigua, de Núria Esponellà (Columna Edicions).

La novel·la ens explica la història d'un amor adúlter i clandestí entre Sara Prats i Miquel Camps, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sara, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita con Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.  Al llarg del llibre trobem personatges reals, Francesc Darder i Pere Alsius, que conviuen amb els de ficció, així com un personatge que juga un paper important a la vida dels dos protagonistes, el propi estany de Banyoles.

La memòria de l'aigua, de Montse Barderi (Columa Edicions; premi Prudenci Bertrana 2019).

Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai.

En la poesia, hi trobem una referència en el poema “Cançó”, del llibre L’arrel i l’escorça de M. Martí i Pol:

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
 
Cinema

Algunes de les obres al voltant del tema exploten l'associació del nom amb el misteri i el sobrenatural, com la pel·lícula italiana La donna del lago, de 1965, o la nord-americana Lady in the Water, de 2006. També apareix en el capítol «What Happened to Frederick» de la sèrie de televisió nord-americana Once upon a Time (2011): en aquest cas la hi representa com un ésser maligne, de gran bellesa, que com una sirena sedueix els homes per arrossegar-los a les profunditats del llac i ofegar-los.

La donna del lago

Direcció: Luigi Bazzoni, Franco Rossellini. Repartiment: Peter Baldwin, Salvo Randone, Valentina Cortese, Pia Lindström, Pier Giovanni Anchisi, Ennio Balbo, Philippe Leroy, Virna Lisi, Anna-Maria Gherardi.

Bernard és un escriptor que sol buscar la inspiració a l'hotel de el poble on passava les vacances infantils. Però en aquesta ocasió, torna amb la intenció de veure a una empleada de l'hotel (Tilde) amb la qual va mantenir una relació sentimental. Sabrà llavors que Tilde ha estat trobada morta en un llac i que, tot i que la policia creu que es tracta d'un suïcidi, sembla més aviat un assassinat. Bernard exercirà de detectiu per esbrinar què està passant en aquest hotel. 


Ajudat per un fotògraf, descobrirà que algunes de les persones properes a Tilde, el fill de l'amo de l'hotel, o el mateix amo, poden tenir alguna cosa a veure amb la seva mort. 


La Casa del llac

Direcció: Alejandro Agresti. Repartiment: Keanu Reeves, Sandra Bullock, Christopher Plummer. 

Acostumada a la tranquil·litat d'Illinois (EUA) on té la residència, la Dra. Kate Forester (Sandra Bullock) es trasllada a un atrafegat hospital de Chicago. El que més li dol és desprendre’s de la seva preciosa casa de fusta amb unes enormes finestres que donen a l'estany. Però la lloga a un desconegut, a qui deixa una nota demanant-li que li remeti el missatge a la nova adreça. Alex Wyler (Keanu Reeves), el nou inquilí, és un frustrat arquitecte amb molt talent que té una connexió especial amb la casa.


Lady in the Lake
(‘La dama del llac’).

Direcció: Robert Montgomery. Repartiment: Robert Montgomery, Audrey Totter, Lloyd Nolan, Tom Tully, Leon Ames, Jayne Meadows, Dick Simmons, Morris Ankrum.



Una editora literària (Audrey Totter) encarrega al detectiu Philip Marlowe (Robert Montgomery) trobar a la misteriosa dona del seu cap (Leon Ames), que suposadament ha fugit amb un amant (Richard Simmons) i potser ha provocat una mort.


Música


El Llac dels cignes
, ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, estrenat al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. Versió interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya: Aquí en teniu un tast. 

La donna del lago
és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. La donna del lago va exercir molta influència en dos compositors ja plenament romàntics com Bellini i Donizetti. 

L’òpera es desenvolupa al llac Katrine, del qual podem veure el quadre del pintor anglès Charles Robert Leslie.  I d’aquesta òpera, podeu escoltar-ne “Tanti affetti”, amb interpretació de Joyce DiDonato.


I acabarem amb la Dona d’aigua del conjunt La Gossa Sorda, que podeu escoltar i seguir la lletra:

Dona d'aigua
Esperit rebel del bosc
Criatura de la lluna

Decidida a avançar fermament
Per damunt de tots els encanteris
Vas deixar anar silencis, mil·lennis
De ferro roent
I en els cabells dus la força dels vents
I en la mirada l'estel de l'alba
Ni submisa, ni cortesana
Guardiana, del temps més present
Ventre de vida i de besos humits
Cicle complet de la lluna i de l'aigua
La decisió, la unitat, la màgia
La dama, dels fills de la nit

Dona d'aigua
Esperit rebel del bosc
Criatura de la lluna
Dona d'aigua
Sentinella de tresors
Puny encès i esquena nua

Perseguida per dogmes de fe
Colpejada al bell mig de l'ànima
Tu que mai vas baixar la cara
Companya, senyora del cel
Il·lumina la nit dels teus fills
Per poder admirar la bellesa
La bellesa de dona valenta
Que trenca l'espill del destí

Per a totes les dones que defensen el seu dret a decidir
Lliurement vestint el seu cos de lluita diària
I cada cop, cada cop, que et veig
Una imatge blanca vola
I creua el cel lliure
Renaix del temps
Renaix del temps
Si te la conten no t'oblides de contar-la
I que la lluita de les dones
Dones d'aigua ens guien
Quan ens eclipsa un altre cop
La teua gràcia inevitable
Anticiparem el veredicte
Quan ens eclipsa un altre cop
La teua gràcia inevitable
Jugarem de nou a fer-nos l'ombra
I ara que has obert la veda
I ara que em fas caure a totes
Saps que des de lluny et mira
Esperant una tornada
Esperant una mirada
Que elimina la distància
Que ens separa

I al Barranc de l'Encantà
M'he deixat les espardenyes
I jo tornaré a per elles
I jo tornaré a per elles
Al Barranc de l'Encantà
Al Barranc de l'Encantà
Dona d'aigua
Esperit rebel del bosc
Criatura de la lluna
Dona d'aigua (Dona)
Sentinella de tresors
Puny encès i esquena nua
Dona d'aigua (Dona)
Ama i senyora del teu cos
Ama i senyora del teu cos
Dona d'aigua
Ama i senyora del teu cos
Ama i senyora del teu cos.

Delta de l'Ebre



Comentaris