L’alimentació és el futur

Escrit per Alba Graells i Roca

La indústria agroalimentària catalana és un dels sectors punters de l’economia catalana i presenta una posició estratègica en el present i en el futur del país. Genera més de 38 milions d’euros i dona treball a més de 160.000 persones. 


Aquest any el Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya, que serà vigent des de l’any 2021 fins al 2026. Aquest Pla és clau per orientar les futures polítiques públiques en l’àmbit alimentari. Té l’objectiu de portar a terme una política agrària, pesquera, forestal i alimentària pròpia amb una visió àmplia i transversal que doni suport principalment a la producció local d’aliments i a la cultura gastronòmica del país. I tot això avançant cap a «un sistema alimentari productiu sostenible, resilient, segur, saludable, responsable i d’accés universal a tot Catalunya».

A més, el tema de l’alimentació ha esdevingut un hot tòpic en la societat en general i en els ciutadans, en particular, que ens toca viure un moment històric especialment rellevant i trencador respecte al qual havíem viscut fins a l’actualitat. Em refereixo a la pandèmia de la COVID-19, que ha impregnat i trastocat tots els aspectes de la nostra vida en les seves dimensions social, professional i personal, i lògicament també en els usos i les preferències alimentàries com a ciutadans consumidors.

La magnitud de la crisi sanitària que estem vivint ens remet cap a un model d’alimentació clarament posicionat a la salut general i el benestar, que caldrà satisfer en les futures necessitats dels consumidors. La finalitat de l’alimentació en aquests propers anys serà menjar i viure dins uns estàndards més saludables. Aquest és, sense cap mena de dubte, el futur de l’alimentació. 

Per un altre costat, entre els valors que regeixen el segle XXI per al conjunt de la societat (governança més oberta, noves desigualtats, sostenibilitat ambiental, seguretat, sobresaturació d’informació...), l’accés als aliments segurs –com a pràctica essencial– ha de ser un dels objectius de governs, institucions internacionals i altres organitzacions responsables.

En aquesta línia, cal lluitar contra el malbaratament alimentari. A Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments sòlids aprofitables. Per sort, les múltiples iniciatives i campanyes que sorgeixen per evitar-ho deixen entreveure un augment de la conscienciació de la ciutadania a l’hora de considerar el malbaratament alimentari com un dels principals problemes de sostenibilitat ambiental. 

Així doncs, els consumidors estan cada vegada més conscienciats del gran impacte ambiental que generen els aliments i les begudes que consumeixen i compren més aliments km 0 produïts de manera sostenible. També augmenta l’interès per les etiquetes netes (clean labels) i d’informació clara i senzilla, que evitin la confusió. 

En el camp de la ciència, la innovació alimentària ocupa un lloc ben destacat i s’avança en pràctiques d’agricultura per adaptar-la a les noves condicions climàtiques. La biotecnologia alimentària continuarà tenint cada cop més influència per millorar la producció i transformació d’aliments. N’és un bon exemple l’aplicació d’aquesta ciència per enriquir aliments en vitamina A. 

Des d’un punt de vista més tècnic, hi ha el repte de disminuir les pràctiques lligades al frau alimentari. La tecnologia ens hi pot ajudar. Solucions com el blockchain –o cadena de blocs– i les altres plataformes que vagin sorgint poden col·laborar a la traçabilitat i la certificació transparent de l’anomenat sistema de la granja a la taula (from farm to table). Es tractaria de disposar d’un model digital que certifiqués l’autenticitat, la qualitat i la seguretat alimentàries en el món de l’alimentació.

Com a conclusió, el futur que li espera al sector agroalimentari a Catalunya es veurà afectat per l’equilibri entre la sostenibilitat i la innovació alimentària. D’una banda, el sector de la innovació continuarà creixent amb molta força, sobretot en el sector dels nous aliments i els aliments funcionals. De l’altra banda, es buscarà la sostenibilitat en la producció alimentària reduint l’impacte ambiental i també evitant el malbaratament. I aquí l’agricultura de proximitat hi tindrà un rol destacat. Els aliments i els productes alimentaris en el futur seran més sostenibles i saludables, amb un rerefons més ètic i transparent.


Comentaris