Avui, què passa amb el tancament de la restauració i els productes de proximitat?

 Escrit per Joaquim Ros Saqués 

Si la restauració va tancant, com va estar passant el 2020, excepte el delivery (servei a domicili de menjar), i la gent segueix menjant, voldrà dir que algun tipus establiment està augmentant les vendes, no creieu? Perquè no trobo que tothom mengi menys, oi? Però no es tracta de parlar de qui ha augmentat vendes sinó de qui n'ha perdut i quines conseqüències se’n deriven pels seus proveïdors. Anem a pams.


Importants reflexions del sector apunten que:

  • El Delivery “també” ha arribat per quedar-se. Molts consumidors el van descobrir amb la pandèmia i més de la meitat segueixen, a la vegada que l’han anat incrementant. Les frases “servei a domicili" i "per emportar-se”  s’han fet molt familiars perquè estan arreu.
  • Les tendències per aquest any 2021 marquen una pujada en la restauració, com és lògic, però ja no a nivells d’abans, això si la pandèmia va a la baixa.
  • Molts restaurants són segurs i segueixen les normes i només un tant per cent baixos diu que són llocs d’infecció. Hi ha restaurants que han fet fortíssimes inversions en maquinària per higienitzar l’aire dels locals, similar als quiròfans (asèpsia total).
  • Fins al moment és una realitat que quan les mesures de la pandèmia s’afluixen, la despesa amb l’oci es dispara.
  • Totes les despeses han baixat menys la del menjar a casa, que ha pujat. La restauració ja ni surt.

El sector de la restauració no és que visqui un moment difícil sinó que viu un seriós drama  i sense cap mena de dubte, hi haurà un abans i un després d’aquesta pandèmia.... quan encara no li veiem el final. Crec que és un tema de múscul econòmic. Qui anava justet econòmicament o no  tenia gens de coixí, està a punt de tancar o ho farà aviat i qui tenia múscul econòmic, en perdrà, però encara podrà aguantar.

I aquest desastre està arrossegant a molts dels seus proveïdors i molt concretament els que li aporten la matèria fresca dia a dia. Em vull limitar als productors d’hortalisses, però de ben segur que ho podríem estendre a la majoria dels proveïdors-productors.

Per a molts pagesos de proximitat, la restauració era molt més que un refugi, s’havia convertit en el principal dels seus clients i diria més, sembrava o plantava els conreus, en funció del que el restaurador li demanava. Això era cada cop més habitual. El restaurador només li exigeix la qualitat adient pel seu tipus establiment, la quantitat que precisa i la continuïtat necessària “durant la temporada”. A canvi li ofereix estabilitat en el preu, quelcom que el productor no estava acostumat a tenir. És una bona societat que s’ha trencat. Però el pagès segueix havent de plantar o sembrar el que els seus camps, climatologia i època de l'any li permeten i la inseguretat dels pròxims mesos és indubtable. 


Us imagineu que pot passar, per exemple, amb la temporada dels calçots aquest any, una temporada que s’ha anat allargant aquests darrers anys? Un producte que es consumia entre els mesos de gener a març, ja fa temps que el seu consum s’allarga de novembre a abril. És un típic producte de restaurant per com es menja i amb qui es menja. I aquest és un producte que a les dues parts els hi va bé i es guanyen la vida perquè dóna molt de joc. Quants de nosaltres no fem una, dues o més calçotades a l'any amb els amics? Sens dubte és un gran motor de la socialització i ara no sabem que passarà. Però la realitat és que els calçots estan plantats ja fa dies. Com acabaran? Perquè els consumits a casa no arriben al 5 % del total que es fan...

En aquest moment la llista de la procedència dels calçots que consumim és molt gran, però la comarca de l'Alt Camp, la més important, i el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme,  despunta cada cop més el Baix Llobregat, on hi ha molts pagesos que s’han especialitat en aquest conreu i és una àrea cada cop més important. Tot i les ensopegades que molts d’ells han patit amb les inundacions de primers d’any, i que malauradament es repeteixen sense que ningú aporti solucions. Com tantes coses en la vida és un tema de pressupost per qui li correspon arranjar-ho. Però l’actitud dels diferents responsables de les administracions que els hi pertoca canalitzar-ho creiem que no estan a l'altura de l'esforç de la pagesia que veu any darrer any com la història es repeteix.

Crec important comentar una informació que no em quadra. El Departament d’Agricultura va crear una ajuda de 4 M€ per donar suport als productors afectats per la pèrdua de canals de comercialització, tot fent donació al Banc d’Aliments i posteriorment demanar l’ajut corresponent, de diverses produccions (Llet, ous, carn, oli, arròs, a més de les fruites i hortalisses), que va finalitzar el passat 30 d’octubre. Aquí encaixaven perfectament els que subministraven al sector de l’hostaleria, restauració i col·lectivitats (HORECA*). Podien ser beneficiaris sempre que hi hagués hagut un decrement de facturació com a mínim del 30%  del març al juny, No sé si la informació no ha arribat a tothom o la “paperassa“ era massa nombrosa i va desencisar a molts productors o que ha passat, però el cert és que no ha arribat a una quarta part (1 M€) l’import que s’ha demanat. Entenc que alguna explicació deu haver-hi i convido a qui tingui resposta ens ho faci evident del perquè els productors no s’han apuntat als ajuts. O és que no es va fer la difusió necessària a més d’analitzar la normativa perquè no fos excessivament  feixuga? O és que els productors es van espavilar i, diguem, no teníem tots els papers?

I em venen al cap algunes preguntes: 

  • Les administracions van arribar a plantejar fer un forat per vendre als mercats de barri o cercar més espai a Mercabarna, mentre l'HORECA reacciona? 
  • I els productors, a través dels seus sindicats  o cooperatives, van exposar el problema de què els venia a sobre? 

Segurament que l’important creixement de la restauració aquests darrers anys ha anat massa lligat al turisme i, permeteu-me afegir, que no tot tenia el nivell de qualitat de les normatives demandades per l’administració i els seus necessaris controls posteriors, i possiblement aquest serà el primer que caurà. Però alhora també hi ha molta professionalitat que ha fet un gran esforç econòmic en posar-se el dia per qualsevol esdeveniment que es pogués produir i aquests mereixen, i entenc són la majoria, un altre tracte. Aquesta restauració  “també” és segura, i ha de poder obrir amb continuïtat per omplir el calaix, per retornar els llocs de treball, per donar vida als pobles i ciutats del nostre país i perquè els productors els hi tornin a portar gènere.

La producció també n’haurà d’aprendre molt d’aquesta pandèmia i no posar tots els ous dins del mateix cistell. Fer una profunda reflexió que després de l'esforç de produir cal tenir molta cura a on ha d’anar el teu producte. Si pot ser, donar-li el màxim de valor afegit com ja estan fent molts sectors i crear la seva marca personal o d'empresa, i sinó analitzar “tot” el gran ventall del mercat d’oferta i actuar en conseqüència. Segur que molts ja ho estan fent.

*HORECA: acrònim d’HOtels, REstaurants i CAfeteríes, o “col·lectivitats – HORECO” que s’utilitza per a referir-se al sector dels serveis de menjars. El nom té el seu origen als Països Baixos i s’ha estès per Europa. S’utilitza en l’àmbit del marketing per a referir-se al públic objectiu d’algunes accions comercials. Font: Vikipedia

Fotos: Pixabay

Comentaris