Escrit per Joan-Ignasi Elias
Literatura
Els ocells també han estat importants en la poesia. Homer, per exemple, presentà rossinyols a l'Odissea i qualificà l’àguila com a símbol de bon auguri, mentre que Gai Valeri Catul féu servir un pardal com a símbol eròtic. La relació entre un albatros i un mariner és el tema central de l'obra de Samuel Taylor Coleridge The Rime of the Ancient Mariner i dugué a l'ús modern del nom de l'albatros com a metàfora per referir-se a una càrrega. En Josep M. de Sagarra, literat polifacètic, va escriure els contes Els ocells amics i Elogi dels ocells. Vegem-ne més detalladament altres bons exemples.
En la darrera estrofa del poema “Noè”, del llibre Terra de naufragis, d’en Pere Quart:
Vingué aleshores un tudó tot blanc,
però ensutzat de colomassa,
i s´aturà a l'espatlla dreta
del vell senyor almirall,
el qual, amb la mà plana,
oferí quatre veces a l'ocell amansit.
En aquell temps ningú no s'estranyava
de res.
Vegeu la Bíblia.
L’au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure’l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
«No per xoll i cara aspriva, ets Corb d’anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
L’aneguet lleig, de Hans Christian Andersen.
Un ànec és rebutjat pels seus companys, ja que el consideren lleig pel seu aspecte diferent. Assetjat, ha de deixar el niu i intenta refugiar-se a casa d'uns grangers, però el gat i els nens el martiritzen fins que el fan fugir. Plorant pel seu aspecte veu un estol de cignes blancs volants i sospira per la seva bellesa. Aleshores s'amaga per passar sol l'hivern i quan arriba la primavera s'adona que s'ha convertit en un cigne i que per això tenia un aspecte diferent dels altres ànecs. L'èxit de la història va propiciar la seva adaptació a diversos formats, incloent un musical i un curt de dibuixos animats. L'aneguet ha esdevingut també una metàfora de l'assetjament escolar o ‘bullying’, tant és així que s'ha fet un musical, anomenat Honk! inspirat en el conte d’Andersen, que tracta de fons el tema de l'assetjament escolar i de la tolerància.
Els Ocells – Víctor García Tur
Editorial Empúries (premi Marian Vayreda de novel·la 2015)
En un petit poble on hi ha una reserva ornitològica desapareixen els ocells d’una manera inquietant. La biòloga Virgínia té cura d’una reserva de voltors al poble de Sant Salvador, on un dia arriba Dafne, una traductora en crisi personal que establirà una relació amb en Vador i també amb l’adolescent rebel Judit. Els ocells de la zona estan adoptant comportaments estranys i, de manera misteriosa, van desapareixent. Com la pel·lícula de Hitchcock, però just a l’inrevés: els ocells no venen sinó que moren, se suïciden o se’n van, i ningú no sap per què. La cuidadora de voltors s’ho pregunta: és el turisme, els canvis a la natura, els negocis secrets de l’alcalde? Quins elements exteriors han pogut alterar aquest poble que, com tants altres, s’envelleix i es despobla dia a dia?
Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s'anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d'altres a qui va tocar de viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa.
La Plaça del Diamant juga amb els símbols. Les colomes que la protagonista cria a casa seva serveixen Mercè Rodoreda d'element simbòlic per a anar mostrant l'evolució en la vida de la Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions, les colomes del seu colomer van marxant o es van morint. Alliberant-les, la Natàlia s'allibera també així del seu passat.
N’hi ha una adaptació teatral (2007), d’en Josep M. Benet i Jornet, i també una pel·lícula del mateix títol (1982) dirigida per en Francesc Betriu i protagonitzada per la Sílvia Munt (‘Colometa’) i en Lluís Homar (‘Quimet’).
Cinema
El cineasta John Frankenheimer va concebre L’home d’Alcatraz (1962) com una lliçó d’humanisme, un cant a la civilització per explicar-nos la història d’un pres (Burt Lancaster) acusat d’assassinat i condemnat a cadena perpètua. Un dia troba tres pardals malferits i se’ls endú a la cel·la per curar-los i cuidar-los. Serà aquest l’inici d’una afició a l’ornitologia que el redimirà parcialment de la tenebra interior que l’ennuvola per estar privat de la llibertat.
El film va ser nominat al Lleó d’Or i Burt Lancaster va obtenir la Copa Volpi per la millor interpretació masculina, el BAFTA al millor actor i nominacions com a millor actor a l’Oscar i al Globus d’Or.
Telly Savalas va ser nominat a l’Oscar i al Globus d’Or al millor actor secundari. Amb dues nominacions més a l’Oscar: per a Thelma Ritter (millor actriu secundària) i per a Burnett Guffey (millor fotografia).
Aquest és el consell que un advocat dóna als seus fills mentre defensa l'autèntic rossinyol d'aquest clàssic fascinant: un negre acusat d'haver violat una noia blanca. A través dels joves ulls de l'Scout i en Jem Finch, Harper Lee examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta. La consciència d'un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l'empenta d'un home sol que combat per la justícia.
Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització. El final ofereix una sorpresa per al corb...
El Falcó maltès.
Títol original en anglès The Maltese Falcon, que és una pel·lícula dirigida per John Huston l'any 1941. Està basada en la novel·la del mateix nom de Dashiell Hammett (n’hi ha una traducció al català a ‘La Cua de Palla’, Edicions 62).
Oscar a la millor pel·lícula, al millor guió adaptat (John Huston) i al millor actor secundari (Peter Lorre). El film es considera com a l’inici del cinema negre.
El 1593, els cavallers de l'Orde de Malta van decidir obsequiar Carles V amb l'estatueta d'un falcó, realitzada en or massís amb incrustacions de pedres precioses, com a senyal de vassallatge al concedir-los-hi el monarca l'ús de l'illa. Aquesta joia, però, no va arribar mai a les mans de l’emperador, ja que la galera en la qual era transportada va ser assaltada per uns pirates. Quatre-cents anys després, el detectiu privat Sam Spade i el seu soci, Archer, accepten l'encàrrec d'una noia que vol esbrinar on es troba la seva germana, que ha desaparegut al costat de Floyd Thursby, un home sense escrúpols.
Els Ocells
De títol original en anglès The Birds, és una pel·lícula estatunidenca de 1963, està basada en un relat de l'escriptora Daphne du Maurier i és una de les més conegudes del director britànic Alfred Hitchcock i considerada una de les seves obres mestres absolutes.
Nominada a l'Oscar als millors efectes visuals; Tippi Hedren va guanyar el Premi Globus d'Or a l'actriu revelació pel seu paper de ‘Melanie Daniels’.En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay (Califòrnia), on viuen sa mare i la seva germana menuda, Cathy, per celebrar l'aniversari de la petita. En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li fereix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca les criatures. La mateixa nit, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confusió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d’aquest ambient, són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals...
I començarem a aterrar amb un vídeo d’estols d’estornells. Segur que us agradarà:
Comentaris