El sentit comú i el bé natural: una manera de veure el món

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

El passat 3 d’octubre a Assís (Itàlia), el papa va fer pública l’encíclica FRATELLI TUTTI. No és cap novetat el fet que el cap de l’església catòlica publiqui reflexions sobre el modus operandi de la humanitat, però en aquest context de pertorbació global sí que pot tenir interès tenir un text que, al meu entendre, aporta pensaments que molts ens fem, però que en la realitat quotidiana són invisibles, la qual cosa provoca desorientació i pèrdua de referents que ens poden ajudar a entendre el perquè d’actituds i comportaments.

En aquest text vull fer un tast d’algunes de les reflexions que aporta Francesc, amb l’objectiu que cadascú en tregui el profit que consideri.

Expressament deixaré de costat les aportacions, de l’encíclica, sobre les qüestions que tenen un referent teològic. Aquest article no té aquesta missió, tot i que qui tingui interès pot fer una lectura directa del text sencer, que consta de 258 paràgrafs. 

Solament en transcriurem un tast dels que m’han semblat rellevants. 5 del capítol tercer i 5 del capítol quart.

Capítol tercer: Pensar i gestar un món obert  

- El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi de la destinació universal dels béns creats, i això té conseqüències molt concretes que han de reflectir-se en el funcionament de la societat. (120).

- Els que únicament són capaços de ser socis creen mons tancats. (104)

- És possible anhelar un planeta que asseguri terra, sostre i feina per a tothom. Aquest és el veritable camí de la pau, i no l’estratègia sense sentit i curta de mires de sembrar por i desconfiança davant amenaces externes. (127)

- El dret d’alguns a la llibertat d’empresa o de mercat no pot estar per sobre dels drets dels pobles, ni de la dignitat dels pobres, ni tampoc del respecte a l’entorn, ja que qui s’apropia alguna cosa és només per administrar-lo en bé de tothom. (122)

- Si ens preocupa la desaparició d’algunes espècies, hauria d’obsessionar-nos que en qualsevol lloc hi hagi persones i pobles que no desenvolupin el seu potencial i la seva bellesa pròpia a causa de la pobresa o d’altres límits estructurals. Perquè això acaba empobrint a tothom. (137)

Quart capítol: Un cor obert al món

- No obstant això, no voldria limitar aquest plantejament a alguna forma d’utilitarisme. Hi ha la gratuïtat. És la capacitat de fer algunes coses perquè sí, perquè són bones en si mateixes, sense esperar cap resultat reeixit, sense esperar immediatament alguna cosa a canvi. Això permet acollir l’estranger, encara que de moment no porti un benefici tangible. Però hi ha països que pretenen rebre només als científics o als inversors. (139)

- És molt difícil projectar quelcom gran a llarg termini si no s’aconsegueix que això es converteixi en un somni col·lectiu. Tot això es troba expressat en el substantiu “poble” i en l’adjectiu “popular”. Si no s’inclouen –juntament amb una sòlida crítica a la demagògia– s’estaria renunciant a un aspecte fonamental de la realitat social. (157)

- El mercat sol no ho resol tot, encara que altre cop ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal. (168)

- Cal assegurar l’imperi incontestat del dret i l’infatigable recurs a la negociació, als bons oficis i a l’arbitratge, com proposa la Carta de les Nacions Unides, veritable norma jurídica fonamental. (173).

- No podem pensar en la guerra com a solució, perquè els riscos probablement sempre seran superiors a la hipotètica utilitat que se li atribueixi. Davant d’aquesta realitat, avui és molt difícil sostenir els criteris racionals madurats en altres segles per parlar d’una possible “guerra justa”. Mai més la guerra! (258)

Que els recursos que tenim a l’abast  i el sentit comú serveixin per encarrilar les pertorbacions que avui ens afecten en la nostra rutina i d’una vegada posem enteniment, col·lectiu, per voler entendre que cada una de les nostres accions tenen efecte papallona. La Vikipèdia el defineix així: 

L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.

Foto: Portada del llibre. Editorial Claret.