Les muntanyes (I)

Escrit per Joan-Ignasi Elias 

El Canigó, entre el Conflent i el Vallespir / Getty

La Muntanya

Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

L’ésser humà habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen històricament habitacions permanents fins a 1.500/2.000 metres; en zones més desèrtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bolívia) sobrepassen els 4.000 m. Els aprofitaments es donen, però, en alçades molt més importants: la tala de fusta, la caça, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada són activitats que històricament s'han dut a terme allí on els recursos ho permetien. Més indirectament, la muntanya s'aprofita també com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per a instal·lacions hidroelèctriques, estacions turístiques, etc. En l'actualitat hi ha noves activitats que es desenvolupen a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esquí en són les més representatives.

El Pedraforca (Berguedà) / Getty

La importància de les muntanyes en dades

Les muntanyes són essencials per a les nostres vides i unes quantes dades de les Nacions Unides ho demostren: les muntanyes aporten entre un 60% i un 80% d’aigua dolça de la Terra; un 28% de boscos del planeta són a les muntanyes, on hi ha un 25% de la biodiversitat terrestre; les muntanyes cobreixen un 22% de la superfície terrestre i atreuen entre un 15% i un 20% del turisme; 6 dels 20 cultius alimentaris més importants tenen el seu origen a les muntanyes: patates, blat de moro, ordi, sorgo, pomes i tomàquets.  
  
Els Encantats, amb l’estany de Ratera gelat / Generalitat de Catalunya

Escalada al Parc Natural de Montsant / www.liligo.es
Esquí a La Molina / www.lamolina.cat












Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes. Per a molts, l’aspecte més simbòlic d’una muntanya és el pic perquè es creu que està més a prop del cel o d’altres mons religiosos. Moltes religions tenen tradicions centrades en muntanyes sagrades, que o bé són o es consideraven sagrades (com el Mont Olimp en la mitologia grega) 

Mont Olimp / Alina Zienowicz

o estan relacionades amb esdeveniments famosos, com el Mont Sinaí en el judaisme i les religions descendents. El mont Sinaí (2.285 m), a la península del mateix nom (Egipte), és la muntanya on, segons l'Antic Testament, Moisès va rebre les Taules de la Llei amb els Deu Manaments: 

“Esdevingué al tercer dia en ratllar l'albada, i hi hagué trons i llampecs, un dens núvol sobre el mont i un poderós ressonar de trompetes [...]. tot el mont Sinaí fumejava, tot el mont tremolava amb violència. Ell cridà en Moisès a dalt de la muntanya. Moisès pujà i Ell li digué...»  
(Èxode 19, 16-20).  

El Mont Sinaí / Shutterstock

En alguns casos, la muntanya sagrada és purament mítica, com la Hara Berezaiti en el zoroastrisme. Es creu que el Mont Kailash és la residència de la divinitat hindú Shiva. El mont Athos  és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia. En grec, s'anomena Agion Oros, o Muntanya sagrada. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Encara que és una península, l'Athos només és accessible amb barca o vaixell. El nombre de visitants hi està restringit i es requereix un permís d'entrada especial abans d'anar-hi. Només els homes poden visitar el mont Athos, que els monjos anomenen «Jardí de la Verge». 

El mont Athos / www.theortodoxworld.com

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, entre les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada, coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”.

Massís de Montserrat / blog.playandtour.com

És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Des de la troballa de la talla —segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou descoberta per uns nens aproximadament el 880 a la Santa Cova—, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d'ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.

Els volcans, com el Mont Etna a Itàlia, també es consideraven sagrats, i es creu que l'Etna era la llar de Vulcà, el déu romà del foc i la forja. 

L’Etna / www.etna3340.com

L’Etna (o Mongibello) és un volcà sicilià originari del Quaternari. És el volcà terrestre actiu més alt de la placa euroasiàtica. Les seves freqüents erupcions al llarg de la història han canviat, de vegades fins i tot profundament, el paisatge que l’envolta, amenaçant reiteradament les poblacions que s’han instal·lat al seu voltant al llarg dels mil·lennis. El 2013, el Comitè de la UNESCO el va inscriure a la llista de propietats patrimonials de la humanitat.

L’Etna s’aixeca a la costa est de Sicília, al sud-oest de les muntanyes Peloritani i al sud-est de les muntanyes Nebrodi (Apenins sicilians), al territori de la ciutat metropolitana de Catània.
Va fer la seva entrada a la literatura gràcies als grecs amb l'erupció del 475 aC. Píndar ho va descriure a la imatge mítica de Typhoeus o Typhon, un gegant que va ser empresonat per Zeus sota el volcà i que va escopir foc a través dels ulls i les fosses nasals. Amb el pas del temps, els mites i les llegendes van acabar, però les erupcions van continuar deixant la seva empremta i modificant el volcà. El volcà, aparentment tan hostil als assentaments, sempre ha ofert una varietat de recursos per a les necessitats humanes des de la prehistòria.

El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Volcà de Santa Margarida / Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més importants del sector i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2.000 metres de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita de Santa Margarida, d'origen romànic, i que dona nom al volcà.

Música popular

Hi trobem dues cançons tradicionals molt conegudes i cantades en especial pels aficionats a la muntanya. La primera és Muntanyes del Canigó. Joan Amades classifica aquesta cançó dins l'apartat de cançons de pescador, i més concretament com a cançó d'adobar xarxa. Tot i ser una cançó de temàtica pirinenca, cal tenir present que el Canigó és visible des de moltes platges, tant del Rosselló com de l'Empordà. 

El Canigó des de L’Escala / Basili Gironès
A principis de segle XX, Aureli Capmany comenta que tot i ser una cançó pirinenca, s'havia estès també fins a la plana i s'havia fet popular a llocs tan allunyats com a la Plana de Vic, de l'Urgell i el Berguedà, gràcies a la seva exuberant bellesa i a l'encarnació de l'esperit catalanesc.

El massís del Canigó, de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la Mediterrània. Se situa a la Catalunya del Nord, damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d'una banda, i del Vallespir i de l'Empordà, de l'altra. Les dues cançons principals que fan referència al Canigó, Muntanyes del Canigó i Muntanyes regalades, tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades..."/ "Muntanyes regalades, són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. Podeu sentir-ne la versió de la Marina Rossell:

Muntanyes del Canigó   
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades (bis).

Sis mesos hi som estat
ens veure persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava (bis).

Ai, cançó del sol que surt
cançó de la rosada!
Ai, cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden (bis).

El rossinyolet s’ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata (bis).


I la segona és Vella xiruca, una adaptació al català d’una cançó popular italiana. Si voleu saber més sobre aquesta bota de camp, esdevinguda tot un símbol excursionista català, podeu veure’n la història. 

Escolteu-ne la cançó en la versió de l’Agrupament Escolta Flor de Neu:

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor, 
quantes cançons al teu bon pas foren cantades.
No en resta cap record!

Pujant les muntanyes, blanques de neu,
fem ruta vers el cel blau.
M’has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.


Pintura

 Montagne Sainte Victoire* - Paul Cézanne - Museu d'Art Bridgestone (Tòquio)

*La muntanya Sainte-Victoire és una muntanya situada en el sud de França, en les proximitats d'Aix-en-Provence. Va ser objecte d'una sèrie de pintures d’aquest pintor.

Muntanya de la Revelació – El Greco – Metropolitan Museum (Nova York) 


Com muntanya – Josep Guinovart – litografia, col. privada


En la segona part, veurem més manifestacions literàries i cinematogràfiques a què han donat peu les muntanyes.

Comentaris

Joan Vallhonrat ha dit…
Quanta riquesa naturali cultural aixopluguen les muntanyes! Gràcies per aquesta publicació.