La petita història de l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya
Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El 1911 és quan el president de la Diputació Provincial de Barcelona, Enric Prat de la Riba, va promoure la creació de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB), de la qual va ser el primer director Manuel Raventós i Domènech, hereu de Can Codorniu i president de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre (IACSI). L’Escola es va instal·lar a l’edifici de la fàbrica Batlló (actualment, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona) i disposava d’una finca de 10 hectàrees de camps d'experimentació adjunts a l’escola. El primer curs 1912-1913 va tenir sis alumnes al curs preparatori, sis alumnes a primer curs i un alumne de grau de tècnic agrícola.
Els directors de l’ESAB es van succeir en funció dels interessos polítics del moment i per l’interès de poder tenir un bon equip de persones preparades en els avenços més moderns. El pes del sector agrari a Catalunya era molt important a principis del segle XX. L’Escola es va nodrir d’un equip de professors que poguessin “formar els elements directors de l’agricultura del nostre país”, i per aquesta raó es va incloure la paraula “superior”, per diferenciar-la de les altres escoles d’agricultura que hi havia a Catalunya.
L’Escola es va consolidar com a tal en l’etapa que va dirigir en Manuel Raventós 1912- (5 gener) 1915 i Josep M. Valls (1915-1919). Durant aquest període es van promoure els cursos reglats amb assignatures com: legislació agrícola; traducció d’italià; geologia; mecànica agrícola; anàlisi de terres, d’adobs; productes agrícoles industrials; amidaments i aixecaments de plànols; construccions rurals; nocions de resistència de materials; enologia; elaiotècnia; hidràulica; fabricació d’alcohols i sucres; zootècnia; piscicultura; economia agrícola; comptabilitat agrícola; patologia vegetal; bestiar cavallí, boví, cabrum, oví, petita ramaderia; horta i conreus forçats; plantes industrials; boscos i arbres de fusta; indústries derivades dels boscos i arbres de ribera; fabricació de conserves; institucions socials de caràcter agrícola; organització i sosteniments de les cooperatives de producció, venda, consum i canvi.
Durant aquest període l’Escola va promoure “cursos breus” que es desenvolupaven per diferents poblacions de Catalunya i amb la col·laboració de l’Estació de Vilafranca del Penedès i de la Càtedra Pere Grau, sempre amb la mirada posada en diferents les regions europees que tenien una agricultura més avançada. En concret, ja en l’etapa d’en Josep M. Valls, aquest va fer un viatge a la regió del Midi francès per estudiar els sistemes de conreu en les zones de secà. Fins i tot va adquirir dos enginys innovadors per a l’agricultura catalana per tal de difondre el seu ús i millorar la productivitat de les terres de secà. Aquesta difusió es feia en aquests cursos breus que s’impartien en diferents localitats de la geografia de catalana amb una assistència notable d’alumnes. Entre l’any 1915 i el 1917 el nombre de cursos que es van impartir va ser de 47, amb una assistència de 7.744 alumnes. Els cursos breus versaven sobre viticultura i enologia, ramaderia i indústries derivades, terra campa, oleïcultura i elaiotècnia, i petita ramaderia. Cada un d’aquests cursos tenien 12 temes i eren impartits per professors especialistes, i a partir del 1917 aquesta feina de formació va recaure en els Serveis Tècnics d’Agricultura creats per la Mancomunitat.
Durant el 1919, va haver-hi problemes de convivència entre la direcció de l’Escola i els Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat -ambdós organismes tenien la mateixa direcció- de tal manera que la Mancomunitat va decidir dividir els organismes i solucionar el problema, però en J.M. Valls va deixar la direcció dels dos organismes, la qual cosa va provocar un canvi en la direcció de l’Escola. Aquest canvi va ser comunicat per en Pere Mias (conseller d’Agricultura de la Mancomunitat) al claustre de professors de l’ESAB i la persona nomenada va ser en Carles Pi i Sunyer (enginyer industrial, economista, escriptor, polític), professor de l’Escola de Mecànica Agrícola, Topografia i Construccions rurals. Durant la seva direcció es va adquirir la Torre Marimon, a Caldes de Montbui; s’incrementen activitats, com el fet d’enviar alumnes becats a l’estranger, en concret a Itàlia, França, Bèlgica, els Estats Units, Ontàrio –el Canadà-; però també la de professors, com en Francesc Garcia del Cid, que va fer una estada a Portici (Itàlia) per estudiar entomologia amb l’objectiu d’organitzar un laboratori de zoologia a l’Escola.
També es va donar impuls a publicar i així van néixer els “Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura”. En aquest camp de les publicacions es va promoure la confecció de la “Carta agronòmica de Catalunya”, tot aprofitant com a base de sortida el Mapa geològic que, sota la direcció de Marià Faura, havia començat a treballar el Servei del Mapa Geogràfic de la Mancomunitat el 1922. Però la vinguda de la Dictadura d’en Miguel Primo de Rivera Orbaneja el 15 de setembre de 1923 va frenar les activitats de tal manera que va haver-hi destitucions de professors no afectes a la dictadura i la dissolució de la Mancomunitat.
També en aquest període es va posar en funcionament un programa de:
A) Cursets científics monogràfics sobre temàtica especialitzada com: L’herència i les seves aplicacions a producció animal a càrrec de Paul Dechambres de l’Escola de Grignon (FR) -48 alumnes; Treballs experimentals de fisiologia vegetal a càrrec de Lewis Knudson de la Universitat de Cornell (EUA) -11 alumnes; Els caràcters sexuals secundaris en els animals superiors a càrrec d’Albert Pexard de l’Escola Superior de Saint Cloud (FR) -31 alumnes; Estudis de fisiologia dels arbres fruiters a càrrec de Lewis Knudson -6 alumnes; Estudis sobre la biologia i conreu de l’avellaner a càrrec del Dr. Alessandro Trotter de l’Escola Superior de Portici (I) -29 alumnes, i Lluita natural contra els insectes a càrrec de Filoppo Silvestrini de l’Escola Superior de Portici (I) -24 alumnes;
B) Cursets especialitzats d’aplicació sobre: Degustació de vins i licors a càrrec de Pere Joan Girona -51 alumnes; Avicultura a càrrec de Salvador Castelló -7 alumnes; Apicultura a càrrec de Lluís Torres i Ullastres -20 alumnes; Avicultura i indústries annexes a càrrec de Salvador Castelló -21 alumnes; Indústries derivades de la llet a càrrec de Josep M. Soler i Coll -28 alumnes; Fabricació de conserves a càrrec de Josep Camps -36 alumnes.
L’ensenyament postal agrícola tenia com a objectiu complementar l’ensenyament de la cultura agrícola. Era una oferta d’ensenyament a distància per a aquelles persones que no podien assumir una estada a Barcelona a l’Escola Superior. El director Carles Pi Sunyer va encomanar a finals del 1921 als professors de l’Escola que preparessin uns llibres per a poder endegar aquesta iniciativa, que va arribar a tenir 17 alumnes inscrits en 37 assignatures. L’experiència fou molt breu, perquè la Dictadura va suprimir també aquesta empresa.
Comentaris