Els primers estudis d’agronomia a Catalunya (1784-1912) (2)

La petita història de l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Els primers estudis sobre agronomia a Catalunya, els veiem a partir del Jardí Botànic de Barcelona. Així ho assenyalen els autors del llibre commemoratiu dels 100 anys de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, i fan referència, per exemple, a institucions com la Colònia Agrícola a Vilagaià, que va crear en Francesc d’Assís Delàs i Silvestre (1747-1818) o el Jardí Botànic de Sant Joan Despí, que va promoure en Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740) o la Granja Experimental Escola de Barcelona, de la qual va ser el primer director en Jaume Llansó (1806-1862), o l’Escola de Perits agrícoles i l’Escola de Capatassos, de la que va ser el primer director n’Hermenegildo Gorría Royán, o La Granja-Escola de Fortianell (Alt Empordà), que va impulsar en Narcís Fages i de Romà el 1854, o l’Escola Provincial d’Agricultura creada el 1898 i precursora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya el 1911.

Granja-Escola de Fortianell

Breument, doncs, comentem cada una de les institucions amb més arrelament general. 

El Jardí Botànic de Barcelona, fundat per Antoni de Meca i de Cardona, marquès de Ciutadilla, que va ser el precursor primer de l’ensenyament agrícola, això és el 1784. El segon pas va ser la creació de l’Escola d’Agricultura i Botànica (1814) dins del mateix Jardí Botànic constituït pels hereus del marquès de Ciutadilla, per la Junta de Comerç de Barcelona, fundada a partir de la iniciativa de canvi d’ubicació del Jardí Botànic empresa per l’hereu del marquès de Ciutadilla, el marquès de Sentmenat i la intervenció de la Diputació de Barcelona. De fet, la Diputació de Barcelona el 1854 es fa càrrec de l’ensenyament de l’agricultura. El 1863 es va posar en funcionament la Granja Experimental Escola de Barcelona. El 1888 es creà l’"Escuela Oficial de Peritos Agrícolas", el 1894 l’"Escuela Libre de Peritos y Capataces Agrícolas" i  el 1898 l’"Escuela Provincial de Agricultura".

Finalment, és el 1911 que el president de la Diputació Provincial de Barcelona, Enric Prat de la Riba, va promoure la creació de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, però d’aquesta escola en parlarem en un proper article; en va ser el primer director Manuel Raventós i Domènech, hereu de la finca Can Codorniu i president de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre (IACSI). L’escola es va instal·lar en el nou edifici de la fàbrica Batlló (actualment, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona) i disposava d’una finca de 10 hectàrees de camps d'experimentació en els terrenys adjunts a l’escola. El primer curs 1912-1913 va tenir sis alumnes al curs preparatori, sis alumnes a primer curs i un alumne de Grau de tècnic agrícola.

També en aquells finals del segle XIX, hi havia també altres ensenyaments agraris com La Reial Escola d’Avicultura, d’Arenys de Mar (maig 1896); un centre d’iniciativa privada, l’escola avícola, que era l’única escola d’aquesta especialitat de l’Estat espanyol i la dirigia en Salvador Castelló i Carreras, que s’havia format en zootècnia a l’Institut d’Agronomia de Gembloux (Bèlgica). La reina regent Maria Cristina li va concedir la protecció règia, la qual cosa va propiciar que la  Reial Escola tingués recursos de l’Estat.

El 1902 es crea l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès. Com s’endevina, va impartir ensenyaments vinculats al vi tant per a la comercialització com estudis experimentals i treballs complementaris. El seu primer director, Cristòfol Mestres Artigas, va fer una estada a l’Estació Enològica de Beaune (Borgonya), i consegüentment es van impartir ensenyaments de format intensiu molt valorats i reconeguts. Varen concórrer a les ensenyances de l’Estació alumnes de la zona, però també d’altres indrets de l’Estat. Entre el 1913 i el 1932 van assistir als cursos 2.339 alumnes de 38 províncies i 3 de l’estranger.

El 1905 es crea l’Estació Enològica de Reus, que va tenir sempre una manca de recursos econòmics, però va fer una gran feina, sobretot per a les zones vitivinícoles de la Conca de Barberà i Tarragona. Entre el 1911 i el 1920 va tenir 194 alumnes, i sobretot tenia interès el curs d’ensenyament pràctic. 

La Càtedra ambulant Pere Grau, el 1906 a Sant Sadurní d’Anoia, inicia la seva tasca de formació, amb l’interès de millorar la producció agrícola i així augmentar la riquesa pública de Catalunya. Aquest model d’ensenyament era una idea que funcionava en altres països amb èxit, especialment a Itàlia. El promotor va ser en Pere Grau i Maristany, empresari agrícola i exportador de vins a les Antilles, el Brasil, l’Uruguai i l’Argentina, on va fer fortuna i adquirí finques al Penedès. El 1919 el rei li va concedir el títol de comte de Lavern. Va presidir l’IACSI (Institut Agrícola Català de Sant Isidre) i altres organismes. En els seus orígens la Càtedra es va vincular amb els Estudis Universitaris Catalans, una institució nascuda el 1902 com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació. Com que no comptaven amb autorització oficial del Ministeri d'Educació d'Espanya per a instal·lar les aules a la Universitat, les van haver d'habilitar a l'Ateneu Barcelonès, a l'Escola Industrial i a la Biblioteca de Catalunya. El director de la Càtedra va ser en Jaume Maspons i Camarasa. La Càtedra va establir delegació a la Plana de Vic, amb la direcció d’en Josep Callís i Marquet, i també a l’Empordà. Va desaparèixer el 1912 amb la creació de l’Escola Superior d’Agricultura.  

Escoles ménagère (escoles per a mestresses de casa). A principis del segle XX, a la Plana de Vic, el vigatà Lluís Arumí i Blacafort, va impulsar i obrir la creació d’una escola agrícola per a noies. Va exposar aquesta proposta a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre el dia 28 de gener de 1913, en una conferència amb el títol: “Escoles Ménagères agrícoles per a noyes de pagès”. Aquesta iniciativa no va prosperar durant gaire temps.

El Castell del Remei. Aquesta també va ser una iniciativa privada perquè les noies de pagès tinguessin una formació agrícola-domèstica. Aquesta iniciativa surt de la família Girona en la finca del Castell del Remei, que té els seus orígens com a finca vinícola des del 1780 a Penelles (l’Urgell). Cap al 1910 es crea l’escola a càrrec de religioses d’ensenyament general. L’escola portava el nom de Santa Anna.

L’Estació d’Arboricultura i Fructicultura de Lleida.  Aquest va ser un d’aquells projectes que no es va poder desenvolupar tot i l’interès i la insistència de les autoritats de Lleida, especialment la Diputació, que fins i tot va comprar una finca el 1924 per 124.500 pessetes i va demanar a l’Estat la creació d’un centre dedicat a la fructicultura, però tot i ser concedit a nivell burocràtic mai no va arribar a funcionar. Amb el mateix resultat de manca de recursos, el 1929 l’Estat va comprar la finca “lo Tancat” al TM de Lleida per disposar-hi el Viver Central Forestal, però tampoc no el va dotar mai de recursos i es va abandonar.

L’Estació Olivarera de Tortosa. L’Estat, el 1911, va concedir aquesta infraestructura pedagògica. En va ser director n’Isidoro Aguiló Cortés, enginyer agrònom, però amb una limitació de recursos que només va permetre fer experimentació a l’inici de l’activitat; no obstant això, va fer una gran feina. Va endegar l’ensenyament ambulant sobre el conreu de l’olivera i el coneixement de les plagues i malalties d’aquest arbre. Les comarques del Montsià i el Baix Ebre varen ser l’espai de treball de l’Estació.

 

La figura de les “Estacions” consistia en uns centres d’experimentació i de transferència de coneixement per acostar-los a les persones que treballaven a/i de pagès, mitjançant jornades, conferències i visites a les finques experimentals.  Ja en l’època de la dictadura del general Francisco Franco, en la dècada dels anys 50, es crea el “Servicio de Extensión Agraria” amb el mateix objectiu de la formació permanent dels pagesos, ja sigui mitjançant les escoles de capatassos o bé a través el propi “Servicio de Extensión Agraria”, però això ja serà un altre article...

Imatge: Viquipèdia, Josep Estrada - Arxiu Familiar