El bosc (II)

escrit per Joan-Ignasi Elias

Prosseguim pels camins del bosc i els continuem a través de la Literatura.


Pel que fa al Teatre, ens trobem amb una obra singular, com és El somni d'una nit d'estiu (1595), de William Shakespeare, una obra plena de fantasia, somnis, amor i màgia. L'escenari és un bosc encantat en el qual es creuen dues parelles d'amants amb diversos personatges pertanyents al regne de les fades. Els amants, fugint d'Atenes on les seves famílies no els permeten casar-se, es troben al bosc. Els éssers màgics que hi viuen s'entremeten en les seves vides i, gràcies als seus poders màgics, canviaran els sentiments dels enamorats. Les intrigues amoroses es resoldran amb una successió d'encanteris, mentre els protagonistes no controlen els seus sentiments i es guien per la seva inconscient. Aquesta nota màgica augmenta la bellesa de bosc i dels seus misteriosos habitants.

El Conte
Pot ser que no trobem un bosc vivent, com a entitat, però aquests paisatges són els escenaris predilectes de les aventures infantils, per exemple en la Caputxeta vermella, i en Hansel i Gretel: Un dia que a casa seva no hi havia res per menjar, la mare va enviar Hansel i Gretel al bosc a buscar maduixes i es van perdre. Allà es trobaran força éssers fantàstics com el marxant de sorra, que escampa un polsim i fa venir la son; les fades, que vetllen els somnis dels nens perduts; i fins el marxant de rosada, que els desperta, de matinada, amb fines gotes d’aigua. En Hansel i la Gretel van pensar que els seria fàcil trobar el camí de tornada però, de sobte, van arribar a un casalot desconegut on hi havia uns titelles, tan grans com ells mateixos, que eren de llaminadura. Que bé! Ara sí que podien atipar-se! Atipar-se': Aquell era el cau de la bruixa golafre, que convertia els nens en massapà per menjar-se’ls després!); També trobem Hänsel und Gretel, una òpera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret d'Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte dels Germans Grimm. S'estrenà a l'Òpera de Weimar el 1893 sota la direcció de Richard Strauss. A Catalunya, es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1901. El llibret en català va ser traduït per en Joan Maragall. 

Per què el bosc?
L'elecció de l'enquadrament espacial respon, en gairebé la totalitat de l'aprenentatge, als llocs coneguts, és a dir, s'incorpora a la narració dels entorns que es coneixen, ja siguin boscos, deserts, muntanyes, erms, jungles o el mateix oceà. Per contextualitzar aquesta pregunta ens referirem, majoritàriament, a l'àmbit occidental, de manera que, encara que molts simbolismes puguin coincidir, potser no seria apropiat traslladar aquesta anàlisi a ulls clucs als entorns arbrats d'altres parts de món. 

El segle XIX va ser l'edat d'or de la literatura infantil europea. Els autors, influenciats alguns per l’incipient corrent romàntic i pels moviments de corrent nacionalista, van reviure el bosc, el van recuperar com a escenari per enquadrar les seves històries. Ja el bosc era un dels escenaris predilectes de la literatura medieval; així, d'aspecte embullat i no amb molt bona fama, el bosc medieval es reinstal·la en la literatura romàntica com un lloc vague, lliure, sacre i misteriós.

La Bella dorment del bosc – Charles Perrault 

El tema de La bella dorment i més literalment La Bella dorment del bosc apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone, de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina". L'adaptació al català de la rondalla alemanya “Dornröschen” feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte amb el nom floral d'"Englantina", exactament talment com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües, encara que actualment es coneix principalment amb el nom original. El conte s'ha adaptat a nombrosos mitjans al llarg del temps.

Els Germans Grimm
Van créixer i van viure sempre a Hesse, una regió alemanya que els va servir com a inspiració per crear les obres més conegudes de la literatura que es considera infantil, encara que si has llegit les històries, sabràs que cap nen podria créixer tranquil d'haver conegut les versions originals de les pel·lícules. Els paisatges de la Caputxeta vermella, la Blancaneus o El gat amb botes tenen com a escenari aquesta zona al poblet medieval de Hofgeismar, lloc en el qual també trobem el castell de la Bella Dorment.

D’altra banda, en la literatura infantil de principis de segle XX, comencen a aparèixer els animals de bosc com a protagonistes principals. Lluny de les malèfiques criatures dels contes medievals, els animals de bosc són bons i se'ls atribueix sentiments humans: Bambi, el cabirol protagonista de Bambi, una vida al bosc, escrit per Felix Saltin en 1923, després de perdre a la seva mare, descobrirà les lleis de la supervivència al bosc.

Tots recordem la pel·lícula animada de Disney. En transferir-la a la pel·lícula, l'equip de Walt Disney es va inspirar en el Parc Nacional de Los Arrayanes, un bosc ubicat a la província de Neuquén, a l’Argentina, ple d'aiguamolls i murtes, ideal com a escenari per a reproduir l'obra.


En altres àmbits artístics, per exemple a l’Escultura
, hi trobem les escultures del Bosc de Can Ginebreda, que és un bosc que es troba a Porqueres (Pla de l'Estany), on ha intervingut l'artista Xicu Cabanyes convertint-lo en gran un parc d'escultures i en una creació personal seva.

Es tracta d'una superfície arbrada de més de 7 hectàrees. Hi predominen els roures, les alzines, els pins, les ginebres, els cirerers d'arboç, etc. Les escultures de Xicu Cabanyes estan distribuïdes a l'aire lliure per tota aquesta àrea, establint diàleg amb la natura i el paisatge que les envolta. Els visitants hi poden circular lliurement, sense haver de seguir una ruta o uns camins determinats.

En la Pintura també hi trobem exemples interessants:

Fôret – Paul Cézanne (Museu de les Belles Arts del Canadà, Otawa)

La vora d’un bosc - Vincent van Gogh (Museu Kröller-Müller, Otterlo, Països Baixos)

En el bosc - Pierre Auguste Renoir (Museu Nacional de l’Art de l’Est, Japó)

Harmonies del bosc – Ramon Casas (Museu Nacional d’Art de Catalunya) 

Interior de bosc - Alexandre de Riquer (col. particular)

Lectura al bosc – Francesc Vayreda (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

En l’àmbit cinematogràfic, hi trobem pel·lícules com les següents:

The Village
Dirigida per M. Night Shyamalan i interpretada per Joaquin Phoenix, Bryce Dallas Howard, William Hurt, Sigourney Weaver, Adrien Brody.

Els veïns d'una petita població rural de Pennsilvània (EUA) viuen atemorits per culpa d'uns estranys éssers que habiten en els boscos circumdants. Saben perfectament que per salvar-se han de complir escrupolosament certes regles: evitar que vegin el color vermell perquè els atrau, mantenir-se allunyats de bosc, on esperen amagats l'arribada d'algú, i obeir la campana d'alerta, que indica que s'acosten al llogaret. Nominada a l'Oscar (2004) a la Millor banda sonora original.

El Bosc
Dirigida per Óscar Aibar; actors principals: Maria Molins, Àlex Brendemühl, Pere Ponce, Tom Sizemore; Guió: Albert Sánchez Piñol.

Una família del Matarranya amaga un secret ancestral: a la vora de la masia on viuen apareixen unes misterioses llums, un fulgor sobrenatural que es fa visible dues nits l’any, entre la malesa d’un estrany bosc. Segons la tradició familiar les llums són una porta a un altre món, d’on no torna ningú que la creua, i amaguen la seva existència als habitants del poble més proper a la masia.

El bosc dels somnis
Gus Van Sant dirigeix la història d'un home disposat a suïcidar-se en el bosc de la muntanya Fuji. Protagonitzada per Matthew McConaughey, Naomi Watts.

L'amor i la pèrdua porten Arthur Brennan a creuar el món per arribar a un dens bosc als peus de la muntanya Fuji, descrit per molts com el lloc perfecte per morir. Entumit pel dolor, Arthur s'endinsa al bosc per perdre en la seva immensitat. Es troba amb Takumi, un japonès que ja no desitja morir però que camina perdut. Incapaç de deixar-lo enrere, Arthur inverteix tota l'energia que li queda a salvar Takumi. La seva lluita per la supervivència remou dolorosos records que l'ajudaran a restaurar la seva voluntat de viure.


Les aventures de Robin Hood
Robin de Locksey torna a Anglaterra després de combatre contra els infidels a les croades, però el germà del rei Ricard I d'Anglaterra ha usurpat el poder i imposa la seva tirania, de manera que el noble saxó decideix refugiar-se al bosc de Sherwood i lluitar contra el príncep Joan.

El millor de tots els Robin Hood que hi ha hagut mai al cinema. Flynn lluitant contra Joan sense Terra, que li vol usurpar el tron al monarca legítim. És un modèlic film d'aventures, on predomina, però, l'acció per sobre de la veritat històrica. Va guanyar tres premis Oscar (millor muntatge, millor banda sonora i millor direcció artística) i va ser nominada per a la millor pel·lícula. 


El Bosque animado 
La pel·lícula, en clau tragicòmica, mostra les aventures dels habitants humans de la fraga de Cecebre i com s'entrecreuen els seus camins a l'empara d'un bosc viu en el qual animals, persones i plantes formen un sistema harmònic. Destaquen les desventures de Malvís, un jornaler que fart de les penúries del seu ofici, decideix fer-se en bandit i ocultar-se en la garrotxa amb el sobrenom de Fendetestas, i al qual se li unirà com a aprenent un vailet, Fuco; de Geraldo, un pouer que va perdre una cama caçant balenes i enamorat d'Hermelinda, qui marxa a la ciutat farta de la seva tia; de l'ànima en pena de Fiz de Cotovelo, condemnada a seguir després de la Santa Compaña, i dels senyors D'Abondo, els senyors de la parròquia, entre altres personatges. A diferència de la novel·la en la qual es basa, els animals i plantes no es presenten com humanitzats, i es reforcen els aspectes còmics del relat.

A pesar que cada "estada" o capítol narra història autònomes, els mateixos personatges poden aparèixer en les diferents històries, perquè totes elles que són diferents aspectes del mateix protagonista de tota l'obra: la fraga de Cecebre.

Va ser dirigida per en José Luis Cuerda i interpretada, entre d’altres, per Alfredo Landa,  Tito Valverde,  Fernando Rey, Manuel Alexandre, Encarna Paso, Amparo Baró, Alicia Hermida, María Isbert i Luis Ciges. Premis Goya a la millor pel·lícula, millor actor (Alfredo Landa), millor guió, millor música original, millor disseny de vestuari i millor so.

I, finalment, i en aquests temps que corren, només ens queda desitjar que a tots plegats

“els arbres ens deixin veure el bosc...”.


Fageda de la Gravolosa – Osona Turisme

Comentaris

Anònim ha dit…
Xicu Cabanyes is creepy...
Anònim ha dit…
Xicu Cabanyes is disgusting and you're a creep
Anònim ha dit…
Trash blog