L’agronomia a Catalunya, antecedents (1)

La petita història de l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya.

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Aquest article és el primer d’una sèrie que pretén fer conèixer, breument, la història de l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya. Així podrem veure com els conceptes, la filosofia, l’enciclopèdia, la influència de la  religió catòlica, les humanitats, les revoltes i les classes socials i patrimonials i la política convulsa del país com han influït, especialment, en l’ensenyament d’aquesta ciència a el nostre país. 

Què és l’agronomia? 

La Gran Enciclopèdia Catalana hi dedica un article signat per en Valentí Xirinachs i Ubico, enginyer agrícola i ex-professor adjunt d’economia de l’ESAB, que la defineix de la manera següent: “Branca de l’agricultura que estudia el conreu racional del sòl. És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des del punt de vista físic, químic i biològic. A mitjan segle XIII aparegué el mètode experimental, iniciat per Bacon, que investigà les causes de les manifestacions agrícoles i que fou l’inici de l’autèntica agronomia. L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes macades per diverses influències: la utilització de maquinària, d’aplicació d’adobs, etc.; l’associació agropecuària i l’aplicació dels descobriments de la microbiologia.” 

És curiós com en Valentí Xirinachs remunta els orígens de l’agronomia a en Roger Bacon. Els estudiosos de la filosofia, la teologia i la ciència en general coneixen la seva existència i el gran treball intel·lectual d’aquest franciscà, que va viure entre el 1214 (aprox.) i el 1292, que va escriure tres llibres importants l’Opus maius, que planteja la necessitat de reformar les ciències per mitjà de les llengües i la natura, l’Opus minur i l’Opus  tertuliu. Va poder fer aquest treball perquè el seu amic i protector, en Guy de Foulques, antic deixeble seu, va arribar al papat amb el nom de Climent IV (1265-1268). L’objectiu per escriure aquestes obres era la confecció d’una nova Enciclopèdia, però no va ser possible, perquè el papa Climent IV va morir abans de l’edició, així que va ser condemnat pel general de l’orde franciscà que el va fer empresonar i el papa Nicolau IV (1288-1292) va prohibir llegir els seus llibres. 

Roger Bacon va ser un científic materialista, que considerava que el mètode per conèixer la natura era a través de l’experimentació i les matemàtiques. Hem de considerar que el pensament a Europa durant el segle XIII era el que es radiava des de Roma. Així que li va tocar viure una època “fosca”, la plena edat mitjana, i contradir o aportar coneixements diferents dels que estaven reglats posaven els seus autors amb moltes dificultats, i per això va ser silenciat durant el seu temps i no és fins al Renaixement que els treballs de R. Bacon van tornar a ressorgir. Sobretot se’l coneix per la seva aportació a l’òptica. Va predir enginys com el vaixell de vapor, el telescopi i la circumval·lació de la Terra. 

Com sorgeix l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya? 

Exceptuant algunes pràctiques anteriors, com el treball d’en Miquel Agustí, (1560-1630), amb el “Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril”, que és el primer llibre important sobre agricultura escrit en català i editat el 1617, després d’aquesta aportació que va significar durant molts anys el text referent de l’agronomia, ja hem de passar pràcticament en el segle XVIII, per trobar centres d’ensenyament de l’agronomia més o menys estables.

Així doncs, aquest marc d’idees i de ciència d’en Miquel Agustí i de Bacon i alguns més,  juntament amb les complexitats polítiques de cada època, ens endinsem en la petita història de l’ensenyament de l’agronomia a Catalunya que, com es podrà veure, no surt com un bolet d’un dia per un altre. 

L’interès per saber com ve el despertar d’aquesta inquietud en la societat catalana, des de fa molts i molts anys,  és el motiu d’aquest article.  Per esbrinar-ho, he volgut partir del magnífic llibre, que amb motiu dels cent anys de la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (1912-2012) -ESAB-, van escriure en Gustau Erill i Pinyol i en Josep Casanovas i Prat, amb una edició que va coordinar en Josep Claramunt Blanes i Miquel Pujol i Palol, ambdós professors de l’ESAB, i editat amb el suport per la producció de la Diputació de Barcelona. És un llibre amb molta informació i documentació i per això el prenc com a referència principal per a manllevar part dels texts que m’han de servir per a construir un relat -lleuger- sobre l’ensenyament de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.



Imatge: Pintura de la cambra sepulcral de Sennedjem - The Yorck Project (2002) - Viquipèdia