Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El concepte de seguretat és complex, però va lligat a l'absència d'angoixa. De fet, l’etimologia ens diu que la paraula prové del llatí securus, que significa ‘llibertat d’ansietat’: se (sense) i la paraula cura (cura, ansietat).
Endinsar-nos en la seguretat dels aliments és un repte que ha perseguit des de quasi sempre a la humanitat. No és voluntat en aquest text discernir en el què i tampoc en el com podem assegurar la qualitat dels aliments, altrament els organismes competents en la matèria fan la seva feina de vigilància i de policia quan detecten anomalies en els aliments que poden causar danys a la població. Les alertes es disparen i les retirades de productes són una realitat, si més no en el nostre entorn. Per tant, tenim una seguretat alimentària, pel que fa a la qualitat, ben travada, amb uns serveis d’inspecció que treballen amb molta eficiència.
Una altra cosa és si tenim la provisió assegurada dels aliments, els bàsics i els no tan bàsics i aquí sí que hi ha un camí de debat interessant, atès l’entorn en què ens movem. M’explicaré.
Resulta que, fins no fa gaires anys, les provisions alimentàries de la població estaven vinculades a una sèrie d’aliments bàsics, com és el pa, l’oli, els ous, el pollastre, la llet i el porc i algun peix salat o fresc i algunes verdures i fruites estacionals. Avui aquesta oferta s’ha desdibuixat: hi ha tot l’any de tot i amb escreix. El mercat global i l’ús desmesurat de l’energia i la tecnologia de les comunicacions ha fet evident una oferta que és exagerada. Cal considerar que aquesta afirmació solament en evident als països rics, els del primer món. La resta de població queda al marge d’aquesta oferta i en el nostre entorn immediat cal recordar que també hi ha un percentatge de població vulnerable amb dificultat per accedir a una alimentació equilibrada. Alguns estudis parlen que fins al 22% de la població requereix l’assistència crònica dels corresponents Bancs dels Aliments. Els Grans Recaptes, com a exemple de solidaritat social.
Tot això bé al cas per a fer una lectura acurada dels informes que llegim sobre la taxa de cobertura del comerç exterior de l’agricultura de Catalunya, que resulta ser que és equilibrada, al voltant de 98% en valor monetari. Però no ens enganyem, una cosa és la seguretat de gaudir d’una bona cistella d’aliments i l’altra la taxa de cobertura. Dos conceptes que no ens han de confondre. Així doncs, estudiats els macronúmeros i les seves fonts, observem que Catalunya (2018) és referent en la producció de productes ramaders, en concret el 61,2% i la producció agrícola és el 36,2%. Naturalment, cal fer importacions importants de cereals i oleaginoses per alimentar la cabanya i una part per a l’alimentació humana. Unes senzilles dades que ens porten a qüestionar el model actual de la nostra agricultura per a donar resposta a la declarada emergència climàtica que ens recomana entre altres coses la disminució de consum de carn i la potenciació de consum de vegetals (fruites i verdures). Tot un repte que requereix un canvi de proposta productiva i segurament alguns canvis més pel que fa als consums alimentaris.
De l’aigua, un element limitant de la producció agrícola, i la seva gestió i la tecnologia hauran de tenir un protagonisme decisiu, però d’això en parlarem un altre dia.
Imatge: Pixabay
Gràfic: Resum de les macromagnituds de l'agricultura catalana 2018
El concepte de seguretat és complex, però va lligat a l'absència d'angoixa. De fet, l’etimologia ens diu que la paraula prové del llatí securus, que significa ‘llibertat d’ansietat’: se (sense) i la paraula cura (cura, ansietat).
Una altra cosa és si tenim la provisió assegurada dels aliments, els bàsics i els no tan bàsics i aquí sí que hi ha un camí de debat interessant, atès l’entorn en què ens movem. M’explicaré.
Resulta que, fins no fa gaires anys, les provisions alimentàries de la població estaven vinculades a una sèrie d’aliments bàsics, com és el pa, l’oli, els ous, el pollastre, la llet i el porc i algun peix salat o fresc i algunes verdures i fruites estacionals. Avui aquesta oferta s’ha desdibuixat: hi ha tot l’any de tot i amb escreix. El mercat global i l’ús desmesurat de l’energia i la tecnologia de les comunicacions ha fet evident una oferta que és exagerada. Cal considerar que aquesta afirmació solament en evident als països rics, els del primer món. La resta de població queda al marge d’aquesta oferta i en el nostre entorn immediat cal recordar que també hi ha un percentatge de població vulnerable amb dificultat per accedir a una alimentació equilibrada. Alguns estudis parlen que fins al 22% de la població requereix l’assistència crònica dels corresponents Bancs dels Aliments. Els Grans Recaptes, com a exemple de solidaritat social.
 |
| Dades Catalunya 2018 |
Tot això bé al cas per a fer una lectura acurada dels informes que llegim sobre la taxa de cobertura del comerç exterior de l’agricultura de Catalunya, que resulta ser que és equilibrada, al voltant de 98% en valor monetari. Però no ens enganyem, una cosa és la seguretat de gaudir d’una bona cistella d’aliments i l’altra la taxa de cobertura. Dos conceptes que no ens han de confondre. Així doncs, estudiats els macronúmeros i les seves fonts, observem que Catalunya (2018) és referent en la producció de productes ramaders, en concret el 61,2% i la producció agrícola és el 36,2%. Naturalment, cal fer importacions importants de cereals i oleaginoses per alimentar la cabanya i una part per a l’alimentació humana. Unes senzilles dades que ens porten a qüestionar el model actual de la nostra agricultura per a donar resposta a la declarada emergència climàtica que ens recomana entre altres coses la disminució de consum de carn i la potenciació de consum de vegetals (fruites i verdures). Tot un repte que requereix un canvi de proposta productiva i segurament alguns canvis més pel que fa als consums alimentaris.
De l’aigua, un element limitant de la producció agrícola, i la seva gestió i la tecnologia hauran de tenir un protagonisme decisiu, però d’això en parlarem un altre dia.
Imatge: Pixabay
Gràfic: Resum de les macromagnituds de l'agricultura catalana 2018
Comentaris