Escrit per Jesús Domingo
Des de principis de segle s'han confirmat -ja abans se’n parlava- constants alteracions climàtiques, objecte d'investigació i alerta per part de la majoria de la comunitat científica mundial. Els ciutadans han exigit a les administracions una major intervenció i observança per frenar la que es considera com la gran amenaça al desenvolupament sostenible de les nostres societats. També l'agricultura és vulnerable davant el canvi climàtic.
L'agricultura a l'Estat ocupa la segona posició a la Unió Europea en superfície de cultiu -17.000.000 d'hectàrees- i en producció vegetal -més de 25.000 milions d'euros-, a més de ser el país amb major proporció de PIB agrari. El camp és garant del desenvolupament d'una indústria agroalimentària que aporta el 10,6% a l'economia i el 14,2% de l'ocupació, similar a la del turisme.
La seva contribució va, però, molt més enllà i s'estén al fonamental paper que juga en el manteniment del medi rural i en la conservació de la biodiversitat del nostre país.
Som conscients de l'horitzó que el nostre sector té per davant a causa del canvi climàtic. S'espera que el 2030 -en només una dècada!-, les aportacions hídriques es redueixin fins a un 14% i els cicles de precipitacions i augments de cabals siguin molt més aleatoris i impredictibles, d'aquí sorgeix la pregunta: ¿Es podrà mantenir una agricultura sense aigua?
L'agricultura és una de les activitats que requereix més subministrament d'aigua per produir els aliments que se li demanen, a més de ser rendible. Es calcula que, a l'Estat espanyol, l'agricultura necessita una part important del total d'aigua consumida pels tres sectors econòmics: agricultura, indústria i serveis. I aquesta agricultura de regadiu, que ocupa només el 22% de la superfície agrària total, és capaç de generar el 77% del valor total de la producció agrària.
Dit això, només gràcies al regadiu tecnificat, els rendiments dels cultius arriben a valors compatibles amb una activitat sostenible i rendible. Aquesta agricultura moderna és la que és capaç de subministrar productes de qualitat al consumidor final a un cost assequible; per tant, és evident que el sector primari és especialment vulnerable als devastadors efectes del canvi climàtic.
¿Com podem fer front a aquest escenari tan incert? Amb optimisme i posant tots els mitjans tècnics al nostre abast. No hi ha una altra manera. Els reptes del canvi climàtic se'ns presenten com una oportunitat per adaptar les nostres explotacions al nou mapa de recursos hídrics disponibles i millorar així la nostra productivitat i eficiència.
Imatge: Josep Torta - gotes d'aigua
Des de principis de segle s'han confirmat -ja abans se’n parlava- constants alteracions climàtiques, objecte d'investigació i alerta per part de la majoria de la comunitat científica mundial. Els ciutadans han exigit a les administracions una major intervenció i observança per frenar la que es considera com la gran amenaça al desenvolupament sostenible de les nostres societats. També l'agricultura és vulnerable davant el canvi climàtic.
L'agricultura a l'Estat ocupa la segona posició a la Unió Europea en superfície de cultiu -17.000.000 d'hectàrees- i en producció vegetal -més de 25.000 milions d'euros-, a més de ser el país amb major proporció de PIB agrari. El camp és garant del desenvolupament d'una indústria agroalimentària que aporta el 10,6% a l'economia i el 14,2% de l'ocupació, similar a la del turisme.
La seva contribució va, però, molt més enllà i s'estén al fonamental paper que juga en el manteniment del medi rural i en la conservació de la biodiversitat del nostre país.
Som conscients de l'horitzó que el nostre sector té per davant a causa del canvi climàtic. S'espera que el 2030 -en només una dècada!-, les aportacions hídriques es redueixin fins a un 14% i els cicles de precipitacions i augments de cabals siguin molt més aleatoris i impredictibles, d'aquí sorgeix la pregunta: ¿Es podrà mantenir una agricultura sense aigua?
L'agricultura és una de les activitats que requereix més subministrament d'aigua per produir els aliments que se li demanen, a més de ser rendible. Es calcula que, a l'Estat espanyol, l'agricultura necessita una part important del total d'aigua consumida pels tres sectors econòmics: agricultura, indústria i serveis. I aquesta agricultura de regadiu, que ocupa només el 22% de la superfície agrària total, és capaç de generar el 77% del valor total de la producció agrària.
Dit això, només gràcies al regadiu tecnificat, els rendiments dels cultius arriben a valors compatibles amb una activitat sostenible i rendible. Aquesta agricultura moderna és la que és capaç de subministrar productes de qualitat al consumidor final a un cost assequible; per tant, és evident que el sector primari és especialment vulnerable als devastadors efectes del canvi climàtic.
¿Com podem fer front a aquest escenari tan incert? Amb optimisme i posant tots els mitjans tècnics al nostre abast. No hi ha una altra manera. Els reptes del canvi climàtic se'ns presenten com una oportunitat per adaptar les nostres explotacions al nou mapa de recursos hídrics disponibles i millorar així la nostra productivitat i eficiència.
Imatge: Josep Torta - gotes d'aigua
Comentaris
Evidentment l'aigua utilitzada per l'agricultura pot fer disminuir els cabals riu avall. Però cal constatar que part de l'aigua de regadiu s'evapora i torna en forma de pluja, possiblement no al lloc on s'ha evaporat.
Una bona part es filtra i s'utilitza per regar en cotes més baixes. Una part més petita es treu en forma de vegetal que és "menjat" pels consumidors.
Això si, una bona part l'embruten els agricultors que no treballen bé. O les fàbriques o el consum domèstic...
A primària ens ensenyaven el "cicle de l'aigua" i més quan avui es parla de l'economia circular on tot s'aprofita.
Andreu Peix