Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i els Plans territorials agraris específics són el pinyol de la Llei d’espais agraris. S’hi dedica quatre articles: 5, 6, 7 i 8. Cal fer una lectura detallada i tranquil·la del text que explica de què es tracta aquesta planificació, els elements tècnics a considerar i la concertació social que s’ha d’establir per al seu tràmit.
Naturalment, és un encàrrec de gran abast. Es tracta de fer el “Regional Planning agrari” de Catalunya, quasi res! De fet, Catalunya té una llarga història sobre planejament territorial, i en concret cal recordar el Regional Planning que va impulsar el president Francesc Macià el 1932. Un referent, avançat en el temps, amb la intenció de tenir un document ordenat vers el desenvolupament que necessitava el país. Avui retornem a cercar el model anterior tot gaudint de molta tecnologia, com una cartografia en temps real, dades de població i planificacions sectorials. Això ha de fer més fàcil la feina. Llàstima que aquest compromís amb el sentit comú vers el bon ús del territori arriba quan ha estat molt compromès amb activitats poc apropiades i sovint amb motiu de crítica social. Cal reconèixer, però, els treballs vers la protecció de l’ecosistema natural i els esforços fets per a la salvaguarda de molts espais. -El 20% del territori ocupat pel medi natural de Catalunya ja té protecció legal-.
La previsió dels legisladors ha apuntat la possibilitat de poder treballar simultàniament en dues direccions: 1) En el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, i 2) En els Plans territorials agraris específics. Sembla que d’aquesta manera els documents que s’elaborin es poden condicionar mútuament, però també té l’avantatge de poder gaudir d’una planificació més específica en determinades comarques que ja tenen molt treballada la seva zonificació i, d’acord amb aquesta llei, segurament caldrà, solament, fer ajustos encarats a donar resposta als nous criteris legals inspirats en els principis dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de Nacions Unides i els criteris de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) quan indica que cal protegir la superfície agrària amb la previsió de poder cobrir la demanda d’aliments en l’horitzó de 2050 de la població mundial.
Hi ha un detall que crida l’atenció, però. Es tracta de la manca de termini per a tenir els documents inicials, si més no per a poder fer la primera aprovació i poder establir un programa de concertació/consens de treball amb els elements socials que estableix la mateixa llei, com: “els ciutadans, els ens locals, les entitats ecologistes, els col·legis professionals en matèria agronòmica i de forest, les organitzacions empresarials i professionals agràries, les organitzacions i associacions forestals i també del món cooperatiu agrari a fi de ponderar els interessos privats i públics relacionats, i altra societat civil organitzada” (art. 7.2).
Veurem que en resulta un cop hi hagi un o uns text/s i com es desenvolupen els debats, que hauran de tenir un termini, ja que, atès que l’activitat agrària no requereix “llicència d’activitat”, sembla que no es pot aplicar, mentre aquest es produeix, el criteri de “suspensió de llicències”, cosa que sí que passa amb les activitats urbanístiques.
Llarga vida a la Llei d’espais agraris i que el seu Reglament sigui excel·lent.
Llei d'espais agraris: Articles 5, 6, 7 i 8
Capítol II. Planificació territorial sectorial agrària
Secció primera. Instruments de la planificació territorial sectorial agrària
Article 5. Instruments de la planificació territorial sectorial agrària
Són instruments bàsics de la planificació territorial sectorial agrària:
a) El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya.
b) Els plans territorials sectorials agraris específics.
Secció segona. Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
Article 6. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
1. El Pla territorial sectorial agrari és l’instrument d’ordenació per a l’aplicació a Catalunya de les polítiques que estableix aquesta llei i ha de desenvolupar les previsions del Pla territorial general de Catalunya i facilitar-ne el compliment.
2. El Pla ha de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats del sector agrari, i ha de determinar les prioritats d’actuació i definir estàndards i normes de distribució territorial.
3. El Pla ha de prendre com a base la informació que consta en el cadastre, en el mapa de sòls de Catalunya, en els registres oficials, en els instruments d’ordenació forestal, en la informació cartogràfica oficial de Catalunya i en el sistema d’informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC).
4. El Pla ha d’incloure anàlisis detallades pel que fa als aspectes següents:
a) Els factors que ajuden a caracteritzar els espais agraris:
1r. Factors socioeconòmics: productivitat agrícola, ramadera i forestal; abandonament; model productiu; producció en denominació d’origen (DO) i en indicació geogràfica protegida (IGP) i marques de qualitat; grau d’inversió en infraestructures; grau de diversificació econòmica, i mà d’obra agrària.
2n. Factors ambientals: connectivitat ecològica; grau de biodiversitat; risc de contaminació i degradació dels sòls; estat de conservació dels hàbitats, i espais naturals protegits de Catalunya, especialment els inclosos en l’àmbit d’espais naturals de protecció especial.
3r. Factors territorials: ordenació territorial i urbanística; qualitat del sòl i capacitat agronòmica del sòl; connectivitat de l’espai agrari; pressió antròpica; periurbanitat; valors de paisatge, i orografia i climatologia.
b) La identificació i la localització de les zones d’activitat agrària periurbana, especialment, els parcs agraris existents o de nova creació, i l’anàlisi de les principals problemàtiques que les poden afectar des del punt de vista de les produccions agràries.
c) La identificació i la localització de les infraestructures agràries més rellevants i, en particular, l’inventari dels regadius existents i les previsions per al futur, d’acord amb el que estableixen el Pla de regadius de Catalunya i la planificació hidrològica.
d) La projecció territorial de les dades econòmiques i productives del sector agrari, tenint en compte la informació que consta en el cadastre, en el mapa de sòls de Catalunya, en els registres oficials o en la informació cartogràfica oficial de Catalunya, entre altres fonts d’informació.
e) La identificació i la localització de les problemàtiques que poden afectar les zones inundables, els espais naturals protegits o les zones vulnerables.
5. El Pla ha d’incloure les determinacions següents, entre d’altres:
a) La identificació dels espais d’alt valor agrari, definits pels plans territorials sectorials, la integritat i la naturalesa dels quals es consideri necessari preservar d’acord amb els valors, les característiques i l’interès general que tinguin per a l’equilibri territorial o per al manteniment i la continuïtat de la producció agrària; el valor social històric i ecològic; l’emplaçament en zones d’agricultura periurbanes o en àrees afectades significativament per grans infraestructures que poden ésser qualificades de sistemes generals, i la funció de creació de mosaic agroforestal per a la prevenció d’incendis forestals.
b) La descripció dels principals valors de cadascun dels espais de d’alt valor agrari segons el que estableix l’article 6.4.a.
c) Els criteris per a la localització preferent de les infraestructures de suport a les activitats agràries que sigui necessari impulsar a les àrees rurals.
d) Els indicadors per al seguiment i l’avaluació de l’aplicació del Pla.
e) El procediment per a modificar i revisar el Pla.
6. Els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i n’han de facilitar l’acompliment, d’acord amb l’article 13.2 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
7. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya pot ésser objecte de concreció i de desenvolupament parcial per mitjà dels plans territorials sectorials agraris específics, segons el que determini el Pla mateix i d’acord amb l’article 7.
Article 7. Elaboració i tramitació del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d’elaborar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya amb la col·laboració del departament competent en matèria de planificació territorial, ordenació del territori i protecció i conservació del medi ambient i la biodiversitat, i n’han d’emetre un informe preceptiu.
2. El procediment d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya ha d’incloure la participació dels ciutadans i els ens locals, d’entitats ecologistes, dels col·legis professionals en matèria d’agronomia i forests, de les organitzacions empresarials i professionals agràries, de les organitzacions i les associacions forestals, i també la representació del món cooperatiu agrari, a fi de conèixer i ponderar els interessos privats i públics relacionats, i altra societat civil organitzada.
3. L’elaboració i la tramitació del Pla ha de seguir el procediment d’avaluació ambiental estratègic, d’acord amb la legislació vigent en matèria d’avaluació ambiental.
4. Les aprovacions inicial i provisional del Pla són competència del conseller del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.
5. Correspon al Govern d’aprovar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i presentar-lo al Parlament.
Secció tercera. Plans territorials sectorials agraris específics
Article 8. Els plans territorials sectorials agraris específics
1. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, segons el que s’hi determini, pot ésser objecte de complementació, concreció i desenvolupament parcial per mitjà de plans territorials sectorials agraris específics, que poden fer referència a àrees concretes del territori amb una estructura de l’espai agrari molt ben definida, en les quals és necessària una intervenció específica per raó de llurs característiques, llur problemàtica o llurs singularitats.
2. Els plans territorials sectorials agraris específics poden ésser elaborats i aprovats d’una manera anticipada al conjunt del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, amb el seu mateix contingut, procediment i efectes, per al territori concret que els és àmbit d’aplicació, el qual ha d’ésser amb un àmbit geogràfic coherent.
3. Els plans territorials sectorials agraris específics han de contenir la informació següent:
a) Una estimació dels recursos disponibles i de les necessitats i els dèficits, territorialitzats pel sector corresponent.
b) Una determinació de les prioritats d’actuació.
c) Una definició d’estàndards i normes de distribució territorial.
4. El procediment d’elaboració i tramitació dels plans territorials sectorials agraris específics s’ha d’ajustar al que estableix l’article 7.
El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i els Plans territorials agraris específics són el pinyol de la Llei d’espais agraris. S’hi dedica quatre articles: 5, 6, 7 i 8. Cal fer una lectura detallada i tranquil·la del text que explica de què es tracta aquesta planificació, els elements tècnics a considerar i la concertació social que s’ha d’establir per al seu tràmit.
La previsió dels legisladors ha apuntat la possibilitat de poder treballar simultàniament en dues direccions: 1) En el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, i 2) En els Plans territorials agraris específics. Sembla que d’aquesta manera els documents que s’elaborin es poden condicionar mútuament, però també té l’avantatge de poder gaudir d’una planificació més específica en determinades comarques que ja tenen molt treballada la seva zonificació i, d’acord amb aquesta llei, segurament caldrà, solament, fer ajustos encarats a donar resposta als nous criteris legals inspirats en els principis dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de Nacions Unides i els criteris de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) quan indica que cal protegir la superfície agrària amb la previsió de poder cobrir la demanda d’aliments en l’horitzó de 2050 de la població mundial.
Hi ha un detall que crida l’atenció, però. Es tracta de la manca de termini per a tenir els documents inicials, si més no per a poder fer la primera aprovació i poder establir un programa de concertació/consens de treball amb els elements socials que estableix la mateixa llei, com: “els ciutadans, els ens locals, les entitats ecologistes, els col·legis professionals en matèria agronòmica i de forest, les organitzacions empresarials i professionals agràries, les organitzacions i associacions forestals i també del món cooperatiu agrari a fi de ponderar els interessos privats i públics relacionats, i altra societat civil organitzada” (art. 7.2).
Veurem que en resulta un cop hi hagi un o uns text/s i com es desenvolupen els debats, que hauran de tenir un termini, ja que, atès que l’activitat agrària no requereix “llicència d’activitat”, sembla que no es pot aplicar, mentre aquest es produeix, el criteri de “suspensió de llicències”, cosa que sí que passa amb les activitats urbanístiques.
Llarga vida a la Llei d’espais agraris i que el seu Reglament sigui excel·lent.
Llei d'espais agraris: Articles 5, 6, 7 i 8
Capítol II. Planificació territorial sectorial agrària
Secció primera. Instruments de la planificació territorial sectorial agrària
Article 5. Instruments de la planificació territorial sectorial agrària
Són instruments bàsics de la planificació territorial sectorial agrària:
a) El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya.
b) Els plans territorials sectorials agraris específics.
Secció segona. Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
Article 6. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
1. El Pla territorial sectorial agrari és l’instrument d’ordenació per a l’aplicació a Catalunya de les polítiques que estableix aquesta llei i ha de desenvolupar les previsions del Pla territorial general de Catalunya i facilitar-ne el compliment.
2. El Pla ha de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats del sector agrari, i ha de determinar les prioritats d’actuació i definir estàndards i normes de distribució territorial.
3. El Pla ha de prendre com a base la informació que consta en el cadastre, en el mapa de sòls de Catalunya, en els registres oficials, en els instruments d’ordenació forestal, en la informació cartogràfica oficial de Catalunya i en el sistema d’informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC).
4. El Pla ha d’incloure anàlisis detallades pel que fa als aspectes següents:
a) Els factors que ajuden a caracteritzar els espais agraris:
1r. Factors socioeconòmics: productivitat agrícola, ramadera i forestal; abandonament; model productiu; producció en denominació d’origen (DO) i en indicació geogràfica protegida (IGP) i marques de qualitat; grau d’inversió en infraestructures; grau de diversificació econòmica, i mà d’obra agrària.
2n. Factors ambientals: connectivitat ecològica; grau de biodiversitat; risc de contaminació i degradació dels sòls; estat de conservació dels hàbitats, i espais naturals protegits de Catalunya, especialment els inclosos en l’àmbit d’espais naturals de protecció especial.
3r. Factors territorials: ordenació territorial i urbanística; qualitat del sòl i capacitat agronòmica del sòl; connectivitat de l’espai agrari; pressió antròpica; periurbanitat; valors de paisatge, i orografia i climatologia.
b) La identificació i la localització de les zones d’activitat agrària periurbana, especialment, els parcs agraris existents o de nova creació, i l’anàlisi de les principals problemàtiques que les poden afectar des del punt de vista de les produccions agràries.
c) La identificació i la localització de les infraestructures agràries més rellevants i, en particular, l’inventari dels regadius existents i les previsions per al futur, d’acord amb el que estableixen el Pla de regadius de Catalunya i la planificació hidrològica.
d) La projecció territorial de les dades econòmiques i productives del sector agrari, tenint en compte la informació que consta en el cadastre, en el mapa de sòls de Catalunya, en els registres oficials o en la informació cartogràfica oficial de Catalunya, entre altres fonts d’informació.
e) La identificació i la localització de les problemàtiques que poden afectar les zones inundables, els espais naturals protegits o les zones vulnerables.
5. El Pla ha d’incloure les determinacions següents, entre d’altres:
a) La identificació dels espais d’alt valor agrari, definits pels plans territorials sectorials, la integritat i la naturalesa dels quals es consideri necessari preservar d’acord amb els valors, les característiques i l’interès general que tinguin per a l’equilibri territorial o per al manteniment i la continuïtat de la producció agrària; el valor social històric i ecològic; l’emplaçament en zones d’agricultura periurbanes o en àrees afectades significativament per grans infraestructures que poden ésser qualificades de sistemes generals, i la funció de creació de mosaic agroforestal per a la prevenció d’incendis forestals.
b) La descripció dels principals valors de cadascun dels espais de d’alt valor agrari segons el que estableix l’article 6.4.a.
c) Els criteris per a la localització preferent de les infraestructures de suport a les activitats agràries que sigui necessari impulsar a les àrees rurals.
d) Els indicadors per al seguiment i l’avaluació de l’aplicació del Pla.
e) El procediment per a modificar i revisar el Pla.
6. Els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i n’han de facilitar l’acompliment, d’acord amb l’article 13.2 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
7. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya pot ésser objecte de concreció i de desenvolupament parcial per mitjà dels plans territorials sectorials agraris específics, segons el que determini el Pla mateix i d’acord amb l’article 7.
Article 7. Elaboració i tramitació del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya
1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d’elaborar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya amb la col·laboració del departament competent en matèria de planificació territorial, ordenació del territori i protecció i conservació del medi ambient i la biodiversitat, i n’han d’emetre un informe preceptiu.
2. El procediment d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya ha d’incloure la participació dels ciutadans i els ens locals, d’entitats ecologistes, dels col·legis professionals en matèria d’agronomia i forests, de les organitzacions empresarials i professionals agràries, de les organitzacions i les associacions forestals, i també la representació del món cooperatiu agrari, a fi de conèixer i ponderar els interessos privats i públics relacionats, i altra societat civil organitzada.
3. L’elaboració i la tramitació del Pla ha de seguir el procediment d’avaluació ambiental estratègic, d’acord amb la legislació vigent en matèria d’avaluació ambiental.
4. Les aprovacions inicial i provisional del Pla són competència del conseller del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.
5. Correspon al Govern d’aprovar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i presentar-lo al Parlament.
Secció tercera. Plans territorials sectorials agraris específics
Article 8. Els plans territorials sectorials agraris específics
1. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, segons el que s’hi determini, pot ésser objecte de complementació, concreció i desenvolupament parcial per mitjà de plans territorials sectorials agraris específics, que poden fer referència a àrees concretes del territori amb una estructura de l’espai agrari molt ben definida, en les quals és necessària una intervenció específica per raó de llurs característiques, llur problemàtica o llurs singularitats.
2. Els plans territorials sectorials agraris específics poden ésser elaborats i aprovats d’una manera anticipada al conjunt del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, amb el seu mateix contingut, procediment i efectes, per al territori concret que els és àmbit d’aplicació, el qual ha d’ésser amb un àmbit geogràfic coherent.
3. Els plans territorials sectorials agraris específics han de contenir la informació següent:
a) Una estimació dels recursos disponibles i de les necessitats i els dèficits, territorialitzats pel sector corresponent.
b) Una determinació de les prioritats d’actuació.
c) Una definició d’estàndards i normes de distribució territorial.
4. El procediment d’elaboració i tramitació dels plans territorials sectorials agraris específics s’ha d’ajustar al que estableix l’article 7.
Comentaris