Escrit per Ricard Estrada
La Llei d’espais agraris de Catalunya (Llei 3/2019) ha obert un nou ordenament jurídic: “el banc de terres” (BdT). Un concepte moltes vegades parlat i mai no concretat, tan sols debatut en jornades i assembles agràries sobre la conveniència d’aquesta figura jurídica.
En primer lloc, caldrà definir que és un Banc de Terres. És per això que hem fet recerca a les enciclopèdies i no surt cap referència homologada. Tot i que hi ha molta informació a la xarxa sobre bancs de terres, és per això que aprofito la referència que ens aporta que la senyora Gisela Andrés i Pujol, en una publicació sobre Bancs de terres, models i revisió d’iniciatives. Com evitar que la teva finca perdi valor. Experiències en la gestió de bancs de terres. Fruit d’una Jornada promoguda per Ruralcat el passat 20 d’abril de 2017.
Així, veiem que hi ha dues maneres de definir que és un BdT:
“1.- Què és un BdT clàssic? Són organismes públics o semipúblics, amb capacitat d’adquirir terres per a redistribuir-les, intervenint el mercat de la terra (T. García, 1987). Hi ha diferents formes d’intervenció en el mercat fundiari, com subvencionar l’exclusió fora de la producció de certes quantitats de terra, la compra, expropiació o altres.
2.- Què és un BdT contemporani? Són bases de dades públiques que recullen informació de finques abandonades que els propietaris posen a disposició de qui les vulgui treballar i també recullen la informació de les persones, associacions o cooperatives que demanen terra per treballar.”
La Llei d’Espais agraris fa una aposta pel model 2 a l’hora de posar en funcionament el Banc de Terres de Catalunya (Capítol VII. Instruments per a la recuperació i preservació de la capacitat productiva dels espais agraris, la llei en diu “parcel·les en desús”). Per saber més vegeu els articles 23, 24,25, 26, 27 i 28 de la Llei.
El diputat Marc Solsona ho explicava així en la sessió del Parlament en què es va aprovar la llei:
“...incorpora un concepte innovador, arriscat, que depèn de com s’expliqui pot tindre també, lògicament, un biaix ideològic potent, com pot ser el tema del banc de terres, no?, però que en definitiva és aplicar el sentit comú en una realitat agrària, en la qual tenim detectades ics parcel·les en desús que es poden proveir.
Aquí es generaven diferents dubtes, com era: «Això provocarà la pèrdua de la propietat o no?» I és no, no es perd la propietat. «Aquí quin paper tindrà l’Administració predominant?» Aquí el que s’identifica és que l’Administració és aquell que ha de fer que s’evitin especulacions i un mal ús de la interpretació, diguem-ne, esbiaixada de la norma. Per tant, aquí es reforça, amb les esmenes s’ha reforçat també aquest paper de l’Administració com a garant que aquest procés de compilació de banc de terres es pugui fer de manera transparent i que eviti també diferents tipus de males interpretacions o d’especulacions. Per tant, com a idea força també reforça..., les esmenes de ponència reforcen aquest paper.” (pàg. 48 del Diari de sessions del Parlament de Catalunya, XII legislatura · tercer període · sèrie P · número 53, Ple del Parlament, Sessió 32, primera reunió, dimecres 29 de maig de 2019).
És interessant el com es desenvolupa la proposta del Banc de Terres. L’article 25 sobre Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Ho explica amb detall, però és convenient, segons el meu parer, fer ressaltar l’apartat 6 lletra b). Als efectes d’aquesta llei, són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que no arriben a assolir almenys el 50% dels rendiments físics mitjans de les explotacions agràries de la comarca on estan situades, que s’han de quantificar d’acord amb les estadístiques oficials que elabora i publica el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, i comparant els mateixos àmbits productius, i sempre que aquest desús sigui per causes imputables als propietaris o els titulars de l’explotació agrària.
Una altra cosa és com es preserva la propietat de la terra i es fa compatible amb l’ús agrícola del sòl. La llei ho resolt d’acord amb el que estableix l’article 25.1., que diu: “Es crea el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que depèn del departament en matèria agrària i de desenvolupament rural i inclou les parcel·les que formen part de l’inventari al qual fa referència l’article 24 i que han estat qualificades de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Aquestes parcel·les resten sota la gestió del departament competent en matèria agrària i desenvolupament rural.”
Finalment, quin és el cost per a l’usuari d’aquest sòl agrícola? Doncs es concreta amb el text de l’article 25.6 b), que diu: “Establir la renda de lloguer anual per a cadascuna de les parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que estiguin en disposició d’ésser arrendades, valoració que s’haurà d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions dels arrendaments rústics”.
Veurem com resol el Reglament sobre aquest punt del Banc de Terres, un repte, una demanda i un recurs productiu convenient que cal posar en valor. No és bo descuidar els recursos que té el territori no sols pel que fa a la biodiversitat, sinó també pel que fa a la producció d’aliments i a la viabilitat econòmica d’aquests recurs.
Llarga vida a la Llei d’Espais Agraris i que el seu Reglament sigui excel·lent.
Per llegir-ne més
El text que segueix reprodueix alguns texts de la llei que aporten llum a alguns dels dubtes o curiositats del “biaix ideològic potent” que explicitava el diputat ponent de la llei.
Transcripció parcial de la Llei d’Espais Agraris respecte al Banc de Terres
Crec que és bo veure com defineix la llei què és una parcel·la agrícola i ramadera en desús. L’article. 23 diu:
“1.- Als efectes d’aquesta llei, són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que no arriben a assolir almenys el 50% dels rendiments físics mitjans de les explotacions agràries de la comarca on estan situades, que s’han de quantificar d’acord amb les estadístiques oficials que elabora i publica el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural i comparant els mateixos àmbits productius, i sempre que aquest desús sigui per causes imputables als propietaris o els titulars de l’explotació agrària.
2. Són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que tenen alguna de les característiques següents:
a) Parcel·les que tenen sòls en procés de degradació i sense que s’hi apliquin mesures correctores...
b) Parcel·les que tenen sòls on les males pràctiques agràries o els usos inconvenients posen en perill collites veïnes...
c) Parcel·les agrícoles periurbanes on el mateix estat d’abandonament o els usos inconvenients comporten un risc d’incendi forestal que afecti el nucli de població o el medi natural.
d) Parcel·les que tenen sòls que romanen sense activitat agrícola i ramadera durant tres anys consecutius, llevat que es permeti per motius agronòmics o ambientals...
e) Parcel·les en les quals no s’han dut a terme activitats d’explotació o de conservació, en un període d’almenys cinc anys, i sense cap causa que ho justifiqui.
f) Les parcel·les classificades com a sòl urbanitzable, amb independència del règim de drets i deures que els atorga la legislació en matèria d’urbanisme, poden ésser considerades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús fins que es desenvolupi el corresponent planejament urbanístic classificat.
3. Als espais declarats espais naturals protegits, les parcel·les que es demostra que es destinen a usos ambientals i que disposen d’un pla de gestió específic no han d’ésser declarades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús...
4. La concreció de les consideracions objectives per a determinar que una parcel·la és una parcel·la agrícola i ramadera en desús s’ha de fer per reglament, en consonància amb el que estableix l’article 25.1.
Finalment, quin és el cost per a l’usuari d’aquest sòl agrícola? Doncs es concreta en l’article 25.6. “b), que diu: “Establir la renda de lloguer anual per a cadascuna de les parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que estiguin en disposició d’ésser arrendades, valoració que s’haurà d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions dels arrendaments rústics”.
Imatge: Tarongers a Ulldecona amb els Ports al fons, de Josep Puighermanal
La Llei d’espais agraris de Catalunya (Llei 3/2019) ha obert un nou ordenament jurídic: “el banc de terres” (BdT). Un concepte moltes vegades parlat i mai no concretat, tan sols debatut en jornades i assembles agràries sobre la conveniència d’aquesta figura jurídica.
En primer lloc, caldrà definir que és un Banc de Terres. És per això que hem fet recerca a les enciclopèdies i no surt cap referència homologada. Tot i que hi ha molta informació a la xarxa sobre bancs de terres, és per això que aprofito la referència que ens aporta que la senyora Gisela Andrés i Pujol, en una publicació sobre Bancs de terres, models i revisió d’iniciatives. Com evitar que la teva finca perdi valor. Experiències en la gestió de bancs de terres. Fruit d’una Jornada promoguda per Ruralcat el passat 20 d’abril de 2017.
Així, veiem que hi ha dues maneres de definir que és un BdT:
“1.- Què és un BdT clàssic? Són organismes públics o semipúblics, amb capacitat d’adquirir terres per a redistribuir-les, intervenint el mercat de la terra (T. García, 1987). Hi ha diferents formes d’intervenció en el mercat fundiari, com subvencionar l’exclusió fora de la producció de certes quantitats de terra, la compra, expropiació o altres.
2.- Què és un BdT contemporani? Són bases de dades públiques que recullen informació de finques abandonades que els propietaris posen a disposició de qui les vulgui treballar i també recullen la informació de les persones, associacions o cooperatives que demanen terra per treballar.”
La Llei d’Espais agraris fa una aposta pel model 2 a l’hora de posar en funcionament el Banc de Terres de Catalunya (Capítol VII. Instruments per a la recuperació i preservació de la capacitat productiva dels espais agraris, la llei en diu “parcel·les en desús”). Per saber més vegeu els articles 23, 24,25, 26, 27 i 28 de la Llei.
El diputat Marc Solsona ho explicava així en la sessió del Parlament en què es va aprovar la llei:
“...incorpora un concepte innovador, arriscat, que depèn de com s’expliqui pot tindre també, lògicament, un biaix ideològic potent, com pot ser el tema del banc de terres, no?, però que en definitiva és aplicar el sentit comú en una realitat agrària, en la qual tenim detectades ics parcel·les en desús que es poden proveir.
Aquí es generaven diferents dubtes, com era: «Això provocarà la pèrdua de la propietat o no?» I és no, no es perd la propietat. «Aquí quin paper tindrà l’Administració predominant?» Aquí el que s’identifica és que l’Administració és aquell que ha de fer que s’evitin especulacions i un mal ús de la interpretació, diguem-ne, esbiaixada de la norma. Per tant, aquí es reforça, amb les esmenes s’ha reforçat també aquest paper de l’Administració com a garant que aquest procés de compilació de banc de terres es pugui fer de manera transparent i que eviti també diferents tipus de males interpretacions o d’especulacions. Per tant, com a idea força també reforça..., les esmenes de ponència reforcen aquest paper.” (pàg. 48 del Diari de sessions del Parlament de Catalunya, XII legislatura · tercer període · sèrie P · número 53, Ple del Parlament, Sessió 32, primera reunió, dimecres 29 de maig de 2019).
És interessant el com es desenvolupa la proposta del Banc de Terres. L’article 25 sobre Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Ho explica amb detall, però és convenient, segons el meu parer, fer ressaltar l’apartat 6 lletra b). Als efectes d’aquesta llei, són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que no arriben a assolir almenys el 50% dels rendiments físics mitjans de les explotacions agràries de la comarca on estan situades, que s’han de quantificar d’acord amb les estadístiques oficials que elabora i publica el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, i comparant els mateixos àmbits productius, i sempre que aquest desús sigui per causes imputables als propietaris o els titulars de l’explotació agrària.
Una altra cosa és com es preserva la propietat de la terra i es fa compatible amb l’ús agrícola del sòl. La llei ho resolt d’acord amb el que estableix l’article 25.1., que diu: “Es crea el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que depèn del departament en matèria agrària i de desenvolupament rural i inclou les parcel·les que formen part de l’inventari al qual fa referència l’article 24 i que han estat qualificades de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Aquestes parcel·les resten sota la gestió del departament competent en matèria agrària i desenvolupament rural.”
Finalment, quin és el cost per a l’usuari d’aquest sòl agrícola? Doncs es concreta amb el text de l’article 25.6 b), que diu: “Establir la renda de lloguer anual per a cadascuna de les parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que estiguin en disposició d’ésser arrendades, valoració que s’haurà d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions dels arrendaments rústics”.
Veurem com resol el Reglament sobre aquest punt del Banc de Terres, un repte, una demanda i un recurs productiu convenient que cal posar en valor. No és bo descuidar els recursos que té el territori no sols pel que fa a la biodiversitat, sinó també pel que fa a la producció d’aliments i a la viabilitat econòmica d’aquests recurs.
Llarga vida a la Llei d’Espais Agraris i que el seu Reglament sigui excel·lent.
Per llegir-ne més
El text que segueix reprodueix alguns texts de la llei que aporten llum a alguns dels dubtes o curiositats del “biaix ideològic potent” que explicitava el diputat ponent de la llei.
Transcripció parcial de la Llei d’Espais Agraris respecte al Banc de Terres
Crec que és bo veure com defineix la llei què és una parcel·la agrícola i ramadera en desús. L’article. 23 diu:
“1.- Als efectes d’aquesta llei, són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que no arriben a assolir almenys el 50% dels rendiments físics mitjans de les explotacions agràries de la comarca on estan situades, que s’han de quantificar d’acord amb les estadístiques oficials que elabora i publica el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural i comparant els mateixos àmbits productius, i sempre que aquest desús sigui per causes imputables als propietaris o els titulars de l’explotació agrària.
2. Són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que tenen alguna de les característiques següents:
a) Parcel·les que tenen sòls en procés de degradació i sense que s’hi apliquin mesures correctores...
b) Parcel·les que tenen sòls on les males pràctiques agràries o els usos inconvenients posen en perill collites veïnes...
c) Parcel·les agrícoles periurbanes on el mateix estat d’abandonament o els usos inconvenients comporten un risc d’incendi forestal que afecti el nucli de població o el medi natural.
d) Parcel·les que tenen sòls que romanen sense activitat agrícola i ramadera durant tres anys consecutius, llevat que es permeti per motius agronòmics o ambientals...
e) Parcel·les en les quals no s’han dut a terme activitats d’explotació o de conservació, en un període d’almenys cinc anys, i sense cap causa que ho justifiqui.
f) Les parcel·les classificades com a sòl urbanitzable, amb independència del règim de drets i deures que els atorga la legislació en matèria d’urbanisme, poden ésser considerades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús fins que es desenvolupi el corresponent planejament urbanístic classificat.
3. Als espais declarats espais naturals protegits, les parcel·les que es demostra que es destinen a usos ambientals i que disposen d’un pla de gestió específic no han d’ésser declarades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús...
4. La concreció de les consideracions objectives per a determinar que una parcel·la és una parcel·la agrícola i ramadera en desús s’ha de fer per reglament, en consonància amb el que estableix l’article 25.1.
Finalment, quin és el cost per a l’usuari d’aquest sòl agrícola? Doncs es concreta en l’article 25.6. “b), que diu: “Establir la renda de lloguer anual per a cadascuna de les parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que estiguin en disposició d’ésser arrendades, valoració que s’haurà d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions dels arrendaments rústics”.
Imatge: Tarongers a Ulldecona amb els Ports al fons, de Josep Puighermanal
Comentaris