Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Nota de l'editor:
Amb aquest article, iniciem una sèrie de 6 escrits sobre la Llei d'Espais Agraris aprovada el passat 29 de maig.
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat dia 29 de maig la Llei d’espais agraris. Una llei que arriba 36 anys després de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política territorial, que establia en l’article 5 que el pla territorial de Catalunya havia de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat», i en la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, i en la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, de 14 d’abril de 2010, sobre el món agrari, reiterada en la Resolució 275/IX.
Ara la nova llei agrària ja està aprovada i publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC núm. 7900 de 19.06.2019). Tot un èxit dels parlamentaris i gràcies també a l’empenta d’algunes persones i d’algunes organitzacions agràries i sobretot perquè ja era un clam la seva no-existència. Altrament, l’urbanisme ha campat al seu aire durant aquests 36 anys amb l’ocupació de molts espais agraris que produïen recursos alimentaris de primer ordre i ara, com que el concepte de la sobirania alimentària és un mantra que s’utilitza per proclamar la previsible inseguretat de proveïments d’aliments, i d’efectes socials causats per la crisi econòmica i l’escalfament global, potser han vist la necessitat imperiosa de posar-se a ordenar el territori rural. Més val tard que mai, però no vull descuidar que el que s’ha posat en joc, fins ara, és la prevalença de l’ordenament urbanístic en front de l’ordenament del territori, així com les expectatives econòmiques de valor del sòl i naturalment de la propietat. Tot plegat molt complex i ple d’interessos contraposats. Veurem com evoluciona tot plegat.
En propers articles estudiarem les noves aportacions de la llei, entenent que és una de les normes bàsiques i estructurals de la legislació agrària de Catalunya.
La nova legislació fa possible posar valor als sòls agrícoles i forestals, fins ara despullats d’una normativa integradora. La llei dels espais agraris obra nous conceptes legals com és el cas dels espais ramaders. Caldrà explicar bé què és això dels espais ramaders, perquè és una figura nova, ja que fins ara eren espais forestals els prats naturals i els aprofitaments ramaders dels boscos, així com els aprofitaments a dent d’herbes i rostolls de camps i marges que eren fins ara espais agrícoles.
Aquesta nomenclatura jurídica (l’espai ramader) aporta un nou actor en el món agrària català, que de fet ja hi era, però que ara pren protagonisme, si més no pel que fa a la ramaderia extensiva. Veurem on porta tot aquest canvi normatiu o si serà solament una aplicació ocasional.
Altrament, l’adjectivació del concepte “espai d’alt valor agrari”, també és nou en el lèxic jurídic català. Caldrà fixar-se bé en els termes del concepte agrari (que engloba els sòls agrícoles i els sòls forestals -vegeu definició article 2 de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya- ). No hi ha repeticions? Quina llei prevaldrà? Això provocarà problemes de seguretat jurídica i de valoració de les finques afectades? Aquest no és un tema menor, perquè la unitat mínima del sòl forestal és de 25 ha per tot Catalunya i la del sòl agrícola és de l‘entorn, en secà de 3 ha i varia per a cada municipi. Els valors econòmics, expectants, dels sòls forestals i els agrícoles són diferents, així com els interessos de la propietat i els de la societat urbana que els envolta.
L’article 3 de la Llei d'espais agraris, en el seu apartat 3.2 defineix el que són els espais agraris:
“a) Els guarets.
b) Les superfícies de pastura, sens perjudici d’ésser considerades terreny forestal de conformitat amb el que estableix l’article 2.2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
c) Els erms que tenen les característiques adequades per a ésser conreats amb unes mínimes condicions que permeten d’obtenir rendiments que en fan viable l’explotació, inclosos els situats als límits dels boscos.
d) Els espais que acullen infraestructures o elements de suport i servei a la producció agrària.
e) Els espais que tenen alguna o algunes de les característiques descrites en l’apartat 1 i que estan inclosos als espais naturals protegits per qualsevol dels dispositius previstos en els plans territorials sectorials, sens perjudici de la regulació sectorial d’aquests espais naturals.
f) Els edificis construïts en sòl no urbanitzable, estiguin en ús o no, i amb una finalitat agrària o que, en algun moment, han estat relacionats amb l’activitat agrària.
g) Qualsevol altra superfície qualificada d’agrària en la normativa de la Unió Europea als efectes de la política agrària comuna”.
Segur que queda temps per a definir un bon Reglament de la Llei o el desplegament de normativa complementària que podrà aclarir aquests dubtes que hom planteja.
Llarga vida a la, nova, Llei d’espais agraris de Catalunya!
Imatge: Parc agrari Delta del Llobregat #6 - Foto de Mario López
Nota de l'editor:
Amb aquest article, iniciem una sèrie de 6 escrits sobre la Llei d'Espais Agraris aprovada el passat 29 de maig.
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat dia 29 de maig la Llei d’espais agraris. Una llei que arriba 36 anys després de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política territorial, que establia en l’article 5 que el pla territorial de Catalunya havia de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat», i en la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, i en la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, de 14 d’abril de 2010, sobre el món agrari, reiterada en la Resolució 275/IX.
 |
| Parc agrari Delta del Llobregat |
Ara la nova llei agrària ja està aprovada i publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC núm. 7900 de 19.06.2019). Tot un èxit dels parlamentaris i gràcies també a l’empenta d’algunes persones i d’algunes organitzacions agràries i sobretot perquè ja era un clam la seva no-existència. Altrament, l’urbanisme ha campat al seu aire durant aquests 36 anys amb l’ocupació de molts espais agraris que produïen recursos alimentaris de primer ordre i ara, com que el concepte de la sobirania alimentària és un mantra que s’utilitza per proclamar la previsible inseguretat de proveïments d’aliments, i d’efectes socials causats per la crisi econòmica i l’escalfament global, potser han vist la necessitat imperiosa de posar-se a ordenar el territori rural. Més val tard que mai, però no vull descuidar que el que s’ha posat en joc, fins ara, és la prevalença de l’ordenament urbanístic en front de l’ordenament del territori, així com les expectatives econòmiques de valor del sòl i naturalment de la propietat. Tot plegat molt complex i ple d’interessos contraposats. Veurem com evoluciona tot plegat.
En propers articles estudiarem les noves aportacions de la llei, entenent que és una de les normes bàsiques i estructurals de la legislació agrària de Catalunya.
La nova legislació fa possible posar valor als sòls agrícoles i forestals, fins ara despullats d’una normativa integradora. La llei dels espais agraris obra nous conceptes legals com és el cas dels espais ramaders. Caldrà explicar bé què és això dels espais ramaders, perquè és una figura nova, ja que fins ara eren espais forestals els prats naturals i els aprofitaments ramaders dels boscos, així com els aprofitaments a dent d’herbes i rostolls de camps i marges que eren fins ara espais agrícoles.
Aquesta nomenclatura jurídica (l’espai ramader) aporta un nou actor en el món agrària català, que de fet ja hi era, però que ara pren protagonisme, si més no pel que fa a la ramaderia extensiva. Veurem on porta tot aquest canvi normatiu o si serà solament una aplicació ocasional.
Altrament, l’adjectivació del concepte “espai d’alt valor agrari”, també és nou en el lèxic jurídic català. Caldrà fixar-se bé en els termes del concepte agrari (que engloba els sòls agrícoles i els sòls forestals -vegeu definició article 2 de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya- ). No hi ha repeticions? Quina llei prevaldrà? Això provocarà problemes de seguretat jurídica i de valoració de les finques afectades? Aquest no és un tema menor, perquè la unitat mínima del sòl forestal és de 25 ha per tot Catalunya i la del sòl agrícola és de l‘entorn, en secà de 3 ha i varia per a cada municipi. Els valors econòmics, expectants, dels sòls forestals i els agrícoles són diferents, així com els interessos de la propietat i els de la societat urbana que els envolta.
L’article 3 de la Llei d'espais agraris, en el seu apartat 3.2 defineix el que són els espais agraris:
“a) Els guarets.
b) Les superfícies de pastura, sens perjudici d’ésser considerades terreny forestal de conformitat amb el que estableix l’article 2.2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
c) Els erms que tenen les característiques adequades per a ésser conreats amb unes mínimes condicions que permeten d’obtenir rendiments que en fan viable l’explotació, inclosos els situats als límits dels boscos.
d) Els espais que acullen infraestructures o elements de suport i servei a la producció agrària.
e) Els espais que tenen alguna o algunes de les característiques descrites en l’apartat 1 i que estan inclosos als espais naturals protegits per qualsevol dels dispositius previstos en els plans territorials sectorials, sens perjudici de la regulació sectorial d’aquests espais naturals.
f) Els edificis construïts en sòl no urbanitzable, estiguin en ús o no, i amb una finalitat agrària o que, en algun moment, han estat relacionats amb l’activitat agrària.
g) Qualsevol altra superfície qualificada d’agrària en la normativa de la Unió Europea als efectes de la política agrària comuna”.
Segur que queda temps per a definir un bon Reglament de la Llei o el desplegament de normativa complementària que podrà aclarir aquests dubtes que hom planteja.
Llarga vida a la, nova, Llei d’espais agraris de Catalunya!
Imatge: Parc agrari Delta del Llobregat #6 - Foto de Mario López
Comentaris