Memorial pel cinquè aniversari del decés d’en Jordi Peix i Massip
Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Recollim també un altre text, aquest el del seu comiat de Director General i publicat en el Butlletí Noticies de la Natura de l’11 de febrer de 1999, on deia:
“... els funcionaris del Medi Natural sou diferents a la resta de funcionaris. Sou gent que no para de voltar -Catalunya és molt gran- i que treballeu en horaris diferents -els que exigeix la natura- a primera hora del matí o a la nit fent censos o tasques de vigilància.”
Amb el memorial donem, també, difusió a una part de la història poc divulgada del boscos de Catalunya dels segle XVII.
La geografia proposa, la història disposa
Amb aquest encapçalament Pierre Vilar, l’autor insigne de la “Història de Catalunya dins l’Espanya Moderna” obria una via de comprensió integrada de la situació del paisatge forestal de Catalunya.
Per conèixer la qualitat dels boscos de Catalunya es va encomanar al CREAF l’Inventari Forestal de Catalunya, però aquests boscos han estat conformats per l’home des de fa molts anys, per tal de subvenir les seves necessitats d’aliments, d’energia, de la fusta per a la construcció, etc.
La necessitats d’unes lleis, d’unes “ordinacions”, ens expliquen la història dels boscos, les necessitats -fusta per la marina- i els problemes que calia resoldre, per tal d’assegurar-ne la disponibilitat. Ja hi havia focs a controlar, ja s’assumia la necessitat d’ordenar els boscos, i es plantejava la urgència d’una reforma de l’administració.
És per tot això, que per comprendre una mica més el bosc que tenim, ens hem atrevit a publicar, en un català entenedor, les Ordinacions Forestals de Catalunya promulgades el 26 d’octubre de 1627, pel Conseller, lloctinent i Capità General del Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya.
Bon Nadal
Jordi Peix i Massip
Director general del Medi Natural
Director general del Medi Natural
Afegim un tast sobre el text de les Ordinacions Forestals de Catalunya de 1627, que està transposat en la seva totalitat en el document: Tecnologia Forestal, desembre de 1996.
“Ara, avisat tothom en general, us notifiquem i us fem saber: De part de l’Excel·lentíssim Senyor Miquel Santos de San Pedro, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu Apostòlica Bisbe de Solsona, de la Santa Creu i de la Reial Majestat, Canceller, Lloctinent i Capità General, en el present Principat de Catalunya, i Comtats de Rosselló i Cerdanya.
[Necessitats per la fabricació de galeres]
Que atenent i considerant sa Excel·lència la molt abundància, i que amb la industria dels vassalls del Rei nostre senyor, es fan i procreen a les muntanyes, valls i boscos del present Principat i Comtats: com són pins, roures, alzines, avets, àlbers pollacres i d’altres diferents espècies i menes que són necessàries per a la fàbrica de galeres, que per ordre i mandat de sa Majestat, es fan i fabriquen a les drassanes de la present ciutat, com d’altres vaixells, que es manen fer en dites drassanes, i en altres parts marítimes del mateix principat i Comptats, per a la conservació i augment dels quals i perquè per a l’esmentada fàbrica no falti la llenya necessària.... ...”
Consultar tot el document per LLEGIR MÉS sobre:
- [Necessitats d’ordenar els boscos],
- [Els funcionaris han de ser diligents],
- [Es promou la repoblació forestal],
- [El consum de trementina danya els boscos],
- [Es prohibeixen les artigues],
- [Es prohibeix cremar pastures],
- [Es prohibeix l’exportació],
- [Es prohibeix fer foc],
- [Es controla l’ús final de la fusta].
Comentaris
El vaig conèixer a l’escoltisme a l’època de minyons, jo tenia setze anys, ell i el seu germà bessó Andreu, potser 13. Després ens trobàrem a Unió Democràtica, anys 1964, la Unió d’aleshores. Fou detingut a Vilassar per pintar visques a Catalunya al “Monumento de los Caídos” Vaig acompanyar l’advocat Martínez de Mataró quan va sortir l’endemà de la presó. Era la presó vella de Mataró, avui ja no existeix.
Després ens trobarem al DARP, ell era DG de la 2, Producció i indústries agroalimentàries. és la història que tu coneixes millor que jo.
Un detall que potser no se sap, el gener de 1990, dos mesos després d’haver caigut el mur de Berlin, el president Pujol em va dir que deixés dos dies el departament i anés a Dresden amb una delegació dels 4 Motors. Saxònia, el land de Dresden, seria apadrinat per Baden-Württemberg i aquests convidaven dues persones de Catalunya a anar-hi. Hi vaig anar amb en jordi Peix. Ell no sabia alemany però es va passejar per la cuitat mirant botigues i es va assabentar bé de la situació. Feia tres mesos que havien deixat el comunisme.
També em va acompanyar al viatge a Turquia per veure les produccions d’avellana d’aquell país. També es va assabentar de tot.
Gràcies per acostar persones com en Jordi Peix.
Ben cordialment,
Joan Vallvé
Josep Escorihuela.
Josep Garriga Sala
Sí que diré, però, que vaig tractar en Jordi Peix sobretot en els seus darrers anys, i que, poques setmanes abans del seu decés, em va enviar un correu en el qual em deia, més o menys: "això comença a fer baixada; només espero no patir gaire al final". Em va deixar trastornat, com podràs suposar. Vaig escriure-li posant-me a la seva disposició, però ja no va ser a temps de tornar-me resposta.
Cordialment,
Josep
Gràcies doncs per haver-hi pensat i per mantenir viva la flama de gent que, com ell, ens motiva a intentar ser millors en el servei al País.
Francesc Xavier Vila
RF
Un grup de joves representants sindicals li presentàvem multitud de temes de tota índole que ell escoltava i encaixava d’una forma tant cordial, educada i amable, que ens desarmava i alhora, era capaç de guiar les nostres reivindicacions i trobar sempre algun tipus de solució.
La veritat és, que eren unes de les poques reunions a les que m’agradava assistir-hi, perquè em trobava tant bé escoltant els seus raonaments, que fins i tot vaig arribar a admirar-lo.
Avui, certament enyoro la seva capacitat, dedicació, tarannà i sobretot la immensa vocació de servei a l’administració Catalana.