Els Arbres fruiters (i II) - La Pomera

Escrit per Joan-Ignasi Elias

Si ens fessin escollir una fruita que les representi a totes, probablement la majoria dels humans triaríem la poma. La poma, al llarg de la història, ha estat la icona de les fruites, fins i tot el seu nom, "poma", ve de "pomum", que en llatí volia dir 'fruita'. En moltes llengües trobem la poma com a referència per anomenar altres fruites o verdures: "pomme de terre" i "pomodoro", en són dos bons exemples.

Originaris de l'Àsia central i del Caucas, cal recordar que els conreus d’aquests arbres i arbusts caducifolis amb fruites comestibles foren introduïts a la península Ibèrica pels romans.

IGP Poma de Girona - Gastroteca

Les referències més antigues a les pomes, però, es troben en alguns llibres de l'Antic Testament. Així, en el Càntic dels Càntics, atribuït al rei Salomó, hi ha entre altres uns versos relacionats amb la pomera: “...com un pomer entre els arbres del bosc, així és el meu amat enmig dels fills...”

El jardí de l’Edèn

Del Gènesi neix una visió antropocèntrica del món i de la natura, ja que tots els animals i plantes es posen a disposició de l’ésser humà: «Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i que fan llavor: que us serveixin d’aliment» (Gn 1,29). Se situa la creació de l’ésser humà dins del jardí de l’Edèn, on Déu «va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres agradables a la vista i bons per a menjar, com també l’arbre de la vida, al mig del jardí i l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal» (Gn 2,9). S’hi esmenten dos arbres simbòlics: l’Arbre de la Vida i l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal.

Adam i Eva – Albrecht Dürer (Museu del Prado)

Edèn és una paraula hebrea que significa “delícia”. Amb posterioritat els grecs la van traduir com “Paradisos” o “hort tancat”, que va generar l’hortus conclusus medieval. Per tant, d’entrada, el jardí de l’Edèn és concebut com el jardí de les delícies o el paradís. Es tracta d’un jardí creat per Déu per compartir-lo feliçment amb l’home i la dona. Com a lloc de convivència se l’omple d’una gran varietat d’arbres, sobretot d’arbres fruiters. 

D’altra banda, l’Edèn era un jardí ple de simbolisme, ja que, dins seu, se situaren com acabem de veure els dos grans arbres simbòlics del cristianisme: l’Arbre de la Vida i l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal, que contenia la fruita prohibida, la qual amb el pas del temps es va associar amb la poma, potser perquè el gènere llatí és ‘Malus’. El resultat és que aquest jardí esdevé un espai per viure feliçment amb el creador, però, a la vegada, és també l’indret del primer gran combat espiritual, ja que Déu demana obediència i fidelitat i, en conseqüència, viure resistint la temptació dels cants de la serp per menar-los a tastar la fruita prohibida.

Des de llavors, la seva presència ha estat una constant en la història de la humanitat. En la mitologia de l'antiga Grècia, una poma d'or va ser la causa de la disputa entre les deesses Hera, Atenea i Afrodita, i aquesta, l'origen de la guerra de Troia, i en el jardí de les Hespèrides hi havia les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat.

El fill de l’home – René Magritte (col. part.)

Altres pomes cèlebres van ser la que va aguantar al cap el pobre fill del suís Guillem Tell i la que, caient de l'arbre, va fer descobrir la teoria de la gravetat a Isaac Newton.

Al segle XX, les tres pomes més conegudes van ser la gran poma de Nova York, la poma dels ordinadors Appel (McIntosh és el nom d'una varietat de poma) i la poma pintada per René Magritte, que va ser utilitzada com a logotip de la companyia discogràfica dels Beatles.

La Poma i la Literatura

Les pomes i les pomeres estan profusament representades en tota mena d’obres purament literàries. A vegades, com un simple recurs; en altres ocasions, evocant un jardí idíl·lic o formant part d’una trama. Moltes obres escrites expliquen mites i llegendes (sobretot grecs i germànics), contes o biografies de personatges relacionades amb elles.

Vegem-ne alguns exemples:

A l’Odissea (Cant XXIV) d’Homer, Odisseu (Ulisses) marxa a casa del seu pare, Laertes, que està treballant a l'hort. L'home es troba envellit i afligit per la llarga absència del seu fill. Per ser reconegut, Odisseu li mostra la cicatriu i recorda els arbres que en la seva infància li regalà el pare: deu pomeres, entre altres. 

L’escriptor grec Hesíode (s. VIII aC) va parlar de l’empeltat de les pomeres en la seva obra Treballs i dies.

Miquel Agustí, prior de l’orde de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà i agrònom, en el Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril (1617) tractà de les pomeres.

L’any 1876, el nord-americà Mark Twain va publicar Les aventures de Tom Sawyer. Una de les anècdotes del llibre es basa precisament en un cor de poma.

L’escriptor escocès Robert Louis Stevenson va posar com a protagonista un barril de pomes en una part del relat de L'illa del tresor (1883), des d'on Jim escoltava el pirata Long Silver John.

En la narrativa catalana podem trobar-hi la novel·la Les pomes d’or, de Baltasar Porcel i les narracions del col·lectiu Ofèlia Dracs titulades Deu pometes té el pomer.

En el Conte, el conegut Blancaneus i els set nans, dels Germans Grimm, en què trobem la poma enverinada que la madrastra disfressada va donar a la Blancaneus. 

En la poesia, hi trobem altres exemples, com ara aquest fragment de “La poma escollida” (Els Fruits saborosos), de Josep Carner:

          Lamon fa un gran sospir i li diu: 

          - Oh ma vida, mos peus són balbs 

          i sento que se me’n va la llum,                                     

          i et tinc a vora meu com la poma escollida 

          que es torna groga i vella i encara fa perfum.

I Mentre la roba s'eixamora de Joan Salvat-Papasseit:

     Mentre la roba s'eixamora i vola

     i tot reposa dins la sesta al sol,

     vine, manyaga, on s'escau la pomera-

     menjarem pomes i ens direm l'amor.

     L'amor que ens dèiem,

     l'amor que ens diríem.

     Ai, que et quedava el senyal i tot.

I també l’Àcida fruita, de Joan Vinyoli:

     Àcida fruita amb un reflex daurat

     sobre la galta efímera i glaçada,

     molla de rou de moltes nits,

     so de campana de l’aurora.

     Fluida polpa, nodreix

     una vegada més el qui vetlla,

     mitiga la set ardent

     de l’àrid cor, destrava

     la llengua del mut;

     brollin paraules de lloança 

     d’aquesta boca feta per al cant;

     que simplement digui les coses,

     una per una, les intactes,

     virginalment ofertes:

     muntanya, silenci, poma.

     Convit a gust veritable

     de la terra, so de l’alba,

     guardaré totes les coses

     fins a l’últim crit foscant.

La Poma i la Música

Brassens

La mauvaise réputation, del cantautor francès George Brassens, on també ens en parla: 

     ...Quand j'croise un voleur malchanceux

     Poursuivi par un cul-terreux

     J'lance la patte et pourquoi le taire

     Le cul-terreux se r'trouve par terre

     Je ne fait pourtant de tort à personne

     En laissant courir les voleurs de pommes...

Podeu escoltar-la 

Grup de Folk

I Les pometes han florit, de Bob Dylan, de la qual podem escoltar la versió catalana interpretada pel Grup de Folk:  

     Deu pometes té el pomer

     de deu una, de deu una,

     deu pometes té el pomer

     de deu una en caigué.

     Si mireu el vent d'on ve

     veureu el pomer com dansa

     Si mireu el vent d'on ve

     veureu com dansa el pomer,

     Nou pometes té el pomer

     de nou una, de nou una,

     nou pometes té el pomer

     de nou una en caigué.

     [...]

Vegem-ne ara algunes mostres a l’Escultura

La poma carabruta - Sofia Isus (Sant Joan Despí)

Les fruites – Claes Oldenburg (Museu d’Israel, Jerusalem)

Sèrie Pomes - Pablo Bruera

I a la Pintura:

Paul Cézanne – Pomes i taronges (Museu d’Orsay)

Paul Cézanne – Pomes i préssecs (Museu d’Orsay) 

Réne Magritte –  Le prêtre marié (col. part.)

Pissarro – La collita de pomes a Éragny-sur-Epte

Gastronomia

Sidra

L'origen de la poma es perd en les tenebres de la prehistòria, ja que sabem que al Paleolític l'home ja la coneixia i la consumia. Segurament, juntament amb les figues i el raïm, la poma és una de les primeres fruites que la humanitat va consumir i cultivar. Així, doncs, no és d'estranyar que la sidra fos també una de les primeres begudes elaborades per l'ésser humà. A l'antiga Grècia ja es preparava un beuratge amb poma anomenat "sikera" i més tard "sizra", que, sembla, tenia un ús medicinal. Al País Basc, també la tradició de la preparació de la sidra és molt antic. També, la sidra asturiana és un símbol d'identitat, molt arrelat i diferencial amb altres territoris i cultures; així, un dels fruits més característics d'Astúries és la poma, on n’hi ha més de 500 tipus, i constitueix l'essència de la sidra.

Calvados

Més tard, el suc de poma també va ser un dels primers que es va destil·lar, creant, amb aquest, diferents licors, com el mateix Calvados. 

La poma, d'altra banda, també és una de les fruites que més s'han utilitzat a la cuina, no solament en els pastissos (el pastís de poma i la pastís Tatin en són dos exemples cèlebres), sinó també a l'hora d'acompanyar diferents ingredients, en forma de compota, al forn o, fins i tot, fregida. 

A les amanides, la poma aporta una dolçor i una acidesa fantàstiques que cal tenir en compte. A més, les diferents varietats permeten utilitzar la més adequada en cada recepta...

I ja sabeu allò que diuen sobre les temptacions: que el millor per evitar-les és caure-hi...