escrit per Carles Folch
El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) va publicar el passat 27 de maig els arxius de dades dels beneficiaris de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) (exercici financer 2018).
La nota informativa que acompanya la publicació d’aquests fitxers, indica que és un compliment de la normativa comunitària i que és independent de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Aquest és un article, una mica més llarg, informatiu i de valoració, del qual convidem a cada lector/lectora que en pugui treure les conclusions adients sobre l’impacte de la Política Agrària de Unió Europea a tot l’Estat i s’especifiquen dades de Catalunya.
El reforçament de les rendes agràries a través dels ajuts econòmics conviden sovint a fer comentaris sobre la necessitat de mantenir aquest model o de repensar una alternativa atès el conjunt de factors que incideixen al món rural (despoblament i envelliment de la població activa agrària, un mercat condicionat per les empreses de transformació o de distribució, o la pressió ambiental, la necessitat preservar el medi (dels erms/erosió, del creixement del bosc o potenciar la contribució a la mitigació de l’escalfament global, entre d’altres).
Aquests fitxers detallen com s’han distribuït els 6.920.557.887 euros de les 36 línies d’ajuts de la PAC de 2018, segons el municipi de residència del perceptor de l’ajut.
Hem preparat aquesta visualització de les dades http://bit.ly/2L8tawc on es pot consultar la distribució per municipis amb més imports d’ajuts de la PAC i més beneficiaris.
Seguidament volem destacar algunes dades, però us animem que vosaltres mateixos feu les vostres pròpies indagacions d’on van a parar els quasi 7.000 milions d’euros d’ajuts directes que l’Estat espanyol rep d’Europa a través de la Política Agrària Comuna (PAC). Un import equivalent al sector agroindustrial de brioxeria i pastes alimentàries (Molinería) que el 2015 va facturar 7.187 milions d’euros (dades MAPA, 2015).
Principals línies d’ajut
Les tres principals línies d’ajut són:
● II.1 Règim de pagament bàsic
● II.4 Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient
● II.7 Ajut associat voluntari
Sumen un total de 4.630.050.801 euros, el 67% del total dels ajuts de la PAC 2018.
Les dues primeres corresponen a un ajut no lligat a la producció (dissociat, a cobrar segons drets) i la tercera lligat a una producció agrícola i ramadera (superfícies i caps de bestiar).
Distribució de l’ajut de pagament bàsic
Si fem la consulta de la distribució per municipis de la principal línia d’ajut, el del règim de pagament bàsic, a l’Estat el resultat és aquest:
Foto: Fina Fité, imatges del Pallars
Dedicat a l'Agustí Brañas @agustibranas
pels cafès de conversa sobre dades, excels i comunicació.
La nota informativa que acompanya la publicació d’aquests fitxers, indica que és un compliment de la normativa comunitària i que és independent de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Aquest és un article, una mica més llarg, informatiu i de valoració, del qual convidem a cada lector/lectora que en pugui treure les conclusions adients sobre l’impacte de la Política Agrària de Unió Europea a tot l’Estat i s’especifiquen dades de Catalunya.
El reforçament de les rendes agràries a través dels ajuts econòmics conviden sovint a fer comentaris sobre la necessitat de mantenir aquest model o de repensar una alternativa atès el conjunt de factors que incideixen al món rural (despoblament i envelliment de la població activa agrària, un mercat condicionat per les empreses de transformació o de distribució, o la pressió ambiental, la necessitat preservar el medi (dels erms/erosió, del creixement del bosc o potenciar la contribució a la mitigació de l’escalfament global, entre d’altres).
Aquests fitxers detallen com s’han distribuït els 6.920.557.887 euros de les 36 línies d’ajuts de la PAC de 2018, segons el municipi de residència del perceptor de l’ajut.
Hem preparat aquesta visualització de les dades http://bit.ly/2L8tawc on es pot consultar la distribució per municipis amb més imports d’ajuts de la PAC i més beneficiaris.
Seguidament volem destacar algunes dades, però us animem que vosaltres mateixos feu les vostres pròpies indagacions d’on van a parar els quasi 7.000 milions d’euros d’ajuts directes que l’Estat espanyol rep d’Europa a través de la Política Agrària Comuna (PAC). Un import equivalent al sector agroindustrial de brioxeria i pastes alimentàries (Molinería) que el 2015 va facturar 7.187 milions d’euros (dades MAPA, 2015).
Principals línies d’ajut
Les tres principals línies d’ajut són:
● II.1 Règim de pagament bàsic
● II.4 Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient
● II.7 Ajut associat voluntari
Sumen un total de 4.630.050.801 euros, el 67% del total dels ajuts de la PAC 2018.
Imports i beneficiaris de les 10 principals
línies d’ajut
|
Les dues primeres corresponen a un ajut no lligat a la producció (dissociat, a cobrar segons drets) i la tercera lligat a una producció agrícola i ramadera (superfícies i caps de bestiar).
Els imports dels ajuts per municipis (Estat)
Si fem la consulta de l’import del total dels ajuts segons municipi de residència del beneficiari, el resultat és aquest:
Cal destacar que, entre els 10 primers municipis, 9 són capitals de províncies, dos d’ells de les illes Canàries. I que Madrid és el primer de la llista amb el 2,98% de tots els ajuts de la PAC 2018.
Pel que fa a Catalunya, entre els 10 primers municipis hi ha 6 caps de comarca. I entre aquests 10 primers, n’hi ha 3 del Delta de l’Ebre i dos del Segrià.
En ordre invers, és a dir, els municipis que menys reben, hi ha una gran distribució comarcal, amb dos municipis del Baix Llobregat.
Si fem la consulta de la distribució per municipis de la principal línia d’ajut, el del règim de pagament bàsic, a l’Estat el resultat és aquest:
Madrid conserva el primer lloc de la llista del total dels ajuts, però en aquest cas el nombre de municipis, capitals de província es redueix i passen a ser 8.
En el cas d’aquest ajut, la distribució municipal a Catalunya és aquesta:
Molt similar a la distribució del total. En aquest cas, hi ha 5 municipis de les Terres de Ponent, 4 del Delta de l’Ebre i el municipi de Barcelona.
El règim d’ajut als petits agricultors
Recordem que aquest és el règim especial de tots aquells agricultors de la PAC del període 2014-2020 que havien de cobrar menys de 1.250 euros, i que en cap cas no han renunciat a aquest règim.
El règim per a petits agricultors és la cinquena línia d’ajut pel que fa al nombre de beneficiaris, 174.161 i té un import total de 116.506.788 euros. En aquesta línia, la llista de municipis a l’Estat és aquesta:
Pel que fa als municipis de Catalunya, els 10 primers municipis són:
Com consultar la visualització de dades
En aquesta visualització de dades, us proposem de fer les vostres pròpies cerques segons els vostres interessos i curiositats, aplicant-hi diferents filtres.
D’entrada, es mostra la distribució d’imports i beneficiaris per municipis del total dels ajuts.
Si al desplegable de dalt a l’esquerra de la línia d’ajut en trieu un, veureu el resultat per aquella línia d’ajut.
Si a continuació, al gràfic circular trieu una Comunitat Autònoma (clicant damunt del gràfic), veureu la distribució municipal d’aquella Comunitat Autònoma.
I si finalment en el gràfic de maptree (quadrat) trieu una província (clicant damunt del gràfic), podeu veure la distribució municipal d’aquella província.
Us animem a fer comentaris sobre el que més us hagi sorprès després de fer les vostres consultes en aquesta visualització de dades.
Apuntem uns punts de referència, per si ho vols considerar:
• La tant parlada “sobirania alimentària” depèn d’aquest flux de diners europeus?
• O és el mercat dels aliments globalitzat el que obliga a mantenir aquest model?
Comentaris