Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Ja estem de ple en la nova agricultura segle XXI. Així s’ha dit en el darrer Saló de l’Agricultura de París, febrer 2019, on s’han exposat elements nous de gran abast, no novetats experimentals, que porten a conduir pel nou camí de la producció d’aliments a través de les tecnologies noves, és dir, a través de l’ús indispensable del 4G, per dir-ho de manera senzilla o més moderna.
Ara el nou concepte que es vol divulgar és l’agricultura numèrica, que ens posiciona en el nou paradigma de poder afrontar amb rigor una producció agrícola i ramadera cap a la producció agroecològica.
De fet, ja fa anys (2000) que algunes tecnologies aplicables a l’agricultura i a la ramaderia estan a l’abast del mercat. Això no vol dir que totes les explotacions agràries ja les tinguin incorporades, però ara ja són, com aquell que diu, indispensables per a ser eficients i complidores amb els compromisos legals i de respecte a les exigències responsables per a poder contribuir a frenar l’escalfament global i conseqüentment a potenciar la biodiversitat [ús ajustat d’aplicació d’adobs orgànics o minerals, aigua, herbicides, detecció de plagues o malures, llavors, energia, pinsos medicamentats, estat dels animals de la granja...].
Així, el dron, l’ordinador, el GPS, les plataformes de dades, els robots, les apps... ajuden a ser plenament eficients en la gestió de la producció de vegetals i també en la producció ramadera. Aquests enginys ens porten a plantejar la validesa de les noves eines i fer el pas per passar de “produir garrofes Ceratonia siliqua a utilitzar les arroves garrofes @”. I això fa possible passar d’una agricultura de producció a una agricultura que ha de considerar: la precisió, l’escalfament global, l’evolució del mercat, la demanda del consumidor i la utilització dels “números” com a eina necessària i imprescindible per a caminar amb decisió cap a la necessària transició a una agricultura agroecològica generalitzada. Ja no estem en els temps de la producció (quantitat), solament, la qüestió és la producció vegetal o ramadera amb la qualitat, que vol dir: proximitat, sostenibilitat, tot considerant l’escalfament global, agricultura de números, plataformes de relació d’informació entre els productors..., en definitiva mutualitzar la producció ja sigui a través del nou cooperativisme agrari o de plataformes alternatives d’explotacions que de forma col·laborativa o amb altres fórmules d’economies procomuns que promouen l’intercanvi d’informacions, en temps real, sobre els mètodes productius utilitzats i els seus resultats, de qualitat i amb quins marges, tot essent aquest l’instrument essencial per a poder ser eficient en la labor agrària. Per tant, compartir i estar interconnectats a través de xarxes d’informació o plataformes d’informació fa possible fer front, amb moltes més garanties, a la gestió agrícola o ramadera. Aquest és el cas de poder ajustar de manera fefaent l’escandall en l’aplicació d’herbicides, de l’adobatge, de l’estat de la humitat del sòl o pel que fa al ramat respecte al seu estat físic i de benestar o de la composició de l’alimentació...
La possibilitat d’introducció de totes les dades a aquestes noves eines -apps- és una realitat/necessitat en totes les fases de la cadena alimentària: la producció, la conservació, la transformació i la comercialització. Avui, amb tot aquest instrumental, és quelcom més fàcil per a poder desenvolupar adequadament l’acció agrària, malgrat que encara hi ha territoris que no disposen de les cobertures adequades de les telecomunicacions o que el finançament no és el més desitjable atès el cost dels inputs necessaris per a la producció.
Els Observatoris sectorials, que ofereix periòdicament el Departament d’Agricultura, dels mercats i les ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal) en són una bona mostra d’informació per a poder governar cada una de les parcel·les de la finca i les ADS (Agrupacions de Defensa Sanitària) també de cada cap de bestiar de la granja.
Fins ara el tractor ha estat indispensable en l’explotació agrària, avui no se n’ha de prescindir, però s’ha d’acompanyar de les noves eines que ens ajustin l’escandall per a l’obtenció del millor marge, perquè el sentit de fer d’empresari agrari ja sigui de petit productor o de gran productor, l’objectiu és aconseguir un bon marge que faciliti la vida de qui treballa el medi i també ajustar la producció a la demanda del consumidor, perquè no és el consumidor qui s’ha d’ajustar al desig del productor.
Aquest és el missatge, entre molts altres, que ha donat el Saló de l’Agricultura de París de 2019, encara que les limitacions ambientals, territorials, legals, financeres, socials o de la propietat poden interferir amb els anhels.
Això de l’agricultura (concepte ampli) ja és un altre món.
Imatge: Instal·lacions de l’EVAM - IRTA a Monells de recerca per la generació de nou coneixement orientat a resoldre els reptes tecnològics i d’innovació del sector ramader
Ja estem de ple en la nova agricultura segle XXI. Així s’ha dit en el darrer Saló de l’Agricultura de París, febrer 2019, on s’han exposat elements nous de gran abast, no novetats experimentals, que porten a conduir pel nou camí de la producció d’aliments a través de les tecnologies noves, és dir, a través de l’ús indispensable del 4G, per dir-ho de manera senzilla o més moderna.
 |
| Instal·lacions de l’EVAM - IRTA a Monells |
Ara el nou concepte que es vol divulgar és l’agricultura numèrica, que ens posiciona en el nou paradigma de poder afrontar amb rigor una producció agrícola i ramadera cap a la producció agroecològica.
De fet, ja fa anys (2000) que algunes tecnologies aplicables a l’agricultura i a la ramaderia estan a l’abast del mercat. Això no vol dir que totes les explotacions agràries ja les tinguin incorporades, però ara ja són, com aquell que diu, indispensables per a ser eficients i complidores amb els compromisos legals i de respecte a les exigències responsables per a poder contribuir a frenar l’escalfament global i conseqüentment a potenciar la biodiversitat [ús ajustat d’aplicació d’adobs orgànics o minerals, aigua, herbicides, detecció de plagues o malures, llavors, energia, pinsos medicamentats, estat dels animals de la granja...].
Així, el dron, l’ordinador, el GPS, les plataformes de dades, els robots, les apps... ajuden a ser plenament eficients en la gestió de la producció de vegetals i també en la producció ramadera. Aquests enginys ens porten a plantejar la validesa de les noves eines i fer el pas per passar de “produir garrofes Ceratonia siliqua a utilitzar les arroves garrofes @”. I això fa possible passar d’una agricultura de producció a una agricultura que ha de considerar: la precisió, l’escalfament global, l’evolució del mercat, la demanda del consumidor i la utilització dels “números” com a eina necessària i imprescindible per a caminar amb decisió cap a la necessària transició a una agricultura agroecològica generalitzada. Ja no estem en els temps de la producció (quantitat), solament, la qüestió és la producció vegetal o ramadera amb la qualitat, que vol dir: proximitat, sostenibilitat, tot considerant l’escalfament global, agricultura de números, plataformes de relació d’informació entre els productors..., en definitiva mutualitzar la producció ja sigui a través del nou cooperativisme agrari o de plataformes alternatives d’explotacions que de forma col·laborativa o amb altres fórmules d’economies procomuns que promouen l’intercanvi d’informacions, en temps real, sobre els mètodes productius utilitzats i els seus resultats, de qualitat i amb quins marges, tot essent aquest l’instrument essencial per a poder ser eficient en la labor agrària. Per tant, compartir i estar interconnectats a través de xarxes d’informació o plataformes d’informació fa possible fer front, amb moltes més garanties, a la gestió agrícola o ramadera. Aquest és el cas de poder ajustar de manera fefaent l’escandall en l’aplicació d’herbicides, de l’adobatge, de l’estat de la humitat del sòl o pel que fa al ramat respecte al seu estat físic i de benestar o de la composició de l’alimentació...
La possibilitat d’introducció de totes les dades a aquestes noves eines -apps- és una realitat/necessitat en totes les fases de la cadena alimentària: la producció, la conservació, la transformació i la comercialització. Avui, amb tot aquest instrumental, és quelcom més fàcil per a poder desenvolupar adequadament l’acció agrària, malgrat que encara hi ha territoris que no disposen de les cobertures adequades de les telecomunicacions o que el finançament no és el més desitjable atès el cost dels inputs necessaris per a la producció.
Els Observatoris sectorials, que ofereix periòdicament el Departament d’Agricultura, dels mercats i les ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal) en són una bona mostra d’informació per a poder governar cada una de les parcel·les de la finca i les ADS (Agrupacions de Defensa Sanitària) també de cada cap de bestiar de la granja.
Fins ara el tractor ha estat indispensable en l’explotació agrària, avui no se n’ha de prescindir, però s’ha d’acompanyar de les noves eines que ens ajustin l’escandall per a l’obtenció del millor marge, perquè el sentit de fer d’empresari agrari ja sigui de petit productor o de gran productor, l’objectiu és aconseguir un bon marge que faciliti la vida de qui treballa el medi i també ajustar la producció a la demanda del consumidor, perquè no és el consumidor qui s’ha d’ajustar al desig del productor.
Aquest és el missatge, entre molts altres, que ha donat el Saló de l’Agricultura de París de 2019, encara que les limitacions ambientals, territorials, legals, financeres, socials o de la propietat poden interferir amb els anhels.
Això de l’agricultura (concepte ampli) ja és un altre món.
Imatge: Instal·lacions de l’EVAM - IRTA a Monells de recerca per la generació de nou coneixement orientat a resoldre els reptes tecnològics i d’innovació del sector ramader
Comentaris