Escrit per Joan-Ignasi Elias
D’entrada, cal que ens situem una mica en el tema: Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita. Les plantacions d'arbres fruiters s'han incrementat moltíssim en l'agricultura i han passat a ser conreus intensius.
Una primera divisió agronòmica diferencia entre els arbres de fruit sec, que produeixen fruites seques (ametller, avellaner, garrofer, pistatxer, noguer, pi pinyoner, etc.) i els que produeixen fruites dolces, que al seu torn es classifiquen en arbres de fruit de pinyol (albercoquer, cirerer, presseguer, prunera, etc.), arbres de fruit de llavor (pomera, perera europea, codonyer) i arbres de fruit de gra (figuera). L'olivera com a arbre fruiter és quan s'aprofita per collir les olives i adobar-les. Els arbusts cítrics, que produeixen fruites àcides (taronger, llimoner, mandariner, poncem, etc.), estan classificats a part.
Els arbres fruiters tropicals més estesos són els que produeixen el mango, la papaia, l'alvocat i el cocoter (que és una palmàcia, no pas un arbre). El bananer és botànicament una herba de grans dimensions. Cirerer i noguer són arbres també apreciats per la seva fusta d'utilització en ebenisteria.
Bé, un cop situats, vegem-ne les mostres culturals i artístiques que hi estan relacionades.
Comencem per la Bíblia. Al Gènesi 11, hi trobem:
En l’art, n’hi ha força mostres. Per exemple, un quadre de Jan Brueghel el Vell, pintor flamenc. Es tracta d’Ulisses i Calipso (1616), en què l’escena de tema mitològic representa l’amor entre aquests dos personatges en el marc d’una natura desbordant. Els dos protagonistes es troben en una mena de cova natural envoltats de vegetació verda i arbres fruiters.
Un quadre que ben bé podria anar acompanyat per uns versos del poeta, literat i pensador alemany Johann W. von Goethe:
Del pintor simbolista Gustav Klimt, tenim Arbres fruiters a Attersee, que és un llac als Alps austríacs:
A més del Presseguer (1888) de Vincent Van Gogh:
O bé, del pintor i escultor espanyol Antonio López, i el seu Membrillero (1990):
I, precisament relacionat amb aquest quadre, podem veure la pel·lícula El sol del membrillo (1992), dirigida per Víctor Erice, amb guió seu i del pintor, amb la participació d’aquest i María Moreno, Enrique Gran i altres. Pel·lícula en moltes opinions inclassificable, pot situar-se com a documental perquè el seu argument es basa en l'absoluta realitat del procés de creació artística d'un quadre pel seu autor, el pintor Antonio López, encara que s’endinsa també en el seu món oníric.
Madrid, tardor de 1990. El pintor Antonio López fa anys va plantar al jardí de la seva estudi un codonyer. Ara es decideix a pintar-lo, just quan els seus fruits comencen a madurar. La pel·lícula ens mostra el procés creatiu del quadre, des de certs aspectes tècnics fins a les converses que el pintor manté amb les persones que visiten el seu estudi, fixant-se en les sensacions i expressions que el pintor té en tot aquest procés.
Quan l'hivern comença a anunciar la seva arribada, els codonys madurs, en caure de les branques, posen punt final a la tasca del pintor, iniciant en terra el procés de la seva descomposició. És llavors quan, en la nit, el pintor ens explica un somni.
Premis: Especial del Jurat de Cannes (1992); Hugo d’Or (Chicago, 1992); Millor direcció 1992 ADIRCE).
En el cinema, també hi troben un altre pel·lícula: es tracta d’Etz Limon (“Les citronniers”), dirigida per Eran Riklis, amb guió seu i d’en Suha Arraf, i interpretada per Hiam Abbass, Ali Suliman, Rona Lipaz-Michael, Doron Tavory, entre d’altres.
El conflicte palestí-israelià serveix de teló de fons a aquest drama. Salma, una vídua palestina, té un litigi amb el ministre de Defensa israelià. La casa d'aquest, a la frontera palestina-israeliana, limita amb el seu camp de llimoners. Quan les autoritats decideixen que els arbres han de ser talats perquè representen una amenaça per al ministre de Defensa i la seva família, Salma decideix emprendre una batalla legal per salvar les seves llimoners.
Premi del Públic, Berlín, 2007.
En la literatura, hi trobem múltiples exponents en poesia, per exemple sobre l’Ametller.
Així, en Joan Maragall:
I també en Carles Riba:
En la novel·la, en trobem una representació a El temps de les cireres, una novel·la de l'escriptora Montserrat Roig, guardonada amb el premi Sant Jordi de novel·la el 1976, que ens narra la història següent:
Després d’haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l’època busquen desesperadament el sentit de les seves vides. És una crònica que reflecteix la crisi de valors provocada pel resultat de la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològic que tot plegat provocà.
És també el retrat de tres generacions d’una família a partir de la qual l’autora fa una mirada crítica a la burgesia catalana, així com un magnífic retrat social de tota una època.
I precisament sobre el Cirerer trobem la cançó Sota un cirerer florit, d’en J. M. Serrat.
La podeu escoltar i seguir-ne la lletra:
Finalment, tenim una curiositat cultural que ens arriba del Japó. Aquests dies és molt habitual de trobar als diaris, televisions i portals d'internet del Japó mapes meteorològics força estranys. No indiquen pas les temperatures ni el temps que farà a l'arxipèlag, sinó quin dia és previst que comenci a cada demarcació la caiguda de pètals dels cirerers florits. La floració sol començar al sud, a Okinawa, al gener, i arriba a Kyoto i Tòquio a final de març o al començament d'abril.
L'observació de flors ('hanami') és tot un fenomen social, amb milions de japonesos anant a veure l'espectacle de la pluja de pètals de cirerer als parcs de les ciutats i al camp, on fan pícnics i trobades familiars o amicals sota aquests arbres venerats des de fa segles. La florida del 'sakura', el cirerer ornamental, és esperada cada any amb delit, no solament perquè anuncia la fi de l'hivern i l'arribada de la calor, sinó també perquè coincideix amb el començament dels dos pilars bàsics de la cultura japonesa: el curs escolar i el nou any fiscal de les empreses, l'1 d'abril.
I en la propera Guaita, en la 2a part sobre els Arbres fruiters, parlarem de la Pomera.
D’entrada, cal que ens situem una mica en el tema: Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita. Les plantacions d'arbres fruiters s'han incrementat moltíssim en l'agricultura i han passat a ser conreus intensius.
Els arbres fruiters tropicals més estesos són els que produeixen el mango, la papaia, l'alvocat i el cocoter (que és una palmàcia, no pas un arbre). El bananer és botànicament una herba de grans dimensions. Cirerer i noguer són arbres també apreciats per la seva fusta d'utilització en ebenisteria.
Bé, un cop situats, vegem-ne les mostres culturals i artístiques que hi estan relacionades.
Comencem per la Bíblia. Al Gènesi 11, hi trobem:
- Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra». I fou així. 12 La terra produí la vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Déu veié que estava bé.
- 1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
- Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2 La dona va respondre a la serp:
- Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
En l’art, n’hi ha força mostres. Per exemple, un quadre de Jan Brueghel el Vell, pintor flamenc. Es tracta d’Ulisses i Calipso (1616), en què l’escena de tema mitològic representa l’amor entre aquests dos personatges en el marc d’una natura desbordant. Els dos protagonistes es troben en una mena de cova natural envoltats de vegetació verda i arbres fruiters.
 |
| de Jan Brueghel el Vell |
Un quadre que ben bé podria anar acompanyat per uns versos del poeta, literat i pensador alemany Johann W. von Goethe:
-
¿Saps la terra on floreix el llimoner,
les taronges rutilen al verger,
el ventijol alena en el cel blau,
la murtra i el llorer es drecen en pau?
[...]
 |
| de Sandro Boticelli |
Del pintor simbolista Gustav Klimt, tenim Arbres fruiters a Attersee, que és un llac als Alps austríacs:
 |
| de Gustav Klimt |
A més del Presseguer (1888) de Vincent Van Gogh:
 |
| de Vincent Van Gogh |
O bé, del pintor i escultor espanyol Antonio López, i el seu Membrillero (1990):
 |
| d'Antonio López |
I, precisament relacionat amb aquest quadre, podem veure la pel·lícula El sol del membrillo (1992), dirigida per Víctor Erice, amb guió seu i del pintor, amb la participació d’aquest i María Moreno, Enrique Gran i altres. Pel·lícula en moltes opinions inclassificable, pot situar-se com a documental perquè el seu argument es basa en l'absoluta realitat del procés de creació artística d'un quadre pel seu autor, el pintor Antonio López, encara que s’endinsa també en el seu món oníric.
Quan l'hivern comença a anunciar la seva arribada, els codonys madurs, en caure de les branques, posen punt final a la tasca del pintor, iniciant en terra el procés de la seva descomposició. És llavors quan, en la nit, el pintor ens explica un somni.
Premis: Especial del Jurat de Cannes (1992); Hugo d’Or (Chicago, 1992); Millor direcció 1992 ADIRCE).
Premi del Públic, Berlín, 2007.
 |
| © Josep M. Queralt |
Així, en Joan Maragall:
- A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.
I també en Carles Riba:
- Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d’efímeres banderes
en l’aspror irremeiable.
En la novel·la, en trobem una representació a El temps de les cireres, una novel·la de l'escriptora Montserrat Roig, guardonada amb el premi Sant Jordi de novel·la el 1976, que ens narra la història següent:
És també el retrat de tres generacions d’una família a partir de la qual l’autora fa una mirada crítica a la burgesia catalana, així com un magnífic retrat social de tota una època.
 |
| © Konrad Lackerbeck |
I precisament sobre el Cirerer trobem la cançó Sota un cirerer florit, d’en J. M. Serrat.
La podeu escoltar i seguir-ne la lletra:
- Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.
- Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.
- I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.
- Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.
- Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.
L'observació de flors ('hanami') és tot un fenomen social, amb milions de japonesos anant a veure l'espectacle de la pluja de pètals de cirerer als parcs de les ciutats i al camp, on fan pícnics i trobades familiars o amicals sota aquests arbres venerats des de fa segles. La florida del 'sakura', el cirerer ornamental, és esperada cada any amb delit, no solament perquè anuncia la fi de l'hivern i l'arribada de la calor, sinó també perquè coincideix amb el començament dels dos pilars bàsics de la cultura japonesa: el curs escolar i el nou any fiscal de les empreses, l'1 d'abril.
 |
| © Hubjapan.io |
I en la propera Guaita, en la 2a part sobre els Arbres fruiters, parlarem de la Pomera.
Comentaris