Escrit per Joan-Ignasi Elias
En la Pintura, podem veure’n diversos exemples. De Van Gogh, el seu “Arbre fuetejant pel vent” (1883):
D’Oskar Kokoschka, La núvia del vent ('Die Windsbraut', 1914):
I de Monet, L’efecte del vent (1891):
Dos poetes anglesos, Mary Shelley i Lord Byron, es veuen obligats a fugir d'Anglaterra. Durant el viatge, Mary recorda com va conèixer a casa del seu pare adoptiu el jove i apassionat poeta Shelley, com el va estimar i com va fugir amb ell. També evoca una cita amb Byron a Suïssa. Però, sobretot, rememora una nit de novembre de 1816 durant la qual, mentre els seus amics explicaven històries de terror, ella donava a llum el llegendari monstre de Frankenstein.
Són molt calòrics i esdevenen una bona font d’energia. És habitual menjar-los acompanyats d’algun licor o vi dolç com la garnatxa. Tant uns com els altres són tota una temptació...
En la Pintura, podem veure’n diversos exemples. De Van Gogh, el seu “Arbre fuetejant pel vent” (1883):
De Corot, la seva “Ràfega de vent” (1865):
D’Oskar Kokoschka, La núvia del vent ('Die Windsbraut', 1914):
I de Monet, L’efecte del vent (1891):
En
el Cinema, hi trobem la pel·lícula Remando al viento, de Gonzalo Suárez
(1988), premiada amb 6 Goya i interpretada per Hugh Grant, Lizzy McInnerny, Valentine
Pelka, Elizabeth Hurley, José Luis Gómez,
Virginia Mataix, Bibiana
Fernández, Josep Maria Pou, Miguel Picazo, José Carlos Rivas, Aitana Sánchez-Gijón.
Podeu veure’n un tràiler.
En l’àmbit de la Cançó, hi trobem també uns bons exemples. D’entrada, la llegendària Blowing in the Wind (“Escolta-ho al vent”), de Bob Dylan:
How many roads must a man walk
down
Before you call him a man?
Yes, ’n’ how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, ’n’ how many times must the cannonballs
fly
Before they’re forever banned?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind
How many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea?
Yes, ’n’ how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free?
Yes, ’n’ how many times can a man turn his
head
Pretending he just doesn’t see?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind
How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, ’n’ how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, ’n’ how many deaths will it take till he
knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.
Podeu
escoltar-ne la versió catalana, interpretada per en Gerard Quintana i l’Ia
Batiste:
Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú?
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts?
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel?
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu?
Quantes morts més ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l'ensorri la mar?
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat?
Quantes vegades podrem girar el cap,
fingir que no ens n'hem adonat?
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
I listen to the wind, to the wind
of my soul
Where I'll end up, well, I think
only God really knows
I've sat upon the setting sun
But never, never, never, never
I never wanted water once
No never, never, never
I listen to my words but they
fall far below
I let my music take me where my
heart wants to go
I swam upon the Devil's lake
But never, never, never, never
I'll never make the same mistake
No, never, never, never.
O bé la icònica Al vent, d’en Raimon
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
I, finalment, la sardana Sota el Mas Ventós, d’en Jaume Bonaterra i Antoni Vives, aquí
interpretada per en Ramon Calduch:
Sota Sant Pere de Roda
una font molt bona hi ha,
allà van aparellades
les noies de l'Empordà,
i que bé s'hi està!
Canta la cardina
molt bé l'imita el rossinyol,
airosa, divina,
tot fent un cant de cara al sol.
Del cor em surt, salut, bell
Empordà,
vinc cap a tu content, i et dic:
germà,
el teu caràcter franc és dolç i
obert
i els teus aires suaus són un
concert.
M'abraces i m'estimes
amb molt gran admiració;
t'hi acostes i no mires
si és un pobre o gran senyor.
Pubilla, és ta filla
una noia és per un rei
de donar-la, no reparis
la duré en mon alt castell
li daré coses molt bones,
rics corals i bons joiells.
Ets, Empordà, de lo millor que hi
ha;
ets, Empordà, la terra beneïda.
Quan Déu et va crear
poc podia pensar
que hauries de donar
tan gran florida.
Ets, Empordà, sumptuós palau del
vent;
ets, Empordà, terra de la
sardana,
de mariners bressol, cants de
jovent
que saps dansar i estimar
com la bona gent.
Acabarem aquest
recorregut per la civilització i el vent,
amb la Gastronomia. Començarem
pel Vol-au-vent (o volovan), d’origen
francès tal com indica el seu nom.
És un petit 'cistell'
de pasta de full que queda buit a l'interior per omplir-lo i servir-hi
elaboracions dolces o salades, i que actua per tant de contenidor i d'aliment
alhora, enriquint el mos cruixent amb la seva lleugeresa i a més amb el seu
sabor.
I, amb la Quaresma, no
ens podem oblidar dels Bunyols.
En tot el període de la
Quaresma, fins que arriba la Setmana Santa, és quan les pastisseries i els
forns ens ofereixen aquests dolços tan bons.
Tot i que, per alguns llocs de la geografia, els podem trobar tot l’any.
Molt anomenats també són els ‘brunyols’ de l’Empordà, que és així com li diuen
als bunyols a les terres del nord de Catalunya.
Les receptes dels
bunyols varien ben poc. Els ingredients principals són els següents: farina,
llet, ous, sucre, sal i mantega. Els de l’Empordà es caracteritzen perquè li
afegeixen matafaluga, i també llevat premsat, que els fa que siguin més
consistents i menys tous que els de vent.
Els
de vent tenen una massa més lleugera, que fa que quedin com
buits per dintre, i alhora molt esponjosos i tendres.
Són molt calòrics i esdevenen una bona font d’energia. És habitual menjar-los acompanyats d’algun licor o vi dolç com la garnatxa. Tant uns com els altres són tota una temptació...
Comentaris