Les produccions agràries i els impactes ambientals

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

He tingut la necessitat de reflexionar sobre una qüestió que em capfica des de fa molt temps, i és la necessitat de refer llaços de convivència entre la societat rural i la societat urbana quan s’interfereixen en l’ús de l’espai i dels recursos naturals.

Per resumir-ho, al meu entendre tot esdevé quan es pren consciència social sobre el vigor dels canvis en la societat quan els models econòmics generats per l’agricultura evolucionen cap a una civilització industrial. I com aquesta evoluciona cap a un model de societat de serveis i, per tant, amb demandes diferents al que havien estat fins llavors, la qual cosa, com sabem, ha generat sensibilitats noves que han motivat innovacions legislatives i limitacions de drets que fins llavors havien estat quasi omnipresents. Com sempre, el conflicte d’interessos és evident.

La societat s’ha urbanitzat, i l’espai rural és despoblat els dies laborables mentre que els dies de festa és ocupat per la població urbana. El turisme rural, la gastronomia, les activitats de lleure a la natura són un atractiu important i un potencial econòmic de primer ordre que cal preservar, sens dubte, però s’ha alterat l’ecosistema rural, amb el seu ordre, els seus costums, les seves olors, la seva cultura i la seva economia.

La qüestió és com fer compatible els drets i els deures dels habitants dels espais rurals amb els dels habitants dels espais urbans, ja que ambdós tenen legitimitats i arguments respectables i hom vol que siguin convergents tant en la convivència com en la qualitat de vida. Aquesta gran qüestió es torna més complexa quan hi afegim conceptes nous més moderns, provinents de l’ecologia i el medi ambient com: la biodiversitat, l’escalfament global, l’ús i la qualitat de l’aigua, els aliments de proximitat, els esports a la natura, la massificació de presència humana en diferents indrets del territori no urbà i els consegüents impactes i alteracions rellevants en el medi físic, el visual, els ecosistemes, la fauna, la gea, o el desajust en la percepció del disseny i el dibuix de les cartes del paisatge del medi natural o de les cartes del paisatge del medi urbà.

Com que estem situats en un context geopolític europeu, la Unió Europea, això s’ha pretès resoldre mitjançant una legislació, que aspira a ordenar aquest tema de la convivència d’interessos, que és la Directiva 2001/42/CE relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i la corresponent llei d’avaluació ambiental de Catalunya i la ley de evaluación ambiental espanyola.

Centrat el tema, resulta que el dia a dia és més complex que tot el que s’ha exposat, perquè els interessos i les visions dels diferents actors (propietaris, agricultors, ramaders, hotelers, les administracions amb competències sobre el medi, els ciutadans i les associacions vàries que hi tenen incidència generen, sovint, problemes de convivència professional i de legalitats. Tot és molt complicat, com veurem tot seguit.

La prelació de les lleis vinculades al medi no és clara, i per tant les lleis agràries i les ambientals s’han de conjugar i això implica sentit comú i professionalitat, que segurament es pot resoldre, en molts casos, a través de protocols d’actuació consensuats, avui pràcticament inexistents.

Aquest és un debat que no està tancat, perquè els professionals gestors del medi (enginyers agrònoms, de forests, de camins, de mines o arquitectes) no han rebut en els seus programes formatius el suficient coneixement sobre els ecosistemes naturals i els professionals més científics (biòlegs, ecòlegs, ambientòlegs, geògrafs, arquitectes del paisatge...) no han rebut suficients coneixement de gestió. Tots han de poder dir-hi la seva, naturalment i coordinadament, sobretot en els temps que corren.

No s’han de confondre els conceptes de: “gestors del medi” amb els “explotadors de recursos naturals”, amb dos paràmetres de mesura diferent.

Cal tenir present que en aquest context la pertorbació ambiental és ja tan general i els efectes directes i indirectes de l’escalfament global són tan evidents que prenen notorietat dins de les notícies cada dia. Fins i tot en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), reunit aquestes darreres setmanes de gener, ja s’ha entrat a valorar la qüestió ambiental com un element clau per a l’economia mundial, preveient el propi “Banc Mundial un escenari de caiguda del producte interior brut mundial (PIB)  d’entre el 15% i el 25% per a l’any 2050 si la temperatura global segueix al ritme actual. També el Fons Monetari Internacional (FMI) opina que hi ha la previsió de la desaparició de segments sencers de l’economia” (La Vanguardia, editorial. 27 gener 2019).

Així doncs, com ho hem de resoldre això? Haurem de conviure amb aquesta complexitat no resolta durant molt temps? Aquesta és la pregunta de la qual tenim pendent de cercar-hi una solució, perquè la gestió del territori (agricultura -aliments-, boscos, habitants rurals, habitants urbans, turisme, oci de muntanya...) ha de poder ser possible amb seguretat jurídica de confort suficient. Tot plegat és molt obert. En aquest tema, com en tants d’altres de la vida, el blanc i el negre no existeixen i els grisos prenen valor amb tons molt variables.

Els ecosistemes naturals tenen això de la dinàmica permanent entre les parts que els componen, mentre que la teoria del bé i el mal de René Descartes no s’ajusta massa amb les dinàmiques complexes. Tal vegada, ens cal fer un salt endavant per a poder prosperar conjuntament tot potenciant la conscienciació, la formació de les persones per a preservar i gestionar racionalment els béns dels serveis que ens donen els ecosistemes naturals.

Imatge: Subirats: entorn i castell (© Jordi Macarro)

Comentaris