La pesca marítima

La pesca és un d'aquells elements fonamentals que expliquen l'origen i l’evolució de l'ocupació humana del litoral. D'aquesta relació mil·lenària entre les comunitats assentades a la costa i la mar, n’hem rebut una herència que comprèn des de la cultura material (instruments de pesca, embarcacions, eines...), les manifestacions festives i religioses de la gent de mar, un patrimoni immoble (barraques de pescadors, tenyidors, ports...) fins al conjunt de coneixements i habilitats que tenen els pescadors. Aquests són els hereus d’una tradició molt viva i aquests sabers conformen una part indestriable de la memòria col·lectiva.

Els progressius coneixements científics de la biologia dels peixos i dels seus costums, juntament amb els avenços tecnològics, han incrementat encara més la importància de la pesca.

Museu de la Pesca, Palamós.

Per constatar-ho i aprofundir-hi, és recomanable, per exemple, de fer una visita als museus de la Pesca.

En el vessant religiós, en els Evangelis ens trobem amb l’episodi de la Multiplicació dels pans i dels peixos (Lc 9,11-17), que és un dels miracles de Jesús qui, amb una petitíssima quantitat d'aliment, va ser capaç de donar menjar a tota una multitud.

Mosaic a l’església de Tabgah, Israel.

L'esdeveniment està explicat sis vegades als Evangelis: els quatre evangelistes descriuen la primera, que cinc mil homes varen ser sadollats amb cinc pans i dos peixos; Mateu i Marc, a més, relaten la segona en què quatre mil homes s'alimenten amb set pans i "uns quants peixos".

Pel que fa als apòstols pescadors, segons que llegim a l’Evangeli de Mateu (4, 18-22), Jesús, tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: ‘Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes’. Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Festa de la Mare de Déu del Carme, Palamós.

I en la nostra tradició de la protecció del mar, molts pescadors s’han encomanat a sants i altres devocions per demanar-la. Així, la festa de la Mare de Déu del Carme, molt popular, que és alhora patrona dels navegants i els pescadors.

En la Literatura, a més de les adaptacions cinematogràfiques de novel·les relacionades -que veurem més tard-, hi trobem la poesia d’en Josep M. de Sagarra, per exemple la Cançó de rema i vela (XII), que podem veure i escoltar-la interpretada per en Lluís Llach:

És un sospir que batega com l’aigua

Entre les barques, quan passa l’amor,

no duu la fúria de crits ni besades,

l’amor que passa a la vora del mar,

és blau verdós i flexible com l’aigua.

Perquè a la platja hi arribi l’amor,

hem de tenir una miqueta de calma,

i una gavina pel cel adormit,

una gavina i un aigua ben blava.

L’amor que passa a la vora del mar,

vol que tot just es bellugui la barca,

vol a la vela una mica de vent,

però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,

però que hi posi una certa recança;

l’amor que es viu a la vora del mar

és un amor de molt poques paraules.

Entre les barques quan passa l’amor,

no vol ni plors ni gemecs ni rialles,

l’amor que passa a la vora del mar.

Desmallant els sardinals a la platja de Sant Pol.

En el Llibre de Sinera (XIII), Salvador Espriu ens en parla així:

Surt el vent de mar,

ara que vespreja,

cap a sardinals.

La fusa del vent

entelà de boires

tot l’esguard del cel.

Amb els primers grills

juguen a cucorna

els ulls de la nit.

En el Teatre, recordem l’obra El Cafè de la Marina, també d’en Josep M. de Sagarra, escrita en vers estramp (decasíl·lab sense rima) i allunyada de les modes teatrals de l'època, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Aquestes peces, com moltes altres, van tenir un èxit notable entre el públic.

Hi presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa amb Rafel, un jove pescador, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble...

Joan Borràs, Maife Gil i Ovidi Montllor al Cafè de la Marina

Vegeu-la en versió televisiva, amb un repartiment de gran nivell: Maria Ferranda Gil, Joan Borràs, Ovidi Montllor, Pau Garsaball, Josep M. Angelat, Lluís Homar, Rafael Anglada i Margarida Minguillón, amb la direcció de Mercè Vilaret.

Cartell de la Pel·lícula Cafè de la Marina

També se’n van fer dues adaptacions cinematogràfiques: la primera vegada que es va dur al cinema va ser l'any 1933, sota la direcció de Domènec Pruna. Aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra és considerada el primer llargmetratge produït a Catalunya en català. El rodatge s'inicià al juliol de 1933, als interiors de l'estudi Orphea i els exteriors al Port de la Selva.

La segona vegada, més recentment, va ser l'any 2014, dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Marina Salas i Pablo Derqui, entre d’altres. La pel·lícula fou rodada a les antigues barraques de la platja Castell a Palamós. Les barraques van ser escollides per a reproduir la vida del cafè on té lloc bona part de l'acció juntament amb els llaüts cedits pel Museu de la Pesca.

Port bo

En la Música, hi trobem l’havanera Mare, vull ser pescador, que, en versió dels Port Bo, sonarà així:

A un poble de pescadors

entre el mar i la muntanya

una mare al seu fill

l'inculcà que fóra frare.

A dalt d'un vell monestir

un jove amb hàbit de frare

tot contemplant el blau mar,

així a sa mare li parlà:

Mare, vull ser pescador

no m'ho privis dolça mare

ja sé amb quanta buidor

et deixà la mort del pare.

Grup Port bo

Mare, vull ser pescador

vull ser pescador i no frare

que sóc fill de pescador

i malgrat el teu dolor

jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.

Mare vull fer-me a la mar

i que em bressin les onades.

A un poble de pescadors

davant la Verge del Carme

prega una mare amb fervor

veient la mar abrivada.

Prega que torni el seu fill

que marxà amb la mar en calma

i mentre resa plorant

en aquell precís instant

torna el fill i així li parla:

Mare, vull ser pescador

no m'ho privis dolça mare

ja sé amb quanta buidor

et deixà la mort del pare.

Mare, vull ser pescador

vull ser pescador i no frare

que sóc fill de pescador

i malgrat el teu dolor

jo tinc les venes salades.

Mare vull fer me a la mar.

Mare vull fer-me a la mar

i que em bressin les onades.

Mare, vull ser pescador.

En el Cinema, hi trobem pel·lícules basades en històries de novel·les, com per exemple Moby Dick, de Herman Melville, considerada una de les millors novel·les nord-americanes, publicada el 1851. En català, la podem llegir en traducció de M. Antònia Oliver per a Edicions 62.

Gregory Pech com a capità Ahab

El film va ser dirigit per John Huston, amb guió d’ell mateix i de Ray Bradbury, i narra la peripècia d’Ahab (Gregory Peck), el capità del Pequod, un vaixell balener, que viu obsessionat per donar caça a ‘Moby Dick’, la gran balena blanca que li va arrencar una cama i el va omplir d'odi i set de venjança. Per aquesta raó, consagra la seva vida a navegar incansablement pels set mars amb la finalitat de capturar la seva presa.

També la coneguda novel·la El vell i la mar, d’Ernest Hemingway, adaptada al cinema i que narra la història de Santiago, un vell pescador portuguès que porta 84 dies sense pescar un sol peix. L'ancià llop de mar, vidu i sense fills, és amic d'un jove que l'adora perquè li ha ensenyat tot sobre la mar, però els pares del noi creuen que la sort ha abandonat Santiago i que mai no tornarà a capturar un peix. No obstant això, l'endemà surt a pescar decidit a capturar el peix més gran que s'hagi capturat mai.
En català, també la podem trobar a Edicions 62, traduïda per en Ferran de Pol.

La versió cinematogràfica la dirigí John Sturges, el 1958, amb Oscar a la millor música (Dimitri Tiomkin) i protagonitzada per Spencer Tracy, nominat a l’Oscar, i Felipe Pazos.

Vegeu-ne el tràiler