Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Del desenvolupament rural a Catalunya a la Farm Bill-2018 amb l’agricultura urbana
En els entorns agraris tant de producció com de comerç d’aliments, des d’un temps ençà estan reben noves normatives que pretenen estimular la vida en el territori agroforestal i ramader del país. Aquestes iniciatives venen esperonades pel sector, tot i que cada vegada més empetitit, si més no respecte al nombre de persones actives laboralment. Mentre això passa, en les ciutats es reactiva el creixement de la urbanització, la mobilitat i la demanda de més energia i mentre es retalla l’espai (territori) productiu d’aliments.
Els programes de desenvolupament rural existents, no acaben d’estabilitzar la població agrària. Què passa, doncs?
Ara estem de ple amb el debat a Brussel·les sobre el pressupost de la UE respecte a la PAC, i com cada vegada que passa això hi haurà molta literatura i desenganys atès que els recursos són limitats i les demandes sempre són generoses.
No obstant això, és bo posar un punt d’optimisme en tot plegat, i és així que darrerament el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ens sorprèn amb noves legislacions que pretenen recuperar antics costums que per raons poc clares se’ns havien obligat a erradicar i ens limitaven alimentar-nos i degustar productes tan habituals en temps passats, com la llet crua o la carn de caça.
Seguin aquesta línia argumental, recordo que el 2013 ja es va regular l'acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris, pel Decret 24/2013. Però no és fins al desembre de 2016 que la consellera M. Serret va visitar el primer escorxador de proximitat a Prats de Lluçanès.
Darrerament, any 2018, en ple estiu, apareix la norma sobre la de venda directa a la granja de llet crua de vaca, el Decret 163/2018. Per cert, una norma llarga i complexa amb 21 articles, 4 disposicions finals i quatre annexos. Total, 15 pàgines de PDF. Ara, aquest mes de gener passat ens apareix també un altre norma del mateix Departament d’Agricultura sobre la comercialització de la carn de caça, el Decret 9/2019, de fet el nom correcte és: relatiu a la recollida, el transport, el condicionament i la comercialització de caça silvestre destinada al consum. També en aquest cas, una normativa llarga: total, 21 pàgines de PDF, amb 22 articles, 6 disposicions i 7 annexos.
Mare de Déu Senyor que complexa és la seguretat jurídica al nostre país i que poquet a poquet anem fent camí.
El desenvolupament rural, com els desenvolupaments industrials, comercials i digitals sobretot, requereixen inversions i actuacions des de les administracions públiques que esperonin el progrés en sintonia coordinada d’uns sectors amb els altres, però ben segur que es pot fer amb uns ritmes de gestió més dinàmics.
Però, què passa a fora dels nostres límits geogràfics? Fem-hi un cop d’ull a la primera potència mundial. Caram! Han aprovat la Farm Bill 2018, tant a la Cambra de representants com al Congrés dels EUA, el passat dia 20 de desembre de 2018 el president Donald Trump la va signar (cosa que hauria pogut no fer), i tot això ha esdevingut amb el silenci mediàtic general. Res sobre aquest tema als mitjans de comunicació comuns, ben cert que en alguns diaris especialitzats hi han dedicat un petit espai, tot i que la llei agrícola dels Estats Units hi fan una aportació al sector agrari d’uns 867.000 milions de dòlars en 10 anys. De fet, aquesta nova Farm Bill, és continuista respecte a la del 2014, tot i que introdueix alguna novetat com la dedicar subvencions a l’agricultura urbana i preveure recursos per a un banc de vacunes per als animals domèstics.
Compte amb la novetat d’introduir l’agricultura urbana a la Farm Bill! A què respon? Solament a complimentar atencions socials per als ciutadans de les ciutats? O és un complement per a garantir la sobirania i la seguretat alimentària? Caldrà estudiar la qüestió. Els governs dels EUA tenen per costum ser previsors, malgrat que alguns diuen que això de l’escalfament global no té massa impacte, però ells s’han mogut. Compte! La dita ja ho diu: facta non verba.
No podem comparar un vaixell transatlàntic amb una barca de pescadors, tot i que ambdós mitjans són capaços de navegar per l’oceà, uns tenen una sinergia d’anys i altres estem programant, encara, el nostre present complex.
Imatge: Mercat de la Boqueria de Lorena a.k.a. Loretahur
Del desenvolupament rural a Catalunya a la Farm Bill-2018 amb l’agricultura urbana
 |
En els entorns agraris tant de producció com de comerç d’aliments, des d’un temps ençà estan reben noves normatives que pretenen estimular la vida en el territori agroforestal i ramader del país. Aquestes iniciatives venen esperonades pel sector, tot i que cada vegada més empetitit, si més no respecte al nombre de persones actives laboralment. Mentre això passa, en les ciutats es reactiva el creixement de la urbanització, la mobilitat i la demanda de més energia i mentre es retalla l’espai (territori) productiu d’aliments.
Els programes de desenvolupament rural existents, no acaben d’estabilitzar la població agrària. Què passa, doncs?
Ara estem de ple amb el debat a Brussel·les sobre el pressupost de la UE respecte a la PAC, i com cada vegada que passa això hi haurà molta literatura i desenganys atès que els recursos són limitats i les demandes sempre són generoses.
No obstant això, és bo posar un punt d’optimisme en tot plegat, i és així que darrerament el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ens sorprèn amb noves legislacions que pretenen recuperar antics costums que per raons poc clares se’ns havien obligat a erradicar i ens limitaven alimentar-nos i degustar productes tan habituals en temps passats, com la llet crua o la carn de caça.
Seguin aquesta línia argumental, recordo que el 2013 ja es va regular l'acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris, pel Decret 24/2013. Però no és fins al desembre de 2016 que la consellera M. Serret va visitar el primer escorxador de proximitat a Prats de Lluçanès.
Darrerament, any 2018, en ple estiu, apareix la norma sobre la de venda directa a la granja de llet crua de vaca, el Decret 163/2018. Per cert, una norma llarga i complexa amb 21 articles, 4 disposicions finals i quatre annexos. Total, 15 pàgines de PDF. Ara, aquest mes de gener passat ens apareix també un altre norma del mateix Departament d’Agricultura sobre la comercialització de la carn de caça, el Decret 9/2019, de fet el nom correcte és: relatiu a la recollida, el transport, el condicionament i la comercialització de caça silvestre destinada al consum. També en aquest cas, una normativa llarga: total, 21 pàgines de PDF, amb 22 articles, 6 disposicions i 7 annexos.
Mare de Déu Senyor que complexa és la seguretat jurídica al nostre país i que poquet a poquet anem fent camí.
El desenvolupament rural, com els desenvolupaments industrials, comercials i digitals sobretot, requereixen inversions i actuacions des de les administracions públiques que esperonin el progrés en sintonia coordinada d’uns sectors amb els altres, però ben segur que es pot fer amb uns ritmes de gestió més dinàmics.
Però, què passa a fora dels nostres límits geogràfics? Fem-hi un cop d’ull a la primera potència mundial. Caram! Han aprovat la Farm Bill 2018, tant a la Cambra de representants com al Congrés dels EUA, el passat dia 20 de desembre de 2018 el president Donald Trump la va signar (cosa que hauria pogut no fer), i tot això ha esdevingut amb el silenci mediàtic general. Res sobre aquest tema als mitjans de comunicació comuns, ben cert que en alguns diaris especialitzats hi han dedicat un petit espai, tot i que la llei agrícola dels Estats Units hi fan una aportació al sector agrari d’uns 867.000 milions de dòlars en 10 anys. De fet, aquesta nova Farm Bill, és continuista respecte a la del 2014, tot i que introdueix alguna novetat com la dedicar subvencions a l’agricultura urbana i preveure recursos per a un banc de vacunes per als animals domèstics.
Compte amb la novetat d’introduir l’agricultura urbana a la Farm Bill! A què respon? Solament a complimentar atencions socials per als ciutadans de les ciutats? O és un complement per a garantir la sobirania i la seguretat alimentària? Caldrà estudiar la qüestió. Els governs dels EUA tenen per costum ser previsors, malgrat que alguns diuen que això de l’escalfament global no té massa impacte, però ells s’han mogut. Compte! La dita ja ho diu: facta non verba.
No podem comparar un vaixell transatlàntic amb una barca de pescadors, tot i que ambdós mitjans són capaços de navegar per l’oceà, uns tenen una sinergia d’anys i altres estem programant, encara, el nostre present complex.
Imatge: Mercat de la Boqueria de Lorena a.k.a. Loretahur
Comentaris