Dades econòmiques i superfícies de la Política Agrària Comuna a l’Estat espanyol

Escrit per Carles Folch

Com cada any, aquest estiu el Fondo Español de Garantia Agraria (FEGA) va publicar les dades de les sol·licituds dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) fetes aquest any 2018. També va donar a conèixer en quins trams d’imports es van distribuir els fons europeus dels ajuts directes a les diferents Comunitats Autònomes l’any 2016.

Pels camins del Pla d'Urgell  - foto: Ramon Oromí 

Vistes aquestes dades per Comunitats Autònomes, permeten acostar-se a quina és l’estructura de les explotacions agràries i com es distribueixen els conreus per la geografia espanyola que reben els ajuts de la PAC.

Hem de tenir present  que la producció final agrària de Catalunya l’any 2017 s’estima en 4.690 MEUR, on la producció ramadera representa el 64,55%, la producció agrícola el 32,87% i les altres produccions el 2,58%.


Cal assenyalar també que la PAC ha aportat a Catalunya més de 2.400 milions d’euros en el període 2011-2016. Els ajuts directes, aquells que el pagès cobra per tenir uns drets assignats a l’iniciar el període 2014-2020, i pels quals justifica que conrea una superfície agrícola, representen dues terceres parts (66%) del total de la PAC. Aquests imports venen directament de la Comissió Europea.

Les dades del FEGA: sol·licituds d’ajuts 2018

Les dades dels conreus declarades (1) es recullen per Comunitat Autònoma, per tipus de conreu (secà/regadiu) i agrupades en les quatre modalitats d’ajuts:
Règim de pagament bàsic (imports superiors a 1.250€)
Règim simplificat de petits agricultors (imports inferiors a 1.250€)
Ajuts associats, a certs sectors agraris i ramaders: arròs, boví de carn, etc.)
Altres superfícies (sense ajut)
Espanya: Distribució dels ajuts per modalitat d'ajut i tipus de conreu

Segons aquestes dades, a l’Estat espanyol per rebre els ajuts directes de la PAC, es declaren 3,174 Mha (milions d’hectàrees) de regadiu (14%), i 19,904 Mha de secà (86%). La superfície mitja de cada una de les 711.669 sol·licituds és de 32,43 ha. de conreu.

Sol·licituds i superfícies

Segons el FEGA, aquest any 2018 a Catalunya s’han presentat 45.748 sol·licituds d’ajuts directes amb una superfície global declarada d’1.034.372 ha. Això fa una mitjana de 22,6 ha per explotació, considerant que cada sol·licitud representa una explotació.

Catalunya representa el 6,4% de les declaracions i el 4,48% de la superfície declarada sobre el total estatal. Al seu torn, el País Valencià té més sol·licituds presentades: 53.540 i menys superfície declarada: 425.977 ha; a l’Estat són el 7,5 % de les sol·licituds i només el 2,07% de la superfície.

Per altra banda, la CA que gestiona més sol·licituds és Andalusia, amb 235.836, que representen el 33,1% del total estatal. La que menys en gestiona és Cantàbria, que té 4.899 declaracions.

Pel que fa a superfícies és Castella i Lleó on hi ha més superfície declarada: 5.334.647 ha, que és el 23% del total estatal. Andalusia en té 4.703.475 ha i Castella-la Manxa 4.427.462 ha. El 63% de la superfície agrària espanyola que rep ajudes directes de la PAC es troben en aquestes tres CA, on es fan el 60% de les declaracions.

Les tres CA de parla catalana tenen una superfície declarada de 1.660.515,25 ha, el 7% del total estatal i 105.066 declaracions presentades, el 16% de les declaracions estatals.

Pel que fa a la superfície mitjana per explotació, i com hem dit abans, entenent que cada declaració és una explotació, a nivell estatal és de 32,4 ha. Però a Andalusia és de 19,9 ha, a Castella-Lleó de 76 ha i a Castella-la Manxa de 37,4 ha. És de destacar que a Madrid la mitjana sigui de 50 ha. Les Illes Balears la superfície mitjana és de 25,9 ha, a Catalunya de 22,6 ha i el País Valencià on la mitjana és més baixa, de 8,9 ha.

Aquestes dades mostren una gran disparitat en la superfície mitjana per declaració segons la CA que es tracti.

Regadiu versus secà

Encara que, estatalment, la proporció entre les superfícies de regadiu i secà sigui del 14% i 86%, respectivament, hi ha grans diferències entre comunitats. A Andalusia aquesta proporció és de 17% i 83%, respectivament; a Extremadura és de 10% i 90%. A les dues Castelles la proporció és la mateixa que a Extremadura. A l’Aragó la proporció està en el 20% regadiu i 80% secà.

És al País Valencià on la proporció de regadiu és més elevada: 37% pel 63% de secà. Molt similar a la Rioja. Catalunya 26% de regadiu i 74 secà. A les Balears, 6% regadiu i 94% de secà.

La distribució dels conreus

Globalment, els conreus més declarats són les pastures 5,8 Mha (milions d’hectàrees), l’ordi 2,56 Mha, guaret 2,29 Mha i olivera 2,25 Mha. En total, 12,91 Mha, el 56% del total de la superfície.

El 47% de la superfície de pastures es troben a Castella i Lleó, Andalusia i Castella-la Manxa: 2.720.257 ha. Pel que fa a l’ordi, el 78% es troba a Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Aragó amb un total de 2.000.556 ha.

L’olivera es troba molt concentrada a Andalusia, on hi ha 1.479.738 ha, el 65% del total de l’Estat. I pel que fa al guaret el 71% es troba distribuït entre Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Aragó on hi ha 1.479.738 ha.

L’import econòmic de les ajudes de la PAC

En l’altre document publicat pel FEGA aquest estiu, consten els trams dels imports que van cobrar els beneficiaris dels ajuts directes de l’any 2016, així com el nombre de beneficiaris i les superfícies que representen (2). 

Aquestes dades permeten veure una altra dimensió de les ajudes de la PAC, tot i ser de l’any 2016, tant l’any 2017 com l’actual 2018 no seran gaire diferents.

Sobre un total de 717.990 beneficiaris, l’any 2016 van cobrar 4.881.500.263 euros per una superfície de 20.803.339 ha. En relació a les dades de superfícies abans comentades veiem que fa dos anys van ser més beneficiaris, i per contra, menys superfície declarada.

Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa acumulen 3.008.272.434 euros, el 62% del total de les ajudes directes de 2016 per a tot l’Estat. Les 12.786.319 ha són el 61% de la superfície i els 423.829 beneficiaris, el 59% del total.

Pel que fa als trams dels imports que classifica el FEGA, el tram de 5.000 a 50.000 euros és el que acumula l’import més elevat, 2.917 milions d’euros, el 60% del total. I el tram de 1.250 a 5.000 euros el que acumula més beneficiaris, 215.859. Entre aquests dos trams s’acumula el 71% de l’import total, el 57% del total dels beneficiaris i el 73% de la superfície.

En el següent quadre es pot veure com es distribueixen els imports d’aquests dos trams per CA.
Gràfic 1: Distribució dels imports per CA dels trams de 1.250-5.000 euros i 5.000-50.000 euros.

I aquesta és la distribució a les CA dels imports en els tres trams inferiors a 1.250 euros per beneficiari.

Gràfic 2: Distribució dels imports per CA dels trams de <500 euros, 500-800 euros i 800-1.250 euros

Per la banda dels trams superiors a 50.000 euros, hi ha el 2% de beneficiaris que cobra el 25% de l’import total i que cultiva el 22% de la superfície.

En aquests gràfics es pot observar el gran nombre de beneficiaris existents en els trams inferiors als 50.000 euros. I els pocs beneficiaris que reben una part important dels imports dels trams superiors als 50.000 euros.
Gràfic 3: Distribució del nombre de beneficiaris i dels imports per trams

Coses a assenyalar d’aquestes xifres

Les Comunitats Autònomes que més imports reben dels ajuts directes de la PAC són, en primer lloc Andalusia, seguidament Castella i Lleó i en tercer lloc Castella-La Manxa.

Si ens mirem quins conreus es declaren en aquestes CA veurem que cada una d’elles té una agricultura diferent. Així, a Andalusia els dos primers conreus en superfície són l’olivera amb prop de 1,5 Mha i les pastures amb prop de 0,9 Mha. A Castella i Lleó els dos principals conreus són les pastures amb prop d’1,4 Mha i el blat tou amb prop de 0,9 Mha. I a Castella-La Manxa el conreu principal és l’ordi amb 0,78 Mha i el guaret amb 0,75 Mha.

Pel que fa a beneficiaris, Andalusia de llarg és la primera amb 239.576. Castella-la Manxa amb 110.198 beneficiaris i Castella i Lleó amb 74.055 beneficiaris, són el grup de les 3 CA que reuneixen el 59% de tots els beneficiaris, representen el 62% del total dels imports i el 61% de la superfície total declarada. 

Cal assenyalar el cas del País Valencià que, amb 60.952 beneficiaris, que són el 8,5% del total, reben el 2% dels imports i declaren el 2% de la superfície. La distribució per trams de beneficiaris i imports al País Valencià es mostra en el quadre següent:
Gràfic 4: Distribució dels imports i nombre de beneficiaris per trams al País Valencià.

Una distribució dels trams molt diferent a la de Catalunya.
Gràfic 5: Distribució dels imports i nombre de beneficiaris per trams a Catalunya.

Conclusions

Totes aquestes dades exposades poden justificar quines seran les tensions que hi pot haver a l’hora de les negociacions de la nova PAC post 2020, que en aquests moments tot just ha començat el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). 

Hi ha una gran diversitat d’agricultures. Es pot dir que cada CA és un món d’agricultures, beneficiaris i mida de les explotacions i s’hauria de filar molt prim en la futura reforma de la PAC aplicada a Espanya; també demostraria que uns Plans Estratègics futurs amb un marc comú per a Espanya (si es vol) però amb una aplicació descentralitzada i adequada als territoris tindria una legitimitat superior. 

És proposarà un nou model de reequilibri de les rendes dels agricultors més equitativa que l’actual? 
Com afectarà el problema de l’escalfament global i els agrocombustibles en la nova PAC, sense oblidar el pes cada dia més important del consum de productes alimentaris bio? 

Tot això ja ho anirem veien en els propers mesos, en funció de la incidència que apliquin en les negociacions els diferents governs dels estats de la UE i també els lobbys comunitaris.  

Documentació

1 - Dades declaracions 2018 – FEGA   http://www.fega.es/es/node/48836
     Gràfic de visualització de dades    https://tabsoft.co/2RH6Ehq
    
2 - Dades imports pagaments 2016 per trams – FEGA   http://www.fega.es/es/node/48860
      Gràfic de visualització de dades    https://tabsoft.co/2SL4ydY






Comentaris

Jordi Rosell ha dit…
Molt interessant l'article i les dades que dones.

Les dades dels ajuts de la PAC son una bona font per conèixer l'agricultura d'un territori donat que per mitjà de les dades d'ajut sabem els cultius i ens aproximem a les dimensions de les explotacions (malgrat que un receptor dels ajuts no es necessàriament un responsable d'una explotació agrària...).

Tens raó quan dius " aquestes dades exposades poden justificar quines seran les tensions que hi pot haver a l’hora de les negociacions de la nova PAC post 2020". El problema es que no està clar quin es l'objectiu dels ajuts. Potser "un reequilibri de les rendes dels agricultors" però amb el sistema actual es difícil justificar que s'aconsegueixi aquest objectiu. Tampoc amb una tarifa plana, precisament pel que tu assenyales de la diversitat de l'agricultura a Espanya.

Amb el sistema actual estem abocats a una baralla a cada reforma de la PAC per veure qui rep mes ajuts sense tenir clar la justificació i objectius dels ajuts...