L’arbrat al nucli urbà de Camprodon, un patrimoni inventariat

Escrit per: Joaquim Ros i Saques, enginyer tècnic agrícola 

Fa uns anys que vaig formar part d’una associació vinculada a la jardineria que es va fixar com a objectiu, entre d’altres,  donar a conèixer el nombre arbres de pobles i viles del nostre país. La meva sorpresa va ser que quan ho vaig preguntar al regidor responsable dels temes de jardineria de Camprodon, vila de la qual en sóc nat,  em va dir: “que no ho tenien, ni ho sabien i perquè no els comptava jo”. Varen passar uns anys i just després de la meva jubilació m’hi vaig endinsar. Em vaig limitar al nucli urbà de la vila, no tenint en compte la gran quantitat d’espais privats on es concentren un bon nombre d’exemplars.

Passeig Maristany (Camprodon) - foto: Joaquim Ros
Aquest article és el resultat de la feina feta, que vaig presentar en una xerrada al poble aquest estiu passat i també vaig fer entrega dels resultats als responsables municipals.

Per tal de farcir la presentació, l’acompanyava amb un bon nombre de fotografies de tots els arbres que anava nombrant per al coneixement de totes les persones que no els tenien presents. Vaig exposar per què els arbres tenen una importància cabdal en les viles, les ciutats i en els entorns urbans. Així, comentàrem sobre quins arbres hi havien, les seves alçades, la pol·linització i més en un any en què, havent plogut tant, tot està ple de flors, i també com es poden conèixer, sobretot quan és hivern, i hem de fixar-nos només en els troncs i l’escorça en tots aquells que són de fulla caduca.

La part central de la xerrada va estar centrada en l’inventari de les espècies i en el nombre, la ubicació física  i llurs noms dominants. De la mateixa manera, vaig voler acabar exposant alguns aspectes sobre el tracte que reben aquestes plantes, com: l’acompanyament inadequat que alguns reben quan entren en conflicte amb la urbanització, les voreres, els fanals, la sensibilitat en la seva conservació i la climatologia. Per acabar, vam fer referència als “boscos en moviment”, posant l’atenció en els racons de bellesa singular que tenen com actiu els arbres de la vila.

L’inventari dels 2.590 arbres del nucli urbà de Camprodon   

-  Quins són els més significatius?  (fan el 75 % del total)

Fals Plàtan (Acer pseudoplatanus) 484 (18,7%); Tells  (Tilia cordata) 468 (18,1%); Castanyers d’Índias (Aesculus hippocatanum) 391 (15,1%); Freixes (Fraxinus excelsior) 383 (14,8%); Faig (Fagus sylvatica) 210 (  8,1%):  Total 1.936  ( 74,7%)

-  Lloc concentració d’arbres  (Àrees dominants que fan més del 75 % del total)

Maristany i voltants 566 (22,2%): Tells, Faig, Freixes, Fals Plàtan, ...; Àrea Can Pascal i voltants 409 (16,8 %): Castanyers d’Índies, Tells, F. Plàtan, ...; Mare de la Font i voltants 397 (15,3%): F. Plàtan, Tells, Freixes, ...; Font Nova i voltants 350 (13,5%):  F. Plàtan, Castanyers, Freixes, Tells, ...; Parc Mas Ventós i voltants 290 (11,2%): Avellaners, Verns, Tells, Saules, Freixes, ...

-  Llocs en menys concentració …..però més varietat (aquestes 5 àrees fan el 16 %)

Font Llandrius i voltants 114: Cedres, Faig, Freixes, ...; Plaça Europa i voltants 90: Castanyers i Pollancres. Font del Forcarà i voltants 80: Castanyers i Freixes; Passeig de la Font Guasch 72: Negundos (Acer negundo). Planet / Monestir / Escoles 53: Plàtans, F. Plàtans, Freixes i Auró Blanc.

-  Altres arbres en menys quantitat, però significatius  (repartits pels indrets urbans)

41 Bedolls: Mare de la Font, piscina Municipal, ...; 40 Xiprers: darrere Can Pascal; 37 Pollancres: Font Nova i P. Europa; 30 Salzes (Saules): Mas Ventós, vora al riu...; 24 Auró Blanc (Acer platanoides): Mare Font, Font Nova...; 23 Avets: Mare Font, Mas Ventós...; 23 Gatsaules: Can Pascal...; 20 Tipuanes: Ctra. desviament Molló darrere F. Nova; 13 Carpe (Carpinus betulus): Mare Font, Can Pascal...; 13 Erables (Acer saccharum): Maristany,...; 9 Prunus: Mare Font; 8 Desmais: Hospital, darrere església Santa Maria...; 5 Roures: Mas Ventós; 3 Catalpes (Catalpa bignonoides): darrere urbanització Can Pascal... 

La Pluviometria de la Vall de Camprodon (dades de Sant Pau de Segúries dels darrers 22 anys)

Mitjana anyal de pluja; 1.014 l/m2.  Anys més plujosos; 1996 (1.515l/m2) i 2011 (1.487 l/m2). Anys més secs; 2007 (678 l/m2) i 2012 (721l/m2). Mesos més mullats: maig, abril i agost i més secs: febrer, desembre i gener. Només he trobat 2 mesos en què no ha caigut ni una gota (març 1997 i desembre 2017). Pluges significatives (episodi); 1940 (en 3 dies octubre 352 l/m2, 1962 (4 dies novembre 368 l/m2); 1977 (1 dia 280 l/m2) i 1982 al 7 de nov. (203 l/m2). Portem 3 anys per sota dels 1.000 l/m2 (el 2017; 852 l/m2). Aquest 2018 a darrers de juliol ja havia plogut més que tot el 2017. El que sí és cert és que Plou diferent... i això ens porta a parlar de l’estudi que el CREAF ha realitzat aquest mes de març del 2018 sobre els Boscos en moviment.

Passeig Maristany (Camprodon) - foto: Joaquim Ros
Boscos en moviment  (Pujaran muntanyes per sobreviure al canvi climàtic)

  • Els boscos no es distribueixen pel planeta a l’atzar, sinó que viuen on hi ha pluja i la temperatura que requereixen.
  • El canvi climàtic està modificant aquestes dues variables a un ritme accelerat.
  • Què faran els boscos a mesura que canviï el clima? Colonitzaran espais més frescos i humits, de generació a generació ajudant-se de la dispersió de les seves llavors. Una fugida lenta que es donarà a mesura que algunes germinaran i creixeran en zones altes. 
  • Seran prou ràpids els boscos? Si viuen a prop de les muntanyes sí; si viuen a la plana, segurament no. Els avets, els arbres més ràpids; els faigs, els més lents.
  • Les velocitats aproximades dels arbres més coneguts. En un estudi publicat del CREAF (Plos One) el 2013 es va establir que els del gènere Abies (avets) es podrien arribar a moure uns 750 m/any, els del gènere Pinus (pins), uns 500 m, els Quercus (roures i alzines) uns 300 m, i els Fagus (faig) només 150 m. Les fagedes estan sent molt vulnerables al canvi climàtic.

Així és com els boscos amb els quals hem crescut i tenim records especials tindran dificultats per a mantenir-se.

Reflexió final 

A principis del segle XX, la mainada de Camprodon plantaven i cuidaven els arbres que havien plantat, i durant molts anys en molts dels nostres pobles i ciutats, sense anar més lluny al nostre poble veí, Sant Joan de les Abadesses, es feia la festa de l’arbre...  Per què no ho seguim fent?

No hi ha cap dubte que fer-ho és una de les maneres més senzilles de transmetre el valor i l’estima  pels arbres i per tant per la natura als nostres infants.

“Si vols escoltar el cant dels ocells, no compris una gàbia, planta un arbre”

Comentaris