Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Aquest estiu passat vaig tenir l’oportunitat de viatjar a la Bretanya i descobrir que hi havia un espai del sector agrari que tenim a Catalunya en certa manera descuidat, o si més no poc desenvolupat en els informes de la producció agrària, tot hi que té una importància econòmica que no cal negligir, i és tracta de la cadena de valor de les plantes aromàtiques o medicinals (PAM) o com les vulguem anomenar. Els francesos, de fet, parlen de l’herboristerie. A França com aquí el sector està treballant per redimir un sector productiu i agrari que va ser prohibit el 1941 pel govern de Vichy, però cal dir-ho també que el 2004 148 plantes varen ser alliberades de la prohibició de la comercialització que fins llavors havia estat un monopoli de la farmàcia.
Com està el sector de les plantes aromàtiques i medicinals a casa nostra?
En les estadístiques agrícoles i en les referències de l’administració trobem poques referències a aquesta producció, tot i que des de fa alguns anys el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) hi dedica recerques i el Centre de Formació i Estudis Agrorurals del Departament d’Agricultura fins i tot va produir un vídeo de 24 minuts i un Dossier tècnic el juny de 2006 en què explica la situació del sector en aquell moment.
El comerç de les plantes medicinals està regulat, recordem-ho, per la llei del medicament (text refós) que en el seu article 51 diu:
”1. Les plantes i les seves mescles, així com els preparats obtinguts de plantes en forma d’extractes, liofilitzats, destil·lats, tintures, decoccions o qualsevol altra preparació galènica que es presenti amb utilitat terapèutica, diagnòstica o preventiva han de seguir el règim de les fórmules magistrals, preparats oficinals o medicaments industrials, segons que correspongui i amb les especificitats que s’estableixin per reglament.
2. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha d’establir una llista de plantes la venda al públic de les quals està restringida o prohibida per raó de la seva toxicitat.
3. Es poden vendre lliurement al públic les plantes tradicionalment considerades com a medicinals i que s’ofereixin sense referència a propietats terapèutiques, diagnòstiques o preventives, i en queda prohibida la venda ambulant”.
El cert és que hi ha una sèrie de plantes (197) que tenen restringida la seva comercialització lliure. Cal mirar-ho bé tot això, no fos cas que algú faci un nyap.
Però del que vull tractar és de l’oportunitat del mercat per a aquesta producció agrícola per a la indústria agroalimentària de les aromes i com no per a la perfumeria, la cosmètica., la jardineria, l’apicultura i els additius alimentaris, entre altres.
Si obrim l’espectre general, observem que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) té estructurat un Pla estratègic sobre la medicina tradicional (que es nodreix de plantes medicinals) per al període 2014-2023, no en va aquesta medicina és una realitat en el món i dona cobertura a molts serveis de salut de molts països i per tant no es pot deixar de costat.
Aquest fet ha mogut a l’organització a establir un document que persegueix cobrir quatre objectius:
Com es pot veure, la complexitat i la demanda de productes per a la medicina tradicional requereixen seny i generositat a l’hora de posar límits, perquè hi ha una realitat en la població mundial que genera demanda d’aquest productes naturals per temperar o curar, sobretot malalties cròniques i complements estètics i alimentaris.
El sector, la cadena de valor, el mercat
Les plantes aromàtiques i medicinals generen un sector econòmic, agrari, molt dinàmic i especialitzat, que requereix de bons coneixements d’agronomia, de gestió de transformació, de conservació i un comerç obert al mercat global i un element d’interès: no queda fixat per la Política Agrícola Comuna (PAC).
El seu potencial creixement, ateses les condicions ambientals del nostre entorn, és molt interessant considerar-lo com una oportunitat econòmica per a les explotacions agràries i el nostre desenvolupament rural i per tant sembla que seria convenient incentivar i formar agro-empresaris que treballessin en aquest, emergent, sector. Un segment de l’agricultura que desvetlla noves riqueses i que té una gran oferta de plantes que poden adaptar-se a les circumstàncies de cada comarca i de la zona. Solament cal considerar que algunes poden ser objecte de conreu fàcil. N’hi ha, d’herbàcies, d’arbustives o d’arbòries.
Aquest és un camp d’exploració de diferents alternatives de conreus interessant per a fomentar la diversificació de la producció agrícola en moltes comarques on el monocultiu és el senyor del paisatge i fer el canvi a produccions menys subjectes a les exigències de la Política Agrària Comuna i que tenen projecció als mercats internacionals.
Aquest estiu passat vaig tenir l’oportunitat de viatjar a la Bretanya i descobrir que hi havia un espai del sector agrari que tenim a Catalunya en certa manera descuidat, o si més no poc desenvolupat en els informes de la producció agrària, tot hi que té una importància econòmica que no cal negligir, i és tracta de la cadena de valor de les plantes aromàtiques o medicinals (PAM) o com les vulguem anomenar. Els francesos, de fet, parlen de l’herboristerie. A França com aquí el sector està treballant per redimir un sector productiu i agrari que va ser prohibit el 1941 pel govern de Vichy, però cal dir-ho també que el 2004 148 plantes varen ser alliberades de la prohibició de la comercialització que fins llavors havia estat un monopoli de la farmàcia.
Com està el sector de les plantes aromàtiques i medicinals a casa nostra?
En les estadístiques agrícoles i en les referències de l’administració trobem poques referències a aquesta producció, tot i que des de fa alguns anys el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) hi dedica recerques i el Centre de Formació i Estudis Agrorurals del Departament d’Agricultura fins i tot va produir un vídeo de 24 minuts i un Dossier tècnic el juny de 2006 en què explica la situació del sector en aquell moment.
El comerç de les plantes medicinals està regulat, recordem-ho, per la llei del medicament (text refós) que en el seu article 51 diu:
”1. Les plantes i les seves mescles, així com els preparats obtinguts de plantes en forma d’extractes, liofilitzats, destil·lats, tintures, decoccions o qualsevol altra preparació galènica que es presenti amb utilitat terapèutica, diagnòstica o preventiva han de seguir el règim de les fórmules magistrals, preparats oficinals o medicaments industrials, segons que correspongui i amb les especificitats que s’estableixin per reglament.
2. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha d’establir una llista de plantes la venda al públic de les quals està restringida o prohibida per raó de la seva toxicitat.
3. Es poden vendre lliurement al públic les plantes tradicionalment considerades com a medicinals i que s’ofereixin sense referència a propietats terapèutiques, diagnòstiques o preventives, i en queda prohibida la venda ambulant”.
El cert és que hi ha una sèrie de plantes (197) que tenen restringida la seva comercialització lliure. Cal mirar-ho bé tot això, no fos cas que algú faci un nyap.
Però del que vull tractar és de l’oportunitat del mercat per a aquesta producció agrícola per a la indústria agroalimentària de les aromes i com no per a la perfumeria, la cosmètica., la jardineria, l’apicultura i els additius alimentaris, entre altres.
Si obrim l’espectre general, observem que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) té estructurat un Pla estratègic sobre la medicina tradicional (que es nodreix de plantes medicinals) per al període 2014-2023, no en va aquesta medicina és una realitat en el món i dona cobertura a molts serveis de salut de molts països i per tant no es pot deixar de costat.
Aquest fet ha mogut a l’organització a establir un document que persegueix cobrir quatre objectius:
- Polític: Mirar d’integrar la medicina tradicional en el sistema nacional de salut, sempre que sigui possible.
- Seguretat, eficàcia i qualitat: Promoure controls, assessoraments i garanties de qualitat en l’aplicació.
- Accés: Especialment a les persones pobres.
- Ús racional: Promoure l’ús terapèutic entre els professionals i els usuaris.
Com es pot veure, la complexitat i la demanda de productes per a la medicina tradicional requereixen seny i generositat a l’hora de posar límits, perquè hi ha una realitat en la població mundial que genera demanda d’aquest productes naturals per temperar o curar, sobretot malalties cròniques i complements estètics i alimentaris.
El sector, la cadena de valor, el mercat
Les plantes aromàtiques i medicinals generen un sector econòmic, agrari, molt dinàmic i especialitzat, que requereix de bons coneixements d’agronomia, de gestió de transformació, de conservació i un comerç obert al mercat global i un element d’interès: no queda fixat per la Política Agrícola Comuna (PAC).
El seu potencial creixement, ateses les condicions ambientals del nostre entorn, és molt interessant considerar-lo com una oportunitat econòmica per a les explotacions agràries i el nostre desenvolupament rural i per tant sembla que seria convenient incentivar i formar agro-empresaris que treballessin en aquest, emergent, sector. Un segment de l’agricultura que desvetlla noves riqueses i que té una gran oferta de plantes que poden adaptar-se a les circumstàncies de cada comarca i de la zona. Solament cal considerar que algunes poden ser objecte de conreu fàcil. N’hi ha, d’herbàcies, d’arbustives o d’arbòries.
Aquest és un camp d’exploració de diferents alternatives de conreus interessant per a fomentar la diversificació de la producció agrícola en moltes comarques on el monocultiu és el senyor del paisatge i fer el canvi a produccions menys subjectes a les exigències de la Política Agrària Comuna i que tenen projecció als mercats internacionals.
Comentaris
A la revista TECA de l'ACCA, properament es publicarà un article sobre complements alimentaris que toca aquest tema. On pel que fa a aquesta Ordre podreu llegir:
"L’Ordre SCO 190/2004 sobre plantes tòxiques va desenvolupar l’epígraf 2 abans mencionat. No obstant, va ser anul·lada per l’Audiència Nacional en no haver-se notificat el projecte d’Ordre a la Comissió Europea, anul·lació que va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 2008. No se n`ha tornat a publicar una nova versió, incomplint així el mandat legal de 1990".
Antoni