Escrit per Narcís Motjé Surroca, enginyer de monts. Girona
Quan l’any 1975 vàrem fer l’Estudi Dossier sobre La Devesa de Girona, es detectaren força problemes i una malaltia coneguda. Durant els darrers anys han anat apareixent tot un seguit de plagues i malalties, totes sense excepció desconegudes a la península Ibèrica i rodalies, és a dir que han anat apareixen “sobre la marxa”, eren unes desconegudes..., només les coneixíem en els llibres.
La recerca per la salut de la Devesa
Passo moltes hores davant de l’ordinador cercant notícies noves que puguin ser de interès per als plàtans del nostre Parc. Fa poques setmanes, llegint un article sobre unes malalties dels plàtans de la ciutat d’Essen, Alemanya, l’autor manifestava que no trobava explicació a una nova malaltia que havia aparegut a la seva ciutat, la Massaria platani, també coneguda a Girona, i explicava que havien destinat més d’un milió d’euros a combatre aquesta malaltia. Però el comentari final deia que no se explicava l’aparició de tantes malalties noves i ho atribuïa al canvi climàtic. Penso, però, que el transport i l’adquisició de plantes foranes infectades també hi té moltíssim a veure.
Un altre article que vaig llegir de la Societat Britànica de Patologia Vegetal deia que un equip de científics en un vaixell d’investigació britànic havia extret una mostra d’aire presa en la meitat de l’oceà Atlàntic, i havien descobert en la mostra obtinguda espores del fong Massaria platani, és a dir, el vent les transporta a milers de quilòmetres dels llocs d’origen. Es suposa d’un indret del continent -sense comentaris-.
Fa ja alguns anys, estudiant les malalties del plàtan, vaig trobar un bacteri anomenat Xylella fastidiosa; com és normal, el seu nom em va fer sentir curiositat i vaig llegir tot el que vaig trobar. Vaig pensar que era un tema seriós donat que afecta un gran nombre d’espècies vegetals, entre elles els plàtans, els nostres plàtans. És un “foc bacterià”, recordeu les pomeres i les prereres...
Doncs bé, fa algun temps vaig assabentar-me que el 2013 a la meitat sud d’Itàlia aquest bacteri estava atacant i fen molt de mal a les oliveres, baladres i altres espècies vegetals. Era un petit focus que s’ha anat ampliant. Ha arribat a Còrsega i a Niça. Les últimes notícies és que ja la tenim a les illes de Mallorca i Eivissa. Hi ha un insecte que fa de vector amb les seves ”xuclades” de saba i va transmetent la malaltia d’un arbre a un altre, i per aquí és un punt feble per on potser podrem lluitar. Aquests insectes poden ser d’espècies diferents d’un país a un altre i també en funció de l’espècie vegetal afectada. Bé, hi ha tot un seguit d’investigadors arreu d’Europa estudiant el tema, que és molt seriós. Els símptomes són un esgrogueïment i assecat de les fulles i seguidament també de les branques, i que va augmentant lentament fins a esgotar l’arbre.
Aquesta malaltia, segons el professor Wayne Sinclair de la Universitat de Cornell NY, ja era coneguda a Califòrnia l’any 1800, però no va ser fins al 1970 que va començar a tenir-hi una major incidència.
Les afectacions de Xylella fastidiosa
Bé, en les darreres setmanes quasi tots els diaris d’àmbit de l’Estat espanyol han recollit la notícia, així com la TV3 i també el DdG (Diari de Girona). La Generalitat ha creat una Taula específica per estudiar i seguir el problema. Hi ha qui l’anomena L’Ebola de les oliveres... No solament afecta les oliveres i els baladres, sinó també un ampli ventall d’altres espècies, diuen que a més de 250 de diferents, entre elles: els plàtans (els nostres), oliveres, pruners, vinyes, roures, cítrics, oms, aurons, liquidàmbars, cirerers, ametllers... En moltes espècies actua com a hoste i no li fa danys aparents, per exemple afecta una varietat d’oliveres i a altres no. D’aquest bacteri, se’n coneixen quatre subespècies i aquí hi ha un dels problemes afegits que a Itàlia és una subespècie i a Còrsega i a la zona de Niça és una altra, i per afegir tenim que a les Balears és una altra subespècie. Què vol dir tot això? Un embolic més... i dificultats per lluitar-hi. Hem de dir que avui per avui no hi ha remei conegut llevat de tallar i cremar en un radi d’uns cent metres de la planta afectada, però no és un remei, només és una mesura per evitar-ne la propagació.
Recomanacions presents i futures
Internet en va ple de notícies sobre aquesta nova malaltia. No ens hem d’alarmar, però sí ser previsors i estar a l’aguait. Si cadascú fa la seva feina, tenim possibilitats de guanyar una vegada més. Jo no estic alarmat, però estic “seriosament vigilant”, i estar, cada dia, al corrent dels nous esdeveniments sobre la malaltia i vigilar, vigilar molt, i estar preparats, cercar i parlar amb especialistes que ja n’hi ha i tots fer pinya. A les Balears han de ser valents i prudents i actuar amb visió de futur, l’han d ‘eliminar... si no el poc que podran salvar acabarà també malament. Seria brutal no actuar amb contundència, i si entra a la Península no vull ni pensar com la podrem aturar. Això pot ser un campi qui pugui. Sort que hi ha els controls del Servei de Sanitat Vegetal que tant a Catalunya com a la resta de l’Estat fan el que poden, i s’ocupen del tema. Europa ha constituït un grup de treball específic.
Estic al corrent de la malaltia, perquè penso i estudio les amenaces reals, o no, que poden tenir els nostres plàtans, i confio que els temps ens digui que no. Però és que afecta un gran nombre d’espècies vegetals. Hem de ser molt prudents amb el tema.
Imatge de Trevor Huxham - Devesa Park / Parc de la Devesa, Girona
Quan l’any 1975 vàrem fer l’Estudi Dossier sobre La Devesa de Girona, es detectaren força problemes i una malaltia coneguda. Durant els darrers anys han anat apareixent tot un seguit de plagues i malalties, totes sense excepció desconegudes a la península Ibèrica i rodalies, és a dir que han anat apareixen “sobre la marxa”, eren unes desconegudes..., només les coneixíem en els llibres.
La recerca per la salut de la Devesa
Passo moltes hores davant de l’ordinador cercant notícies noves que puguin ser de interès per als plàtans del nostre Parc. Fa poques setmanes, llegint un article sobre unes malalties dels plàtans de la ciutat d’Essen, Alemanya, l’autor manifestava que no trobava explicació a una nova malaltia que havia aparegut a la seva ciutat, la Massaria platani, també coneguda a Girona, i explicava que havien destinat més d’un milió d’euros a combatre aquesta malaltia. Però el comentari final deia que no se explicava l’aparició de tantes malalties noves i ho atribuïa al canvi climàtic. Penso, però, que el transport i l’adquisició de plantes foranes infectades també hi té moltíssim a veure.
Un altre article que vaig llegir de la Societat Britànica de Patologia Vegetal deia que un equip de científics en un vaixell d’investigació britànic havia extret una mostra d’aire presa en la meitat de l’oceà Atlàntic, i havien descobert en la mostra obtinguda espores del fong Massaria platani, és a dir, el vent les transporta a milers de quilòmetres dels llocs d’origen. Es suposa d’un indret del continent -sense comentaris-.
Fa ja alguns anys, estudiant les malalties del plàtan, vaig trobar un bacteri anomenat Xylella fastidiosa; com és normal, el seu nom em va fer sentir curiositat i vaig llegir tot el que vaig trobar. Vaig pensar que era un tema seriós donat que afecta un gran nombre d’espècies vegetals, entre elles els plàtans, els nostres plàtans. És un “foc bacterià”, recordeu les pomeres i les prereres...
Doncs bé, fa algun temps vaig assabentar-me que el 2013 a la meitat sud d’Itàlia aquest bacteri estava atacant i fen molt de mal a les oliveres, baladres i altres espècies vegetals. Era un petit focus que s’ha anat ampliant. Ha arribat a Còrsega i a Niça. Les últimes notícies és que ja la tenim a les illes de Mallorca i Eivissa. Hi ha un insecte que fa de vector amb les seves ”xuclades” de saba i va transmetent la malaltia d’un arbre a un altre, i per aquí és un punt feble per on potser podrem lluitar. Aquests insectes poden ser d’espècies diferents d’un país a un altre i també en funció de l’espècie vegetal afectada. Bé, hi ha tot un seguit d’investigadors arreu d’Europa estudiant el tema, que és molt seriós. Els símptomes són un esgrogueïment i assecat de les fulles i seguidament també de les branques, i que va augmentant lentament fins a esgotar l’arbre.
Aquesta malaltia, segons el professor Wayne Sinclair de la Universitat de Cornell NY, ja era coneguda a Califòrnia l’any 1800, però no va ser fins al 1970 que va començar a tenir-hi una major incidència.
Les afectacions de Xylella fastidiosa
Bé, en les darreres setmanes quasi tots els diaris d’àmbit de l’Estat espanyol han recollit la notícia, així com la TV3 i també el DdG (Diari de Girona). La Generalitat ha creat una Taula específica per estudiar i seguir el problema. Hi ha qui l’anomena L’Ebola de les oliveres... No solament afecta les oliveres i els baladres, sinó també un ampli ventall d’altres espècies, diuen que a més de 250 de diferents, entre elles: els plàtans (els nostres), oliveres, pruners, vinyes, roures, cítrics, oms, aurons, liquidàmbars, cirerers, ametllers... En moltes espècies actua com a hoste i no li fa danys aparents, per exemple afecta una varietat d’oliveres i a altres no. D’aquest bacteri, se’n coneixen quatre subespècies i aquí hi ha un dels problemes afegits que a Itàlia és una subespècie i a Còrsega i a la zona de Niça és una altra, i per afegir tenim que a les Balears és una altra subespècie. Què vol dir tot això? Un embolic més... i dificultats per lluitar-hi. Hem de dir que avui per avui no hi ha remei conegut llevat de tallar i cremar en un radi d’uns cent metres de la planta afectada, però no és un remei, només és una mesura per evitar-ne la propagació.
Recomanacions presents i futures
Internet en va ple de notícies sobre aquesta nova malaltia. No ens hem d’alarmar, però sí ser previsors i estar a l’aguait. Si cadascú fa la seva feina, tenim possibilitats de guanyar una vegada més. Jo no estic alarmat, però estic “seriosament vigilant”, i estar, cada dia, al corrent dels nous esdeveniments sobre la malaltia i vigilar, vigilar molt, i estar preparats, cercar i parlar amb especialistes que ja n’hi ha i tots fer pinya. A les Balears han de ser valents i prudents i actuar amb visió de futur, l’han d ‘eliminar... si no el poc que podran salvar acabarà també malament. Seria brutal no actuar amb contundència, i si entra a la Península no vull ni pensar com la podrem aturar. Això pot ser un campi qui pugui. Sort que hi ha els controls del Servei de Sanitat Vegetal que tant a Catalunya com a la resta de l’Estat fan el que poden, i s’ocupen del tema. Europa ha constituït un grup de treball específic.
Estic al corrent de la malaltia, perquè penso i estudio les amenaces reals, o no, que poden tenir els nostres plàtans, i confio que els temps ens digui que no. Però és que afecta un gran nombre d’espècies vegetals. Hem de ser molt prudents amb el tema.
Imatge de Trevor Huxham - Devesa Park / Parc de la Devesa, Girona
Comentaris