Escrit per Narcís Motjé Surroca, enginyer de Monts, Girona
La Devesa, la plataneda més important de Catalunya, nota les modificacions del medi on està ubicada. La Devesa per a mi és un Parc urbà de plàtans centenaris.
L’alteració de les infraestructures fluvials, l’ús del Parc i l’acció del canvi climàtic
Al llarg dels anys els més de 2.300 plàtans que configuren el parc i que tenen, a dia d’avui, més de 165 anys i alguns crec que un xic més, han sofert tota mena de penúries. Un fet important i decisiu per als arbres va ésser la retirada del riu Güell , el drenatge del riu Ter i la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda. Tot això va afectar la Devesa en un únic paràmetre, que és les disponibilitats d’aigua. També he d’afegir que posteriorment, i degut als usos actuals que s’hi fan, la compactació del sòl fa que hi hagi una capa quasi impermeable en els passejos. Aquest canvi de medi i la pressió urbana fa que a l’aigua dels regs li costi molt d’arribar a les arrels, les quals haurien de disposar de molta humitat, però les condicions actuals han provocat que de mica en mica i de manera constant aquesta humitat no arribi amb suficiència al sistema radicular dels arbres.
Aquest estiu passat -2017-, per exemple, es donà una nova circumstància especial. És el fet de les altíssimes temperatures del mes de juny i aquest episodi climàtic afectà l’escorça fina dels plàtans amb una caiguda d’una manera espectacular. Jo no ho havia vist mai com aquest any. No cal dir que, amb les altes temperatures, la necessitat d’aigua per als arbres es multiplica. També té efectes al fullam, amb una caiguda general de fulles... sembla que estiguem a la tardor... i què podem fer davant d’aquest fet? Fonamentalment només incrementar, si és que es pot, la quantitat d’aigua que es destina al reg dels plàtans.
Primeres conclusions i alertes
Per tant, el canvi climàtic (escalfament global) actua sobre els plàtans de dues maneres: per un costat, l’augment de les temperatures implica un major dèficit hídric, que és un afegit al dèficit d’aigua general, i, per l’altre, amb un augment de les temperatures fa que malalties fins avui desconegudes per a aquestes contrades apareixen en l’horitzó, amb una presència evident.
El que sí està molt clar és que si no millorem augmentant el reg, en un futur proper aquests arbres aniran agafant tota mena de malalties i plagues, que, afegides a les que ja tenen, acabaran amb la Devesa com el rosari de l’aurora.
La Devesa, la plataneda més important de Catalunya, nota les modificacions del medi on està ubicada. La Devesa per a mi és un Parc urbà de plàtans centenaris.
 |
| Devesa de Girona - Viquipèdia |
Al llarg dels anys els més de 2.300 plàtans que configuren el parc i que tenen, a dia d’avui, més de 165 anys i alguns crec que un xic més, han sofert tota mena de penúries. Un fet important i decisiu per als arbres va ésser la retirada del riu Güell , el drenatge del riu Ter i la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda. Tot això va afectar la Devesa en un únic paràmetre, que és les disponibilitats d’aigua. També he d’afegir que posteriorment, i degut als usos actuals que s’hi fan, la compactació del sòl fa que hi hagi una capa quasi impermeable en els passejos. Aquest canvi de medi i la pressió urbana fa que a l’aigua dels regs li costi molt d’arribar a les arrels, les quals haurien de disposar de molta humitat, però les condicions actuals han provocat que de mica en mica i de manera constant aquesta humitat no arribi amb suficiència al sistema radicular dels arbres.
Aquest estiu passat -2017-, per exemple, es donà una nova circumstància especial. És el fet de les altíssimes temperatures del mes de juny i aquest episodi climàtic afectà l’escorça fina dels plàtans amb una caiguda d’una manera espectacular. Jo no ho havia vist mai com aquest any. No cal dir que, amb les altes temperatures, la necessitat d’aigua per als arbres es multiplica. També té efectes al fullam, amb una caiguda general de fulles... sembla que estiguem a la tardor... i què podem fer davant d’aquest fet? Fonamentalment només incrementar, si és que es pot, la quantitat d’aigua que es destina al reg dels plàtans.
Primeres conclusions i alertes
Per tant, el canvi climàtic (escalfament global) actua sobre els plàtans de dues maneres: per un costat, l’augment de les temperatures implica un major dèficit hídric, que és un afegit al dèficit d’aigua general, i, per l’altre, amb un augment de les temperatures fa que malalties fins avui desconegudes per a aquestes contrades apareixen en l’horitzó, amb una presència evident.
El que sí està molt clar és que si no millorem augmentant el reg, en un futur proper aquests arbres aniran agafant tota mena de malalties i plagues, que, afegides a les que ja tenen, acabaran amb la Devesa com el rosari de l’aurora.
Comentaris