Escrit per Ricard Estrada
Ara farà més d’un any (1 de març de 2017), que el president Juncker va presentar el Llibre Banc sobre el futur d’Europa, un document de reflexió i de treball per encarar les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Aquest llibre ha plantejat escenaris de futur per a l’Europa dels 27 (sense UK), hi ho fa a partir d’engegar un procés de treball que ha durat tot l’any 2017, en el qual la Comissió ha elaborat cinc documents de reflexió sobre els temes següents:
- El desenvolupament de la dimensió social d’Europa
- L’aprofundiment de la unió econòmica i monetària
- L’aprofitament de la globalització
- El futur de la defensa europea
- El futur de les finances de la UE
La Comissió Europea els estudia amb una visió de cinc possibles escenaris de desenvolupament de les polítiques europees:
a) Escenari 1. Seguir igual que ara.
b) Escenari 2. No més sota la idea d’un mercat únic.
c) Escenari 3. Els estats que volen fer més, fan més.
d) Escenari 4. Fer menys, però de manera més eficient.
e) Escenari 5. Fer molt més conjuntament.
Així és com s’han emès els corresponents “informes de reflexió”, dels quals podem treure molta informació per saber d’on venim, on som i es planteja cap a on podem anar. Sembla que tot està obert i per tant els esdeveniments de la geopolítica europea, canviant, pot triar per algun dels escenaris previstos o bé, com s’acostuma a fer, picotejar d’aquí i d’allà per a fer contents els uns i els altres, però això ja ho valorarem en el seu dia.
Recomano la lectura dels cinc documents de reflexió.
Mentre s’ha estat treballant aquestes “reflexions”, la Comissió també ha elaborat un document de referència que considero important per entendre l’esdevenidor i em refereix-ho a: El futur dels aliments i de l’agricultura COM(2017) 713 final de 29.11.2017, document de lectura obligatòria per estar al dia sobre l’agricultura, la silvicultura, el desenvolupament rural i el paisatge per a l’Europa del 2020 en endavant.
El futur de la PAC a partir del 2020
El document de reflexió sobre les finances és el que explicita i concreta les intencions de futur per a la futura PAC, vista des de la perspectiva dels cinc escenaris comentats, que resumeixo breument tant pel que fa a les finances en general com per a la PAC.
Respecte a l’Escenari 1. Seguir igual que ara. Es proposa: Impulsar les actuals reformes i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 2. No més sota la idea d’un mercat únic. Es proposa: Fonamentalment, finançar les funcions necessàries per al mercat únic i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 3. Els estats que volen fer més, fan més. Es proposa: Ídem que l’escenari 1.
Pressupostos suplementaris facilitats pels estats membres per a àmbits que decideixin fer més, i, pel que fa a la PAC, igual que en l’escenari 1.
Respecte a Escenari 4. Fer menys, però de manera més eficient. Es proposa: Finançar les prioritats amb un alt valor afegit i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 5. Fer molt més conjuntament. Es proposa: Fer molt més en tots els àmbits polítics i, pel que fa a la PAC, incrementar-ne el percentatge de despesa.
Com es pot veure, els escenaris 1, 2, 3 i 4 preveuen una proposta de despesa restrictiu per a la PAC, mentre que el cinquè escenari preveu més pressupost, però cal considerar el que diu, també, el document COM(2017) 713 final, el qual deixa entreveure que “cal explorar la conveniència de garantir el reforçament d’una renda per als agricultors més justa i amb una millor orientació i concreta les línies de treball següents:
A) Limitar el pagament directe, tot intentant evitar que no quedin afectada negativament la mà d’obra ocupada.
B) Es podria introduir pagaments decreixents, per tal de disminuir els ajuts a les grans explotacions.
C) Concedir més importància a les explotacions mitjanes i petites.
D) Garantir que els ajuts vagin, realment, dirigits als agricultors, centrant-se en els qui es dediquen directament a l’activitat agrària”.
Es valora en el document COM la necessitat “d’impulsar inversions en les explotacions per reestructurar, modernitzar, innovar, diversificar, implantar noves tecnologies, i aprofitar les possibilitats digitals com l’aplicació de l’agricultura de precisió, l’energia neta i la capacitat de la resiliència de les explotacions davant dels impactes negatius del canvi climàtic, així com impulsar les organitzacions agràries a reforçar el seu posicionament en la negociació de la cadena de valor dels seus productes”.
Un nou paradigma, incert
Després de llegir tota aquesta informació, sembla que plana la incertesa sobre quin serà el futur de la PAC a l’Europa dels 27. Tot i la seva protecció i les bones intencions, al cap i a la fi el mercat global i les necessitats marcaran el camí definitiu, per un costat, i els esdeveniments que provocaran els efectes del canvi climàtic i la geopolítica dels 27, per l’altre, acabaran de fixar la posició definitiva.
Cal recordar que ser agricultor, o millor dir-ho amb termes més socials, ser “productor d’aliments”, avui a Europa, amb una població molt urbanitzada, és quelcom més que això, és ser gestor del territori no urbà i és “el productor d’aliments” la persona qui vetlla directament per la pervivència i la qualitat de l’ecosistema natural i qui ha de gestionar el bon funcionament del serveis ecosistèmics, que al cap i a la fi d’això vivim.
Ara farà més d’un any (1 de març de 2017), que el president Juncker va presentar el Llibre Banc sobre el futur d’Europa, un document de reflexió i de treball per encarar les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Aquest llibre ha plantejat escenaris de futur per a l’Europa dels 27 (sense UK), hi ho fa a partir d’engegar un procés de treball que ha durat tot l’any 2017, en el qual la Comissió ha elaborat cinc documents de reflexió sobre els temes següents:
- El desenvolupament de la dimensió social d’Europa
- L’aprofundiment de la unió econòmica i monetària
- L’aprofitament de la globalització
- El futur de la defensa europea
- El futur de les finances de la UE
a) Escenari 1. Seguir igual que ara.
b) Escenari 2. No més sota la idea d’un mercat únic.
c) Escenari 3. Els estats que volen fer més, fan més.
d) Escenari 4. Fer menys, però de manera més eficient.
e) Escenari 5. Fer molt més conjuntament.
Així és com s’han emès els corresponents “informes de reflexió”, dels quals podem treure molta informació per saber d’on venim, on som i es planteja cap a on podem anar. Sembla que tot està obert i per tant els esdeveniments de la geopolítica europea, canviant, pot triar per algun dels escenaris previstos o bé, com s’acostuma a fer, picotejar d’aquí i d’allà per a fer contents els uns i els altres, però això ja ho valorarem en el seu dia.
Recomano la lectura dels cinc documents de reflexió.
Mentre s’ha estat treballant aquestes “reflexions”, la Comissió també ha elaborat un document de referència que considero important per entendre l’esdevenidor i em refereix-ho a: El futur dels aliments i de l’agricultura COM(2017) 713 final de 29.11.2017, document de lectura obligatòria per estar al dia sobre l’agricultura, la silvicultura, el desenvolupament rural i el paisatge per a l’Europa del 2020 en endavant.
El futur de la PAC a partir del 2020
El document de reflexió sobre les finances és el que explicita i concreta les intencions de futur per a la futura PAC, vista des de la perspectiva dels cinc escenaris comentats, que resumeixo breument tant pel que fa a les finances en general com per a la PAC.
Respecte a l’Escenari 1. Seguir igual que ara. Es proposa: Impulsar les actuals reformes i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 2. No més sota la idea d’un mercat únic. Es proposa: Fonamentalment, finançar les funcions necessàries per al mercat únic i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 3. Els estats que volen fer més, fan més. Es proposa: Ídem que l’escenari 1.
Pressupostos suplementaris facilitats pels estats membres per a àmbits que decideixin fer més, i, pel que fa a la PAC, igual que en l’escenari 1.
Respecte a Escenari 4. Fer menys, però de manera més eficient. Es proposa: Finançar les prioritats amb un alt valor afegit i, pel que fa a la PAC, reduir-ne el percentatge de despesa.
Respecte a Escenari 5. Fer molt més conjuntament. Es proposa: Fer molt més en tots els àmbits polítics i, pel que fa a la PAC, incrementar-ne el percentatge de despesa.
Com es pot veure, els escenaris 1, 2, 3 i 4 preveuen una proposta de despesa restrictiu per a la PAC, mentre que el cinquè escenari preveu més pressupost, però cal considerar el que diu, també, el document COM(2017) 713 final, el qual deixa entreveure que “cal explorar la conveniència de garantir el reforçament d’una renda per als agricultors més justa i amb una millor orientació i concreta les línies de treball següents:
A) Limitar el pagament directe, tot intentant evitar que no quedin afectada negativament la mà d’obra ocupada.
B) Es podria introduir pagaments decreixents, per tal de disminuir els ajuts a les grans explotacions.
C) Concedir més importància a les explotacions mitjanes i petites.
D) Garantir que els ajuts vagin, realment, dirigits als agricultors, centrant-se en els qui es dediquen directament a l’activitat agrària”.
Es valora en el document COM la necessitat “d’impulsar inversions en les explotacions per reestructurar, modernitzar, innovar, diversificar, implantar noves tecnologies, i aprofitar les possibilitats digitals com l’aplicació de l’agricultura de precisió, l’energia neta i la capacitat de la resiliència de les explotacions davant dels impactes negatius del canvi climàtic, així com impulsar les organitzacions agràries a reforçar el seu posicionament en la negociació de la cadena de valor dels seus productes”.
Un nou paradigma, incert
Després de llegir tota aquesta informació, sembla que plana la incertesa sobre quin serà el futur de la PAC a l’Europa dels 27. Tot i la seva protecció i les bones intencions, al cap i a la fi el mercat global i les necessitats marcaran el camí definitiu, per un costat, i els esdeveniments que provocaran els efectes del canvi climàtic i la geopolítica dels 27, per l’altre, acabaran de fixar la posició definitiva.
Cal recordar que ser agricultor, o millor dir-ho amb termes més socials, ser “productor d’aliments”, avui a Europa, amb una població molt urbanitzada, és quelcom més que això, és ser gestor del territori no urbà i és “el productor d’aliments” la persona qui vetlla directament per la pervivència i la qualitat de l’ecosistema natural i qui ha de gestionar el bon funcionament del serveis ecosistèmics, que al cap i a la fi d’això vivim.
Comentaris
l'Olivera
Nom ...
Dels fons importeren ($) ...
País / Tel ...
Durada ...
Correu electrònic ******** ZENNITLOANFIRM@GMAIL.COM ******* per més detalls.