Escrit per Joan-Ignasi Elias
En aquesta segona part parlarem dels ponts que, com diu el diccionari, són construccions sobre les quals una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior (hi trobo a faltar una referència concreta per als rius, però això seria una altra història...).
En tot cas, a l’entrada de l’Enciclopèdia catalana sí que la hi trobem:
"Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior".
També podem donar un cop d’ull a la Viquipèdia per tenir-ne una visió general.
D’entrada, podem fer-ne un interessant recorregut a través dels webs següents, que corresponen a les comarques catalanes i als ponts romànics de casa nostra.
Vegem ara un altre pont vell, el de Castelló d’Empúries, cantat pel poeta, escriptor i periodista figuerenc Carles Fages de Climent
Trena de set aigües
Aquest pont, anomenat també de sant Benezet, sí que podria rebre el nom de vell, ja que es tracta d’una estructura del segle XII. No obstant això, després d’unes crescudes del riu Roine, el pont va ser parcialment destruït el 1660. Des d’aquell moment, el pont ja no uneix les dues ribes, ja que els 900 metres originals han quedat reduïts a 100. Això sí, el pont d’Avinyó és una de les icones de la Ciutat dels Papes que ningú que la visiti no s’hauria de perdre.
Alhora, si ampliem el zoom, al món hi ha molts ponts famosos i per motius ben diversos, tant urbans com relacionats amb el paisatge natural. Vegem-ne alguns:
Observeu també un vídeo sobre el pont més llarg del món, a la Xina. I pel que fa als ponts urbans, que no sigui dit, podem donar un cop d’ull a 15 ponts famosos del món.
Enfoquem-lo ara cap al cinema: hi trobem ponts ben interessants, com el de Queensboro, que uneix Manhattan i Brooklyn, a Nova York (EUA), que contemplaven asseguts en un banc Woody Allen i Diane Keaton a Manhattan (1979).
També a Vertigo, d’Alfred Hitchcock, hi surt el Golden Gate, de San Francisco (EUA), que és un dels ponts més cinematogràfics (El falcó maltès, Harry el Brut, La Roca, Superman, L’origen del planeta dels simis...), en el film protagonitzat per James Stewart i Kim Novak.
El d’Indiana Jones i el temple maleït, on hi ha una de les seves millors seqüències en el pont o, aparentment, no hi ha sortida per a l’intrèpid arqueòleg interpretat per Harrison Ford.
La llista, però, se’ns presenta gairebé inacabable i per tant n’agafarem només dos exemples més concrets dels més famosos, en què hi ha versions cinematogràfiques a partir de la novel·la homònima. En primer lloc, El pont sobre el riu Kwai, del llibre d’en Pierre Boulle, pel·lícula dirigida per David Lean (1957) en què s’explica que durant la Segona Guerra Mundial uns presoners britànics reben l’ordre dels japonesos de construir en plena selva un pont de ferrocarril sobre el riu Kwai, a la zona de les muntanyes de Tenasserim, a Tailàndia. Recordem que el famós pont que travessa el riu Kwai es troba a la ciutat tailandesa de Kantxanaburi, tot i que el que ara es pot veure és una reconstrucció en metall de l’original. Aquest pont volia servir perquè els nipons poguessin avançar cap a Birmània i l’Índia, però al cap de 20 mesos de ser construït (costant la vida d’unes 200 persones) l’exèrcit nord-americà el va destruir el 1945.
En el film, el coronel Nicholson (Alec Guinness), que és al capdavant dels presoners, és el típic oficial britànic que busca aixecar la moral dels seus homes, i veu el pont com una forma d'aconseguir-ho, tenint-los ocupats en la construcció i sentint-se orgullosos de l'obra. Per la seva part, el major nord-americà Shears (William Holden), presoner en el mateix camp, només pensa a fugir. Al final ho aconsegueix i, en contra de la seva voluntat, torna unes setmanes més tard guiant un comando anglès, la missió del qual és volar el pont construït pels presoners abans que hi passi el primer tren.
El segon exemple és Els ponts de Madison, celebrats en la novel·la i posterior pel·lícula que pren el seu nom, que es troben al comtat de Madison, a Iowa (EUA). Són un conjunt de 6 ponts coberts al bell mig d’un entorn de poblets aïllats, rodejats de camps de blat de moro, boscos i planures infinites. Trailer.
La novel·la narra l’agredolç romanç entre una mestressa de casa d’Iowa i un fotògraf, i es va traslladar al cinema el 1994 i, 20 anys després, el 2014, va ser representada a Broadway, en format musical. Al film, Robert Kincaid (Clint Eastwood), de 52 anys, que viatja per tot el món fent fotografies, es considera una mena de cowboy d'esperit independent i aventurer. Francesca Johnson (Meryl Streep), de 45 anys, italiana d'origen, fa una vida rutinària i sense emocions en una granja del conservador comtat de Madison, a Iowa, amb el seu marit i dos fills adolescents. Robert i Francesca, com si el destí ho hagués preparat tot, es coneixeran casualment un dia d'estiu a Madison County i entre ells dos naixerà un amor que marcarà el punt culminant de les seves vides i qüestionarà tot el que han viscut fins ara i el que els queda per viure.
Una trobada casual entre dues maneres d’entendre l’existència i que, finalment, provocarà significatius interrogants sobre aquesta expressats en la dualitat continuïtat/canvi que, sovint, es presenta en diferents àmbits de la vida personal i col·lectiva. La coincidència casual entre ambdós fa esclatar, amb estranya celeritat, una relació atiada potser perquè cadascú estava desitjant que arribés.
Amb la imatge del dilema de la protagonista (qui no ha tingut un bon dilema?), acabem aquest recorregut. Esperem que us hagi agradat aquesta aproximació als ponts i als rius. I si en teniu record d’algun especial per compartir o alguna proposta sobre el tema, ja ho sabeu...
 |
| Pont de Malafogassa, Vilanova de Sau (Osona). © coneixercatalunya.blogspot.com |
En tot cas, a l’entrada de l’Enciclopèdia catalana sí que la hi trobem:
"Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior".
També podem donar un cop d’ull a la Viquipèdia per tenir-ne una visió general.
 |
| Pont nou de Camprodon sobre el Ter (Ripollès). © Francesc Tur. |
 |
El pont vell de Castelló d’Empúries sobre la Muga.
© Ajuntament de Castelló d’Empúries.
|
Trena de set aigües
«Pont que Ponç Hug bastia amb set anyades,
cada any un arc, porxada de set ponts,
senyal dels anys dolents u dels anys bons:
fan de pilastra els Hugs, i d’arc els Ponç,
o desigual pont vell de set arcades.»
 |
| Aqüeducte de les Ferreres. © Gun Powder Ma |
I també tenim dos ponts del diable (som així...), un sobre el Francolí, anomenat pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres, de construcció romana, prop de Tarragona.
 |
| El pont del Diable de Martorell sobre el Llobregat. © Jaume Meneses. |
I un altre pont del Diable a Martorell.
Vegem-ne ara dos exemples que han donat peu a la literatura i la cançó. El primer és el de Besalú:
 |
| Pont de Besalú. © Salva Pagès |
En la literatura, hi trobem el llibre de poètica d’en Ramon Vidal de Besalú (s.XIII), que possiblement fou trobador en la seva jovenesa, ja que sempre parla d’aquests professionals amb afecte i omprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o sigui, professor de retòrica i poesia.
La seva obra Las razós de trobar és el primer tractat de poètica que es coneix en llengües romàniques. Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus.
En la novel·la contemporània trobem El pont dels jueus, d’en Martí Gironell (Columna, 2007), que explica la història del mestre d'obres Prim Llombard, el qual rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.
A l’altra banda dels Pirineus i a propòsit del pont d’Avinyó, trobem una cançó popular ben coneguda que li proporciona una popularitat, amb desenes de versions i que, qui més qui menys, en sap la cantarella. Escoltem-la.
Aquest pont, anomenat també de sant Benezet, sí que podria rebre el nom de vell, ja que es tracta d’una estructura del segle XII. No obstant això, després d’unes crescudes del riu Roine, el pont va ser parcialment destruït el 1660. Des d’aquell moment, el pont ja no uneix les dues ribes, ja que els 900 metres originals han quedat reduïts a 100. Això sí, el pont d’Avinyó és una de les icones de la Ciutat dels Papes que ningú que la visiti no s’hauria de perdre.
 |
| El pont d’Amarapura, Myanmar (antiga Birmània). |
 |
| Nongriat, Meghalaya, l’Índia |
La pel·lícula va contribuir a popularitzar la Marxa del Coronel Bogey, una melodia militar britànica que els soldats del coronel Nicholson xiulaven en desfilar. S'ha convertit en un clàssic de la música del cinema. Aquesta melodia va ser seleccionada per Malcolm Arnold per a la banda sonora que va compondre per a la pel·lícula i per la qual va obtenir un premi Oscar. Escoltem-la.
S’explica que el seu autor, Robert James Waller, la va escriure en tot just dues setmanes, durant una escapada de la seva monòtona vida com a professor d’Economia a la Universitat d’Iowa. Havia decidit anar a fer fotografies als ponts antics d’una zona rural al sud de l’estat. Així va sortir la idea d’Els ponts de Madison, i la novel·la i els ponts es van fer famosos a tot el món. La novel·la va ser traduïda a 40 idiomes i va vendre 50 milions de còpies. En català, la podem llegir en edició de Columna (1999).
En podem veure un altre tràiler.
Amb la imatge del dilema de la protagonista (qui no ha tingut un bon dilema?), acabem aquest recorregut. Esperem que us hagi agradat aquesta aproximació als ponts i als rius. I si en teniu record d’algun especial per compartir o alguna proposta sobre el tema, ja ho sabeu...
Comentaris
Molt bona idea!
Gracies