Escrit per Ricard Estrada i Arimon i Eduard Parés
És bo saber les propietats medicinals o gastronòmiques de les plantes, però sorprèn com algunes sobresurten del coneixement del comú, com a conseqüència de ser referenciades per la cultura popular i, si estan relacionades amb la Bíblia, llibre sagrat de la religió judaica, la cristiana i la musulmana, llavors la planta pren una consideració encara millor.
El mannà
Al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2) es defineix:
“- Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert.
- Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe de flor, emprada com a purgant”.
El Diccionari enciclopèdic de Medicina diu:
“(ca: mannà; es: maná; fr: manne; en manna; it: mannà) Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor (Fraxinus ornus). Conté mannitol (40-60 %), i és emprat com a purgant. També és obtingut, amb diferències petites en la composició, de l'alzina, l'eucaliptus, el tamariu, etc.)”.
El llibre de l’Èxode és on cerquem el nom de mannà
També s’ha parlat que algunes característiques del mannà són similars a la d’alguns fongs, a certes llagostes, etc.
El nom de la mannosa (monosacàrid) i el mannitol (polialcohol) són derivats de la paraula mannà.
És bo saber les propietats medicinals o gastronòmiques de les plantes, però sorprèn com algunes sobresurten del coneixement del comú, com a conseqüència de ser referenciades per la cultura popular i, si estan relacionades amb la Bíblia, llibre sagrat de la religió judaica, la cristiana i la musulmana, llavors la planta pren una consideració encara millor.
El mannà
Al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2) es defineix:
“- Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert.
- Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe de flor, emprada com a purgant”.
El Diccionari enciclopèdic de Medicina diu:
“(ca: mannà; es: maná; fr: manne; en manna; it: mannà) Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor (Fraxinus ornus). Conté mannitol (40-60 %), i és emprat com a purgant. També és obtingut, amb diferències petites en la composició, de l'alzina, l'eucaliptus, el tamariu, etc.)”.
 |
| Mannà de freixe |
Situats en aquest entorn, ha semblat interessant descobrir el valor i les propietats del mannà produït pel freixe de flor, també anomenat freixe d’olor. El nom científic és Fraxinus ornus i també se l’identifica com el freixe del mannà. Aquest freixe és un arbre de 5-10 m d’alçària (pot arribar als 15 m), té els pètals de la corol·la d’un vistós color blanc (pol·linització pels insectes i el vent).
Els freixes autòctons més freqüents del nostre entorn són el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i el freixe de fulla grossa o freixe europeu (F. excelsior), la flor dels quals no té corol·la (pol·linització pel vent), i també són, potencialment, productors de mannà. El gènere Fraxinus pertany a la família Oleaceae (oleàcies).
 |
| Fraxinus ornus |
en: flowering ash, mannà ash. es: fresno de flor, fresno del mannà. fr: frêne à fleurs, frêne à manne, orne. it: frassino da mannà, albero della mannà, orniello
Com es pot veure, molts noms per al mateix arbre. Per cert, la distribució natural és d’Europa meridional fins a l’Àsia Menor i el Caucas. L’extrem occidental de la distribució es troba al sud del País Valencià. A Catalunya, de manera esporàdica, es pot trobar fins als Pirineus (cultivat ornamental o subespontani).
 |
| Distribució de Fraxinus ornus |
Explorem el perquè de l’adjectiu mannà aplicat a aquest freixe. Per això, estudiarem, això sí breument, que en diu la Bíblia i que aporta el nostre freixe, perquè resulta que es podria entendre que el mannà del que ens parla la Bíblia procedeix d’aquest arbre.
El llibre de l’Èxode és on cerquem el nom de mannà
La Bíblia, en el llibre de l’Èxode, en els versets 11 al 16 i en el verset 31, ens introdueix el nom de mannà i diu:
“11 El Senyor digué a Moisès: 12 —He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.” 13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man hu?» (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir: —Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer (1) per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.
31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.”
De fet, aquest va ser el seu aliment bàsic dels israelites durant els quaranta anys que varen peregrinar pel desert.
 |
| Mannà del sagnat del freixe |
Què és el mannà de freixe?
El mannà de freixe, i concretament el de freixe de flor, s’obté d’arbres que es cultiven 20-30 anys i se sagnen (com una mena de resinació) a l’estiu. Es fan unes incisions a l’escorça de l’arbre per on flueix la saba, que és un suc amarg de color violeta quan en surt, però de manera immediata, amb la temperatura ambient i en contacte amb l’aire, es torna una substància dolça que solidifica ràpidament en el mateix tronc. Com es pot veure, res que indiqui que una població, israelites, errant pel desert pogués sobre viure durant quaranta anys, alimentant-se dels sucres i de les qualitats medicinals d’aquest arbre.
El mannà de freixe és un producte típic de Sicília. A Itàlia, és reconegut com un producte agroalimentari tradicional (PAT). Avui, la pràctica d’aquest aprofitament pràcticament només es fa als pobles de Castelbuono, Pollina i Cefalù, de la província de Palerm a Sicília.
Utilitats del freixe de flor o freixe del mannà
El mannà o saba del freixe de flor és una substància sense efectes secundaris. És un excel·lent purgant, no causa gastritis ni gastroenteritis, però s’ha d’evitar-ne l’ús en el cas d’eclosió intestinal, apendicitis, peritonitis i similars. A més d’un laxant suau, és també un edulcorant.
El freixe de flor s’utilitza, així mateix, com a arbre de jardineria per la seva floració i per ser una espècie de freixe adaptada al nostre clima, això és a les sequeres mediterrànies i també resistent al fred, però naturalment si s’ajuda amb una mica de reg, viuen millor. De fet, en alguns jardins hi són freqüents.
És clar que la saba que ens dóna el freixe del mannà no era el mannà que se’ns descriu en el llibre de l’Èxode. Per altra banda, sembla que l’ús d’aquest mannà del freixe no va ser conegut fins al segle XV.
Bon profit i que la descoberta del mannà, substància endolcidora i laxant, us sigui profitosa.
(1) Ómer: Un ómer és una antiga unitat de mesura (equivalent a prop d’uns 3,6 litres) usada en l'època del Temple de Jerusalem . La paraula ómer és de vegades traduïda com "garba" -entenent una gran quantitat de gra suficient per agrupar-se en fardells-.
(1) Ómer: Un ómer és una antiga unitat de mesura (equivalent a prop d’uns 3,6 litres) usada en l'època del Temple de Jerusalem . La paraula ómer és de vegades traduïda com "garba" -entenent una gran quantitat de gra suficient per agrupar-se en fardells-.
________________
Nota complementària
Referència d’altres plantes que aporten “mannàs”:
El terme mannà és molt antic i s'aplica a les exsudacions dolces i de textura sòlida de diverses plantes. De vegades, el producte prové de l’excreció de certs insectes que viuen damunt de la planta.
Mannà de tamariu, dels Hebreus o del Sinaí: dels tamarius del mannà (Tamarix nilotica = T. mannifera, fam. tamaricàcies), exsudat en forma de gotes semblants a la mel, que a la temperatura fresca de la matinada es troben en estat sòlid. Aquesta secreció és causada per la picada d’una cotxinilla: Trabutina mannipara (= Coccus manniparus). Aquest mannà es produeix i s’ha recol·lectat a les valls de la península del Sinaí.
Mannà de Briançon, de làrix europeu (Larix decidua, fam. pinàcies), compost de grans ensucrats i blancs procedents de les dejeccions dels pugons que s'alimenten de la saba de les agulles i que es produeixen en condicions climàtiques extremes.
Mannà del Líban, de cedre de Líban (Cedrus libani, fam. pinàcies).
Mannà d’Austràlia, d’eucaliptus (Eucalyptus dumosa, E. mannifera, E. viminalis i afins, fam. mirtàcies), també es denomina: lerp o larap.
Mannà de roure, del Caucas, de Diarbekir o kurd: de roures orientals (Quercus ithaburensis subsp. macrolepis = Q. vallonea, Q. persica o afins, fam. Fagàcies). És produït per insectes àfids.
Mannà de Pèrsia, de la Càspia: Alhagi graecorum = A. mannifera i A. maurorum (fam. lleguminoses, fabòidies): mata xeròfila, perenne, de menys d’1 m, la saba que exsuda s’endureix en forma de grumolls de color marró.
Mannà del salat salicòrnic: (Haloxylon salicornicum, fam. amarantàcies > quenopodiàcies): mata de 0,3-0,6 m, mannà en forma de gotes blanques damunt les tiges.
Mannà de lecanora, líquens com ara la lecanora (Lecanora esculenta): Poden fer colònies vegetals que tenen un baixa densitat i poden caure després de ser arrossegades pel vent.
També s’ha parlat que algunes característiques del mannà són similars a la d’alguns fongs, a certes llagostes, etc.
El nom de la mannosa (monosacàrid) i el mannitol (polialcohol) són derivats de la paraula mannà.
Comentaris