Escrit per Ricard Estrada i Arimon
La pregunta de -Què és el LULUCF- ha fet que se’ns despertés la curiositat sobre de què es tractava la qüestió, amb un nom tant estrany o millor dit sobre aquest conjunt de majúscules, que sonen més com un producte comercial que a un acrònim d’un sector important en l’economia agro-forestal del planeta, vinculat a la mitigació dels efectes de l’escalfament global sobre: “l’ús del sòl, el canvi d’ús de la terra i la silvicultura”.
És bo saber que hom està fent propostes i estudis sobre aquesta matèria específica, no fos cas que ens agafi tot plegat amb el pas canviat sense haver pres mesures per rebaixar els efectes dels GEH (gasos d’efecte hivernacle), que en el millor de casos tindran repercussions directes pel sector primari, tant en la gestió de la productivitat agrícola, com pel que fa a l’ús del sòl i també tot el que està vinculat al bosc i les seves matèries primeres i les espècies. La indústria relacionada amb l’alimentació i la fusta i els boscos tampoc deixaran de sortir-ne perjudicades.
El sector LULUCF és: Agricultors i Cooperatives agràries, COPA-COGECA Committee of Professional Agricultural Organisations-General Confederation of Agricultural Cooperatives; i pels boscos: EUSTAFOR European State Forest Association i CEPF Confederation of European Forest Owners, Industries de paper CEPI, Confederation of European Paper Industries i CEI-Bois, European Confederation of Woodworking Industries.
Si vols saber més en detall de la qüestió, aquest és el comunicat de premsa del passat mes de setembre de 2017:
https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u=http://www.cepi.org/node/21773&prev=search
Què diu la UE sobre el LULUCF?
Darrerament els organismes internacionals han endegat mesures i discussions (debats) sobre la matèria de l’escalfament global vinculat al sector agrícola, ramader i forestal i els efectes directes sobre el sòl i tot el seu entrellat per a determinar la capacitat real de fixació del carboni en el sòl, sense deixar de treballar per la descarbonització de l’ambient en general. El debat i les mesures es comencen a perfilar, com veurem més endavant, generant unes pertorbacions de gran volada respecte a la dinàmica econòmica i de gestió del medi, que afecta al cap i a la fi a l’economia en general i específicament a la capacitat de produir aliments per, tota, la població planetària.
Potser, els governants, ja estan arribant a entendre què tot això va de veritat. Però mentre no s’implementen mesures afectives això es resolt a través de les ONG que han de continuar treballant i exercint, volgudament o no tant volgudament amb l’aplicació del principi de la subsidiarietat real. Un exemple (i perdona’m que entri en un altre tema que pot semblar aliè) dels efectes colaterals del que estem tractant és sobre els repercussions directes sobre les persones sense sostre, i aprofito aquest incís per divulgar la Declaració de Bèrgamo (24-10-2017) de la FEANTSA (Federació Europea d’organitzacions nacionals que treballen per persones sense sostre), per entendre una mica més la complexitat de l’escalfament global i els seus estralls sobre elements bàsics per la població humana i la biodiversitat en general. Tot està relacionat amb el model de desenvolupament i amb les alteracions ambientals generades. Els episodis de pertorbació meteorològiques en indrets fins ara pot freqüents són, també, una realitat en el nostre dia a dia.
La transició ja ha començat.
Tornant al tema de LULUCF, el seu paper (l’ús de la terra -sòl-, ...) en la mitigació de l’escalfament global és un fet reconegut i per això el sector LULUCF i vol potenciar noves formes de gestió agrícola i forestal per incrementar la seva capacitat d’embornal i fomentar consums més baixos en l’aplicació d’adobs químics, plaguicides,... entre altres mesures que convergeixen en determinar una nova agricultura, altrament dita: agricultura de precisió.
Darrerament (20 de novembre 2017) el comissari d’Agricultura de la UE Sr. Phil Hogan, ja ha fet propostes en aquesta direcció. A tall d’informació un apunt. “fins del 2020 es destinaran uns 20.000 M€ per a potenciar la banda ampla i la governança “on line” i uns 6.000 M€ es destinaran a l’alta velocitat a la xarxa digital tant per a les zones rurals com a les urbanes”. La zones rurals europees, solament disposen dels serveis 5G en el 40%, davant del 76% de les llars de la UE.
Queda molt camí per fer encara, en la nova agricultura mentre les infraestructures digitals no estiguin operatives i per tant el concepte d’agricultura de precisió pot quedar durant un temps com un mantra que sorgirà inexorablement i ens quedarà per a sempre més.
El passat dia 20 de desembre de 2017 al Parlament Europeu ha arribat a un acord respecte el text del reglament que comptabilitza les emissions GEH del sector d’usos del sòl, canvis d’ús i silvicultura (sector LULUCF). El compromís preveu que les emissions totals del sector no excedeixin el nivell absorció de CO2, d’acord amb la regla del “balanç neutre”, tant en el període 2012-2025 i 2026-2030. Així per compensar les emissions els Estats de la UE podran plantar arbres i reforçar la gestió sostenible dels boscos, de la terra campa i els prats. Però com, quasi sempre, la qüestió és complica perquè la comptabilitat de les emissions és complexa i també ho són els interessos i les polítiques de cada Estat, per això s’ha establert la referència sobre la base del període 2000-2009; i s’han pres mesures per ajudar als Estats a respectar els compromisos com és l’aplicació de mesures de flexibilitat. Així s’estableix un “sobre” (argot tècnic per definir un calaix de marge comú que no és pot passar) entre tots els països de 360M de tones equivalents de CO2 (Mtec) en 10 anys i un segon ”sobre” específic per Finlàndia de 10 Mtec.
Com és pot veure el Parlament ha negociat “solucions a la carta”. Queda ara l’aprovació del Reglament pel Parlament Europeu que és previst que sigui aviat i desprès haurà de passar pel sedàs del Consell Europeu. A Europa és tot molt complicat, però es pot concloure que el món agrari ha endegat el procés de canvi en el que totes les qüestions respecte a l’esclafament global en tant que tenen repercussió directa a l’abastiment alimentari general i sobre els mercats cal prendre mesures correctores. Veurem quin resultat tenen, però això serà d’aquí a una colla d’anys.
De tota manera no oblidem que la política i el medi s’orienten amb rellotges diferents. La gestió del Capital Natural pren cos cada vegada més, malgrat que no es vulgui dir obertament i la descapitalització del medi te efectes directes respecte al ecosistema general, que ja es noten en el nostre dia a dia.
La pregunta de -Què és el LULUCF- ha fet que se’ns despertés la curiositat sobre de què es tractava la qüestió, amb un nom tant estrany o millor dit sobre aquest conjunt de majúscules, que sonen més com un producte comercial que a un acrònim d’un sector important en l’economia agro-forestal del planeta, vinculat a la mitigació dels efectes de l’escalfament global sobre: “l’ús del sòl, el canvi d’ús de la terra i la silvicultura”.
L’acrònim LULUCF ve de: land use, land-use change and forestry.
 |
| Contrast camps i muntanya - foto Lídia Esparraguera |
El sector LULUCF és: Agricultors i Cooperatives agràries, COPA-COGECA Committee of Professional Agricultural Organisations-General Confederation of Agricultural Cooperatives; i pels boscos: EUSTAFOR European State Forest Association i CEPF Confederation of European Forest Owners, Industries de paper CEPI, Confederation of European Paper Industries i CEI-Bois, European Confederation of Woodworking Industries.
Si vols saber més en detall de la qüestió, aquest és el comunicat de premsa del passat mes de setembre de 2017:
https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u=http://www.cepi.org/node/21773&prev=search
Què diu la UE sobre el LULUCF?
Darrerament els organismes internacionals han endegat mesures i discussions (debats) sobre la matèria de l’escalfament global vinculat al sector agrícola, ramader i forestal i els efectes directes sobre el sòl i tot el seu entrellat per a determinar la capacitat real de fixació del carboni en el sòl, sense deixar de treballar per la descarbonització de l’ambient en general. El debat i les mesures es comencen a perfilar, com veurem més endavant, generant unes pertorbacions de gran volada respecte a la dinàmica econòmica i de gestió del medi, que afecta al cap i a la fi a l’economia en general i específicament a la capacitat de produir aliments per, tota, la població planetària.
Potser, els governants, ja estan arribant a entendre què tot això va de veritat. Però mentre no s’implementen mesures afectives això es resolt a través de les ONG que han de continuar treballant i exercint, volgudament o no tant volgudament amb l’aplicació del principi de la subsidiarietat real. Un exemple (i perdona’m que entri en un altre tema que pot semblar aliè) dels efectes colaterals del que estem tractant és sobre els repercussions directes sobre les persones sense sostre, i aprofito aquest incís per divulgar la Declaració de Bèrgamo (24-10-2017) de la FEANTSA (Federació Europea d’organitzacions nacionals que treballen per persones sense sostre), per entendre una mica més la complexitat de l’escalfament global i els seus estralls sobre elements bàsics per la població humana i la biodiversitat en general. Tot està relacionat amb el model de desenvolupament i amb les alteracions ambientals generades. Els episodis de pertorbació meteorològiques en indrets fins ara pot freqüents són, també, una realitat en el nostre dia a dia.
La transició ja ha començat.
Tornant al tema de LULUCF, el seu paper (l’ús de la terra -sòl-, ...) en la mitigació de l’escalfament global és un fet reconegut i per això el sector LULUCF i vol potenciar noves formes de gestió agrícola i forestal per incrementar la seva capacitat d’embornal i fomentar consums més baixos en l’aplicació d’adobs químics, plaguicides,... entre altres mesures que convergeixen en determinar una nova agricultura, altrament dita: agricultura de precisió.
Darrerament (20 de novembre 2017) el comissari d’Agricultura de la UE Sr. Phil Hogan, ja ha fet propostes en aquesta direcció. A tall d’informació un apunt. “fins del 2020 es destinaran uns 20.000 M€ per a potenciar la banda ampla i la governança “on line” i uns 6.000 M€ es destinaran a l’alta velocitat a la xarxa digital tant per a les zones rurals com a les urbanes”. La zones rurals europees, solament disposen dels serveis 5G en el 40%, davant del 76% de les llars de la UE.
Queda molt camí per fer encara, en la nova agricultura mentre les infraestructures digitals no estiguin operatives i per tant el concepte d’agricultura de precisió pot quedar durant un temps com un mantra que sorgirà inexorablement i ens quedarà per a sempre més.
El passat dia 20 de desembre de 2017 al Parlament Europeu ha arribat a un acord respecte el text del reglament que comptabilitza les emissions GEH del sector d’usos del sòl, canvis d’ús i silvicultura (sector LULUCF). El compromís preveu que les emissions totals del sector no excedeixin el nivell absorció de CO2, d’acord amb la regla del “balanç neutre”, tant en el període 2012-2025 i 2026-2030. Així per compensar les emissions els Estats de la UE podran plantar arbres i reforçar la gestió sostenible dels boscos, de la terra campa i els prats. Però com, quasi sempre, la qüestió és complica perquè la comptabilitat de les emissions és complexa i també ho són els interessos i les polítiques de cada Estat, per això s’ha establert la referència sobre la base del període 2000-2009; i s’han pres mesures per ajudar als Estats a respectar els compromisos com és l’aplicació de mesures de flexibilitat. Així s’estableix un “sobre” (argot tècnic per definir un calaix de marge comú que no és pot passar) entre tots els països de 360M de tones equivalents de CO2 (Mtec) en 10 anys i un segon ”sobre” específic per Finlàndia de 10 Mtec.
Com és pot veure el Parlament ha negociat “solucions a la carta”. Queda ara l’aprovació del Reglament pel Parlament Europeu que és previst que sigui aviat i desprès haurà de passar pel sedàs del Consell Europeu. A Europa és tot molt complicat, però es pot concloure que el món agrari ha endegat el procés de canvi en el que totes les qüestions respecte a l’esclafament global en tant que tenen repercussió directa a l’abastiment alimentari general i sobre els mercats cal prendre mesures correctores. Veurem quin resultat tenen, però això serà d’aquí a una colla d’anys.
De tota manera no oblidem que la política i el medi s’orienten amb rellotges diferents. La gestió del Capital Natural pren cos cada vegada més, malgrat que no es vulgui dir obertament i la descapitalització del medi te efectes directes respecte al ecosistema general, que ja es noten en el nostre dia a dia.
Comentaris
Gràcies per l'article.
Us adjunto el posicionament que es va fer al seu moment, sobre aquesta qüestió, des de ELFOCAT, l'associació d'ens locals forestals de Catalunya, que actualment ocupa la vicepresidència de la federació europea (FECOF):
http://www.elfocat.cat/docs/FECOF_Statement_LULUCF_ENG_20170322.pdf
Narcís Ribes
Gerent d'ELFOCAT
www.elfocat.cat