Escrit per Ricard Estrada i Arimon
En plenes festes de Nadal, a les cases és fa el pessebre, una tradició molt nostrada.
Aquest enrenou a les llars té unes figures que sempre acompanyen el naixement de Jesús a l’establia, com segurament ja has endevinat són les figures obligades del bou i la mula. Doncs bé, resulta que en un altre context plenament prosaic, el Folklore de la Pagesia, que va recopilar en Valeri Serra i Boldú i publicat a la revista Agricultura, recull un proverbi i un romanço popular del món pagès i que deuria ésser cantat, ves a saber quan, o segurament en les jornades del temps de la sega del cereal des del s. XIX i fins a primera mitat del s. XX. En aquells temps les màquines recol·lectores i batre el cereal és feia manualment i amb ajuda de bestiar de tir.
L’article tracte d'un exemple de lingüística i de la tradició oral amb accent laic per a moralitzar a la població rural, això sí, utilitzant les figures culturals del cristianisme i del pessebre en particular: el bou i la mula.
Era costum recorre a la literatura de canya i cordill per “adoctrinar” a la població a través de la poesia i les cançons com instruments de transmissió de coneixements i d’ètica.
El proverbi
Un proverbi inicial per entendre de que va tot plegat.
“Festes me fas;
no m’en solies fer:
O m’has enganyat,
O m’has de menester.”
El romanço. EL BOU I LA MULA
En plenes festes de Nadal, a les cases és fa el pessebre, una tradició molt nostrada.
Aquest enrenou a les llars té unes figures que sempre acompanyen el naixement de Jesús a l’establia, com segurament ja has endevinat són les figures obligades del bou i la mula. Doncs bé, resulta que en un altre context plenament prosaic, el Folklore de la Pagesia, que va recopilar en Valeri Serra i Boldú i publicat a la revista Agricultura, recull un proverbi i un romanço popular del món pagès i que deuria ésser cantat, ves a saber quan, o segurament en les jornades del temps de la sega del cereal des del s. XIX i fins a primera mitat del s. XX. En aquells temps les màquines recol·lectores i batre el cereal és feia manualment i amb ajuda de bestiar de tir.
L’article tracte d'un exemple de lingüística i de la tradició oral amb accent laic per a moralitzar a la població rural, això sí, utilitzant les figures culturals del cristianisme i del pessebre en particular: el bou i la mula.
Era costum recorre a la literatura de canya i cordill per “adoctrinar” a la població a través de la poesia i les cançons com instruments de transmissió de coneixements i d’ètica.
El proverbi
Un proverbi inicial per entendre de que va tot plegat.
“Festes me fas;
no m’en solies fer:
O m’has enganyat,
O m’has de menester.”
El romanço. EL BOU I LA MULA
“Una cançoneta nova
bé la sentireu cantar,
treta del bou i la mula
quan se varen encontrar.
Quan lo bou, per ses desgràcies,
a casa seva va anar,
al ser al peu de la porta
més de tres quarts va trucar.
—No sé per quin cap m’ho prenga
ni per quin cap ho prendré:
o bé se n'és adormida
o tindrà algun forasté.—
Ja te n'hi obre la porta.
—Entra, entra, el meu marit.
¡Quina por que n'he tinguda,
tota soleta en el llit!—
Ja li allarga la cadira.
—Ai! Descansa, mon marit.—
Diu:—Vet-en aquí la pipa,
per poder-ne fumà un xic.
—Lo carinyo que ara em gastes
no me'l solies gastar:
ara te'n conec, la maula,
que em volies enganyar.—
Amb lo llum que ella portava
va mirar sota del llit,
i el burro que ella i tenia
s'estava tot arrupit.
De ganivets se'n tiraren
fins a voler-se matar,
i luego lo pobre burro
perdó li va demanar.
—Ai, bou! Si tu me'n perdones
i si me deixes està,
del regiment de Banyoles
te'n faré ser capità;
i si 't portes com un home
i així com mana la llei,
luego et vindrà la patenta
per a ser-ne coronel.
Podeu escoltar la cançó pitjant aquí
De totes maneres:
Bon Nadal 2017 i un desig ferm per mantenir el coratge
i l’esperança pel 2018,
que volem albirar amb menys pertorbacions!
Comentaris