El debat sobre qui construeix l’espai rural i “El col·legi 5”

Escrit per Ricard Estrada i Arimon.

Tot i que ens trobem en uns dies de pertorbació política sobre el present i el futur del país, per les lleis que s’han aprovat a Parlament de Catalunya, no ha de minvar l’atenció sobre altres publicacions de propostes de llei que també han entrat al Parlament de Catalunya aquest darrers dies i que han tingut poc ressò en el mitjans, però no per això tenen poca importància.

Hi ha una reforma en marxa sobre les estructures patrimonials de la propietat rural i l’obertura de nous conceptes legals que, ben segur, esdevindran sotracs en els tractats legals de Catalunya.

Foto : @mediambientcat

Dos nous texts de llei al Parlament de Catalunya

Concretament, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del passat dia 20 de juliol publicava la Proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, i també el mateix dia i al mateix BOPC la Proposició de Llei d’espais agraris. No faré en aquesta entrega l’anàlisi dels texts, perquè no han estat aprovats en el moment d’escriure l’article, de tota manera es poden cercar en la pàgina web del Parlament de Catalunya.

Si com sembla les dues proposicions de llei esdevenen lleis, com sembla factible, quelcom haurà de canviar en el nostre context social, però ja ho comentarem i reflexionarem al seu temps.

El que sí que camina en les intel·ligències de l’Europa agrària/rural (el pensament sobre l’esdevenir del ruralisme modern) és el concepte d’assolir plenament la protecció de la biodiversitat de “manera dinàmica” sense tancar-se en si mateix dins d’una bombolla: D’aquí el principi d’esperonar i empènyer la visibilitat del nou concepte de solidaritat ecològica.

Algunes paraules ens ajuden a permetre la convivència, sabent que no tot és ecosistema ni tot potser ecològic, malgrat els desitjos i els mals usos que fem d’aquests mots.

El col·legi 5

A França, s’ha obert un debat sobre la definició de patrimoni natural. Quasi res!

Entrats en la qüestió s’avança i hom es pregunta sobre si el patrimoni natural va lligat a la intervenció de l’home. O si el patrimoni natural anomenat “salvatge” és el que ha de ser.

Aquí és on entre el concepte de col·legi 5, que no és menor. Qui l’integra?

Els que estan en la creença, i en la defensa, que el patrimoni natural està lligat a la intervenció de l’home projecten aquesta posició defensant que, després de desenes d’anys gestionant l’espai rural, aquest manté una riquesa extraordinària de biodiversitat i per tant el ”col·legi 5” és el que ha fet possible aquest tresor natural. En definitiva, els professionals de la silvicultura (1), els agricultors (2), els viticultors (3), els picapedrers (4) i els apicultors (5) són el nucli dur dels arquitectes del paisatge i de la producció d’aliments en el nostre marc econòmic, perquè en la preservació del medi hi ha la preservació del mitjà de producció.

Les espècies no conreades són necessàries per a mantenir l’equilibri ambiental i això és el que ara està a debat a la nostra Europa del mosaic rural: la pressió sobre l’activitat agrària en entorns urbans o la salvaguarda del medi sota la pressió del turisme i els esports a la muntanya desbordants o les infraestructures lineals.

L’altra posició és la dels que defensen el patrimoni “salvatge”. Aquesta posició hom la desenvolupa en la marc de les xarxes d’espais naturals europeus, que cada vegada més pren naturalesa d’entitat i de valor suprem. Només cal veure que des de la Comissió Europea s’ha reforçat el programa Natura 2000, com a plat fort de l’esquema de treball per a mitigar l’escalfament global. (Dia europeu de la xarxa Natura 2000, Plataforma UE Busines@Biodiversity, Life 2017, Mecanisme de finançament del capital natural (NCFF)).

Keep calm

Cal estar atents i veure com s’aproven les propostes de lleis al Parlament de Catalunya i també si pren vigor el col·legi 5 i/o el patrimoni “salvatge”.

Això va per llarg, sembla, i els interessos locals hi han de dir la seva i això és mou, si més no de moment a través de les autoritats regionals i estatals, és a dir, amb un discret pes (quantitatiu) de la població que constitueix la població arquitecte del medi.