Una reflexió d'estiu

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

(Nota de l'editor: el títol original era "La reflexió de l'estiu", però després dels fets de la tarda i nit del 17 d'agost, l'hem canviat).

Aquest mes d’agost, que promet mogut per l’ambient que s’ha girat de cara al primer dia d’octubre, ha semblat assenyat redescobrir una rondalla que gira a l’entorn d’un viatge que varen fer Nostre Senyor i sant Pere quan encara anaven pel món.

La rondalla és extreta del llibre “Dites i Tradicions Populars Referents a les Plantes”, de la qual és autor en Cels Gomis i Mestre, editat per Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983.

Diu així:

Quan Nostre Senyor i sant Pere encara anaven pel món, un dia molt calorós, anant de camí, van trobar una ferradura. Nostre Senyor va dir a sant Pere que l’aplegués, però aquest no va voler ajupir-se per tant poca cosa, i aquell la va plegar i se la va guardar.

Poc després van arribar a un poble, i Nostre Senyor, sense que sant Pere se n’adonés, va vendre la ferradura a canvi de cireres.

Van seguir el seu camí; i, com feia un sol que esberlava les pedres, sant Pere va començar a queixar-se de set. Nostre Senyor que anava davant d’ell, va deixar caure una cirera i sant Pere la va plegar, ficant-se-la de seguida a la boca. Aquesta operació es va repetir almenys trenta vegades, fins que Nostre Senyor, que fins llavors havia fet l’orni, es va girar cap a sant Pere i li va dir.

Si t’haguessis ajupit una sola vegada per plegar la ferradura, no hauries hagut de fer-ho trenta vegades per arreplegar d’una a una les cireres que per ella m’han donat.

(abans, era molt general el costum de comprar ferro vell a canvi de cireres).

Que hom tregui la reflexió que consideri més adient i d’acord amb la seva creença.

La llibertat també està en el pensament de cadascú.

Els temps de la literatura de canya i cordill i de la transmissió oral del costum varen ser instruments que han engendrat la nostra cultura i la tradició, amb romanços, modismes, aforismes i corrandes, que tenim incrustats en la nostra manera de fer i de parlar.

Per seguir amb el mateix tema de les cireres, tots coneixem els modismes de:

És qui remena les cireres.   

S’aplica que disposa d’un negoci o és àrbitre de quelcom.

Pesar figues o també Pesar cireres.

És una manera de dir: fer la becaina.

Per tancar aquest article, m’ha semblat d’interès posar alguns aforismes, extrets del mateix llibre d’en Cels Gomis, però dedicats a l’arbre mediterrani per excel·lència: l’olivera, per cert avui amb l’amenaça de la plaga del bacteri Xylella fastidiosa, que també pot afectar el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer... Ull i atenció amb les recomanacions dels Serveis Oficials de Protecció dels Vegetals.

Aigua de gener, omple botes i graner i la pica de l’oli també.

Pluja de gener prenya l’oliver.

Neu a les serres, oli a les gerres.

Si hi ha bona oliada és una bona anyada.

Amb aquest tastet d’aforismes i tenint cura de cuidar-se de no tenir cap calorada, desitjar-te un bon estiu, tot sabent que:

No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Imatge: Galeria Flickr de Julián Iglesias: https://flic.kr/p/GEamUS (CC BY-NC-ND 2.0)