La fusta de Catalunya es diu CATFOREST

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

S’escriu molt sovint que el bosc és un recurs ambiental, un valor paisatgístic que cal cuidar i preservar i sobretot es diu que el bosc no és econòmicament viable, atès que les seves rendes són superiors als períodes raonables per a l’economia. D’aquí que requereix una atenció social i financera especial, altrament les catàstrofes naturals o humanes esdevenen pertorbacions en l’ecosistema forestal i conseqüentment s’atura el servei que genera.

Recentment ha fet aparició una iniciativa que pot ajudar a canviar el paradigma actual: em refereixo al gaudi de marca per a la fusta generada a Catalunya, que es diu:  CATFOREST.

Com tot, o quasi tot, el que està relacionat amb el medi natural tarda temps en concretar-se. Aquesta marca s’ha estat treballant des del 2013 per iniciativa del CPF, però des d’ara el consumidor pot saber que els productes de fusta amb aquesta identificació tenen el valor de la proximitat (producte sostenible, de km 0). Ja era hora que el debat i la concreció del projecte “catforest” sigui una realitat. Felicitats a tots els que ho han fet possible. La persistència és una virtut.

Què és “CATFOREST, producte forestal de Catalunya”?

Els gestors de la marca diuen que “fomenta la integració dels mercats forestals de Catalunya en els mercats, amb un segell que té la capacitat de garantir origen català, sostenible i qualitat.

Aquesta marca comporta l’aportació, sense cap mena de dubte, d’un valor afegit d’extraordinària importància per a la competitivitat dels nostres productes i la nostra economia local, així com també per a la contribució d’una gestió forestal sostenible dels nostres boscos.”

Els empresaris forestals generen la cadena de valor, que està formada pels productors (propietaris), els comercialitzadors de productes per a la construcció amb fusta i els transformadors (serradors, productors de llenyes o de biomassa forestal). Els uns i els altres han de guardar un seguit d’obligacions, requisits i controls, que permeten poder utilitzar la identificació.

Els productes que es poden acollir són: La fusta estructural, la fusta no estructural, el pèl·let, l’estella energètica, la llenya i les briquetes.

Si voleu entrar en detalls de la marca, us recomano entrar a: http://www.catforest.cat/

I la resta de productes forestals, quan?

El camí iniciat amb la fusta ja és una realitat, modesta, però una realitat. Endavant!

Queda molta feina per a fer, com és el reconeixement del suro que es produeix a Catalunya, per cert és el de millor qualitat, per ser més dens, del que es produeix al món. Les zones productores de suro en quantitat estan a la península Ibèrica (Andalusia, Extremadura, Toledo i Algarve), o bé també les castanyes, la mel, les plantes remeieres, les fustes que permeten la tornaria de joguets o de diferents instruments, la ramaderia vinculada a les pastures en terrenys forestals (vacum, oví, cabrum, equí...), la tòfona, els bolets, els fruits vermells... Tot aquest potencial biològic té encara moltes possibilitats de recerca i desenvolupament econòmic i “marca”.

Cal seguir treballant en aquesta direcció. Catalunya és un territori amb pocs recursos naturals valoritzats econòmicament (matèries primeres) i la seva gestió no és suficient per a mantenir aquest patrimoni. No solament la conservació i el gaudi visual (paisatge) s’han de tenir presents. És per això que sembla adient proposar que la Taula sectorial forestal o algun dels centres patronals o d’estudis forestals que hi ha a Catalunya, com el CREAF, el CTFC, l’EFI, el  CPF, o l’ELFOCAT,  la Universitat de Lleida o la mateixa ICEA hi podrien dir quelcom i engegar un programa de desenvolupament integral (de preservació i socioeconòmic).

La potenciació d’una indústria pròpia vinculada al sector forestal també hi ajudaria molt. Com exemple de la força que representa des de fa cinc anys la fira de biomassa forestal de Vic, que presenta any darrera any, les novetats de calderes i combustibles forestals cada cop més eficients.