El museu nacional d’arbres monumentals està “indescobert”

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Els museus són equipaments culturals del màxim interès per guardar coneixements, per a divulgar-los i per poder fer recerca. Sovint aquesta infraestructura cultural la gaudim en edificis fets a mida o bé a partir d’estructures arquitectòniques que hom considera que tenen valors patrimonials o artístics. Aquesta referència no sempre és així i per això és bo posar en valor el patrimoni d’arbres monumentals, classificats, a Catalunya. De fet, es pot considerar que és el museu amb éssers vius més extens que tenim.

Arbres monumentals de Catalunya, localització (Instamaps,  ICGC)

Aquesta proposta de classificar els arbres monumentals i també si s’escau el seu conjunt va començar cap el 1987 i Eduard Parés n’ha estat responsable fins al setembre de 2016.

El “museu” actual va començar a omplir-se, aviat farà 30 anys, el 4 novembre 1987 amb la primera declaració: Pi de les Tres Branques, Pi de les Tres Branques II (Pi Jove) i Roure de Can Codorniu.

Podeu veure’n el detall a l’apartat Arbres monumentals del web de Parcs de Catalunya.

Entrats en aquest apartat de la natura arbòria monumental, observem que no tot és tan fàcil, perquè els arbres en moltes cultures i també a la nostra tenen i han tingut des de temps immemorials el seu punt de referència per a l’espècie humana. De fet, la mateixa Bíblia ja ens parla de l’Arbre del bé i del mal, per a posar un exemple conegut per tothom.

Sobre els arbres que se’ls atorga nom propi, en aquest bloc ja n’hem fet comentaris en algun altre article (l’arbre de Mambré i el Pi de les Tres Branques).

Avui proposo que ens introduïm a la descoberta d’aquest museu nacional dels vells i bells dendroi (grec) o arbores (llatí). Un equipament cultural, i també turístic i de desenvolupament rural, que en molts casos té un caràcter difús i està difós per a tot el territori català.

Pi de les Quatre Besses del Dalmau
(Vallès Occidental)

Terminologia

En la terminologia genèrica d’arbre monumental, s’inclouen solament els arbres i les arbredes que mereixen entrar en aquest catàleg de prestigi i reconeixement. A Catalunya són 250 els que tenen reconeixement de la Generalitat de Catalunya a través del Decret de l’any 1987, que penja de la Llei d’espais naturals. Ens els àmbits comarcal o local, ajuntaments i consells comarcals també han protegit aquest patrimoni viu sigui aplicant els decrets sobre declaració d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local (de 1988 i 1989), sigui a través de la Llei d’urbanisme o a través de la legislació sobre béns culturals. 242 termes municipals tenen exemplars d’arbres monumentals d’interès comarcal o local declarats. El total d’aquest museu-patrimoni és de més de 1.300 “peces”, que es distribueixen per totes les comarques de Catalunya.

La darrera declaració es va produir aquest any passat (2016), de 43 declaracions que suposen un total de 59 arbres de 15 comarques diferents i una arbreda, la Fageda de la Grevolosa (Osona), que passaran a gaudir de la protecció i tutela de la Generalitat. La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la vall del Ges, amb alguns faigs de més de 40 metres d'alçària i més de 300 anys d'edat.

Cartell identificatiu

 Un museu nacional de Catalunya, per descobrir

Queda molta feina a fer i un treball intens per a posar en valor tot aquest patrimoni natural. La manca d’atenció pública ha estat evident fins ara. Seria desitjable posar atenció tant pública com privada en aquest capital natural.

Com tot actiu patrimonial, té interès si hom l’explota adequadament, ja sigui integrat amb altres o bé atenent la singularitat de cada exemplar. És per això que faig quatre propostes a considerar:

Panell descriptiu

1.- Edició de Rutes per a descobrir els arbres i les arbredes monumentals de cada una de les comarques de Catalunya.

2.- La quantificació patrimonial (econòmica) de cada una de les peces de l’inventari.

3.- Popularitzar aquest patrimoni i facilitar-ne la localització i la senyalització adequades.

4.- Vehicular actuacions de salvaguarda i conservació.

No m’atreveixo a treure conclusions de res, però crec que hom cal que reflexioni sobre el que pensava sobre el bosc l’ecòleg Dr. Ramon Margalef López (1919-2004): "El bosc és l'ecosistema terrestre d'estructura més complexa. La peça cabdal del bosc és l'arbre, i cal un poeta per descriure apropiadament la complexitat d'un arbre".

Commemoració dels 30 anys

Aquest article és un petit tast introductori del tema dels Arbres monumentals, ara tocarà fer un article més extens que ens resumeixi els 30 anys passat des de la primera declaració i esmentar el Simpòsium de Barcelona, el primer simpòsium d’arbres monumentals d’abast estatal que es va fer als 10 anys (1997) i per tant ara en fa 20.

També s’aprofitarà per “ressuscitar” els documents (ponències i comunicacions) d’aquest 1r Simposi i posar-los a l’abast a Internet.