Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Tot conversant, ja fa dies, amb un amic sobre que l’interès per a gaudir plenament de la capacitat de produir aliments en territori propi (Catalunya) era també una qüestió d’interès estratègic, en aquest sentit avalava que l’agricultura (ramaderia i la silvicultura), en tant que és l’instrument que proporciona aliments i benestar social, es podria considerar un “bé comú”.
 |
| Foto Joan ggk |
La reacció del meu interlocutor no es va fer esperar i va dir-me que podria arribar a entendre el que deia, però... no podíem oblidar que l’agricultura es realitza en un sòl de propietat privada i per tant el concepte “bé comú” no era una bona definició i ell aportava que del que calia parlar d’alguna manera era del concepte “bé d’interès general”. Que no és el mateix. Ens vàrem encallar una bona estona sobre aqueta qüestió i seguirem la nostra conversa. Mentre, hi he estat pensant. Per això m’atreveixo a aportar documents que poden ajudar a fixar criteri.
La filosofia ajuda a repensar models
Si es fa un repàs de les definicions del concepte “bé comú”, trobarem molta literatura que documenta diferents definicions i raonaments. De fet, Plató ja va entrar a fer recerca sobre una definició clara del concepte, i també ho ha fet l’Església catòlica. En definitiva, podem dir que “El bé comú i el bé particular no s’han de contraposar” o “El bé comú no és la suma dels béns particulars”, sinó que és quelcom més transcendent. Per això, no hi ha una definició clara del concepte i per tant les interpretacions i valors del bé comú i les sensibilitats culturals decanten el sentit de tot plegat, per dir-ho de manera difusa.
El Parlament europeu ha parlat del tema
El Parlament europeu ha parlat del tema al referir-se a la concentració de la propietat de les terres agrícoles i proposar que la Comissió Europea publiqui criteris per a limitar la concentració d’aquest “bé”.
Tot i que la dinàmica del Parlament és la que és, ha emès una Resolució (no vinculant) que demana que es defineixi una política de terres agrícoles per a tota l’Europa de la UE. Cal saber que la votació sobre aquesta matèria del Ple del Parlament Europeu del dia 27 d’abril de 2017 va ser favorable a l’informe que va elaborar (ponent) l’eurodiputada Maria Noichl -socialista alemanya-, amb 504 vots a favor, 37 en contra i 45 abstencions.
El document
L’informe 2016/214 (INI) sobre la situació respecte a la concentració de terres agrícoles a la UE: Com facilitar l’accés als agricultors a la terra? El text és curt i concret, 9 pàgines fàcils de llegir i d’entendre de què es parla.
A tall d’exemple, diu: “Muchos Estados miembros han reconocido el problema y están intentando invertir la tendència mediante leyes. Esto a menudo entra en conflicto con una de la cuatro llibertades fundamentales de la Unión: la de libre circulación de capitales. Esta libertad fundamental, establecida en el Derecho de la Unión y que prohíbe la discriminación de los extranjeros ciudadanos de la Unión, llega a su límite en la venta de tierras agrícolas”.
També diu: “El alcance y el ritmo de concentración de tierras son alarmantes. Este es el caso, en particular, en países como Rumanía, Hungría y Bulgaria. Sin embargo, incluso en Alemania, Italia o España no resultan desconocidas estas situaciones”.
Les reflexions, que cadascú en tregui les seves. El bé comú, els límits dels principis de la Unió, la propietat, la infraestructura de sòl com a element limitat per la producció d’aliments amb una perspectiva creixent de consumidors, la demanda de sòl per a la urbanització i també d’aigua fan que tot sigui més complicat.
De tota manera, els representants democràtics del Parlament Europeu ja han parlat. “Que Déu hi faci més que nosaltres” i que la cobdícia i l’especulació no regeixi. Amén.
Nota de l’autor: Aquest article pot considerar-se que és una continuació dels que vaig escriure el 2015:
La terra per a qui .…(1) de 4 d’octubre de 2015
La terra per qui ... viu al món rural” (2) de 13 d’octubre de 2015
Comentaris
Bé. A l’àmbit urbanístic es donen, des de ja fa molts anys, importants limitacions al dret de la propietat del sòl i del seu ús i ningú no se n’esquinça les vestidures ni considera que quedin vulnerats els principis de la UE; tothom entén que, en aquesta matèria, ha de ser així (més enllà de discutir una o altra mesura urbanística concreta) i que la propietat d’un terreny no atorga al propietari el dret a fer-hi el que vulgui.
Penso que –homòlogament –hem d’anar avançant en la direcció que tothom comprengui que el sòl no pot estar sotmès –purament- a les lleis del mercat. Molt clara la referència de que, per exemple, el sòl –a diferencia d’altra mena de béns- no és susceptible de ser fabricat amb una menor o major producció, que és una de les variables imprescindibles de la dinàmica del lliure mercat.
Els articles refereixen que ja hi ha organismes que han donat la veu d’alerta. Però ...només som aquí? Trobo que anem tard.