Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya ens exposa la situació sobre el canvi climàtic a Catalunya i el present-futur sobre la qüestió.
Solament tres dades clau, que hem de tenir presents:
1.- El 2015 és l’any en què la temperatura mitjana global va superar, per primera vegada, 1ºC respecte de l’era preindustrial.
2.- El 2015 és l’any en què per primera vegada en 800.000 anys s’ha superat la concentració a l’atmosfera de 400 ppm de CO2, permanentment.
3.- Catalunya, amb el 0,1% de la població mundial, no solucionarem el problema de l’escalfament global, però hi hem de contribuir.
 |
| Pantà de Rialb - Foto Maria VD |
(El text que segueix és una transcripció del document)
Conclusions
L’increment de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria, juntament amb l’augment de la irregularitat, i l’augment de GEH a l’atmosfera (IPCC,2004) són elements preocupants que afecten directament el sistema agroalimentari català. Aquesta situació necessita una resposta proactiva de la societat catalana.
La societat catalana és una societat educada, informada i tecnificada, fet que ha de facilitar un establiment ràpid de mesures de mitigació i d’adaptació, tant des del punt de vista dels productors com des del punt de vista dels consumidors dels productes agroalimentaris.
L’agricultura
Pel que fa al control de la mitigació de les emissions de GEH, se’n detecten en diverses fonts, entre les quals cal destacar els adobs nitrogenats, la gestió dels rostolls, els residus d’esporga i l’activitat ramadera.
La gestió dels adobs nitrogenats és un factor bàsic per a la producció agrària, però també per a la mitigació de les emissions de GEH. Per tant, la millora en l’eficiència d’aquest tipus d’adobs (tant minerals com orgànics) és fonamental per a reduir la contribució de l’agricultura al canvi climàtic.
La gestió i l’enterrament dels rostolls dels cultius poden contribuir a reforçar el paper del sòl com a embornal de carboni i millorar-ne la qualitat.
La ramaderia
La ramaderia ha de fer un gran esforç per a millorar la gestió animal en cada zona i en cada sistema de producció, fent èmfasi en l’alimentació dels animals d’acord amb les necessitats individuals, la raça, el sexe, el genotip i la taxa de creixement. La recerca nutrigenòmica i la ramaderia de precisió esdevindran peces claus per aconseguir un procés productiu eficient i alhora contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
La pesca
L’IPCC preveu una disminució de les captures a la costa catalana de fins al 20% a mitjan segle XXI a causa de l’escalfament global. Aquest decrement encara pot ser més gran si es comptabilitzen els efectes de l’acidificació del medi marí a causa de l’augment de CO2.
La mesura principal d’adaptació al canvi climàtic consisteix en un canvi de paradigma de la gestió de la pesca: passar de gestionar estocs a gestionar ecosistemes. Aquest enfocament ecosistèmic de la gestió dels recursos pesquers (EAF) és un compromís de la nova política pesquera comuna (2014) i, per tant, ha de ser una prioritat en l’agenda de la política pesquera catalana. Com que l’EAF es basa en el coneixement de les interaccions entre les espècies, factors abiòtics i esforç de pesca, la recerca haurà d’exercir un paper preponderant en el desenvolupament i implementació d’aquests nous esquemes de gestió sostenibles.
L’aigua
Tant l’IPCC com altres informes estratègics (de la FAO o la Unió Europea) descriuen la disponibilitat d’aigua com a l’element més vulnerable i estratègic a causa de dos factors importants: el canvi climàtic (augment de la temperatura i la reducció de l’aigua de pluja utilitzable) i l’increment en la demanda d’aliments.
És imprescindible portar a terme una gestió integral de l’aigua que sigui eficient en tots els àmbits. L’aigua s’ha de valorar globalment, ja que hi ha molts actors implicats i moltes necessitats per a cobrir. Cal veure-la com un bé escàs irregular que requereix una gestió feta avui, pensant en demà i des d’una visió holística, ja que altrament es poden acabar extraient conclusions errònies i, per tant, potencialment perjudicials.
Des d’un punt de vista agrícola, la millora en l’eficiència productiva de l’aigua ha de ser un objectiu primordial, sempre que aquesta aposta per l’eficiència no impliqui requeriments energètics o d’alta sofisticació en la gestió. L’agronomia i el sentit comú tenen un gran paper per exercir en aquesta tasca.”
Quin panorama!
No és un panorama molt afalagador, el que explicita l’informe en el capítol 13 sobre els sistemes agroalimentaris, que ha estat elaborat per Teresa Sebastià, Josefina Plaixats, Jaume Llobera, Joan Girona, Nuno Caiola i Robert Savé, amn la col·laboració de Rosa Lurba.
Es sorprenent que la darrera frase de les conclusions d’una part important tan sensible per a la vida com és l’alimentació digui: L’agronomia i el sentit comú tenen un gran paper per exercir en aquesta tasca.
Hi ha moltes preguntes a fer, però ho deixo per a qui llegeixi aquest text i que, després de pensar-hi breument, en tregui les contestacions personals o col·lectives.
Comentaris