Les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Convé que es tingui present el quadre de les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris que ens fa el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Potser serà, des d’ara, el “full de ruta” de la política agrària i on “el sentit comú i de la nova agronomia” i tenen un paper rellevant. Ves a saber?

Foto Joan Grífols (CC BY 2.0)

També des d’ara i sempre més, hem de parlar d’agricultura de precisió i de ramaderia de precisió i de gestionar els ecosistemes marins en lloc de gestionar el recurs marí. Aquest és el nou paradigma agroalimentari. Cal prendre’n nota.

El quadre de les 13 recomanacions. [Transcripció de les 13 recomanacions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (pàg. 333-334)]

1.- Mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum d’aliments tenen en el canvi climàtic. Proporcionar-li els indicadors que permetin elegir entre productes o establir pautes d’alimentàries.

2.- Crear grups de treball pluridisciplinaris estables que orientin els debats sobre els efectes del canvi climàtic en les realitats agrària, ramadera i pesquera catalanes (en un món globalitzat). Les conclusions d’aquests grups han d’ajudar tant a transmetre un missatge clar a la societat com a orientar amb més detall les actuacions que cal dur a terme en aquest àmbit.

3.- Fomentar mètodes i sistemes que permetin incrementar l’eficiència productiva de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, els conreus associats i l’agroforesteria com a mecanismes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.

4.- Desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus. Incorporar en aquestes estratègies totes les fonts disponibles de nitrogen (com ara rostolls o orgànics) i evitar tant les pèrdues que s’incorporen als GEH com les que puguin contaminar el sòl o els aqüífers.

5.- Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió, adaptats a cada zona i a cada sistema de producció, així com el control ambiental de les granges, com a estratègia per a la reducció dels GEH.

6.- Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir la salut animal, optimitzar el rendiment dels animals i millorar la qualitat i la seguretat dels productes làctics i carnis.

7.- Centrar l’estratègia per a minimitzar els efectes del canvi climàtic en la pesca costanera a Catalunya en les mesures d’adaptació, basades en el coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats.

8.- Enfocar la gestió de la pesca des d’un punt de vista ecosistèmic que també contribuirà a aturar la pèrdua de biodiversitat, a restaurar la productivitat del medi marí i, per tant, a augmentar-ne la resiliència.

9.- Desenvolupar sistemes  més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels nutrients amb la finalitat de poder utilitzar tots els nutrients naturals disponibles i reduir les aportacions provinents del fora del sistema.

10.- Optimitzar l’ús de l’energia en els processos de la cadena alimentària des de la producció fins al consumidor.

11.-Promoure sistemes de gestió eficients de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats) dins d’uns marges d’eficiència i sostenibilitat de les explotacions. Això significa potenciar la recerca orientada a aportar solucions als actors vinculats amb l’ús de l’aigua (com ara els regants, els gestors de l’aigua o els tècnics), basada en el sistema de cooperació participativa entre tots (de manera que es garanteixi una transferència més eficaç entre els investigadors i els usuaris).

12.- Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola, una gestió que s’ha de fer des de les administracions públiques perquè l’aigua és un bé públic i, a més, perquè difícilment ningú invertirà individualment en el desenvolupament d’un bé comú, si no que esdevé una activitat rendible econòmicament.

13.- Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera global, no sectorial (per a l’ús agrícola, per a l’ús urbà, etc.),tenint en compte especialment els efectes del canvi climàtic en l’aigua de la Mediterrània”.

Les dades que cal recordar del nombre de les emissions i els estocs de carboni

El percentatge de les emissions a escala global per sectors en percentatge és:

Energia, 26%; Transport, 13%; Residència/comercial, 8%; Indústria, 19%; Residus, 3%; Agricultura, 14%; Forestal, 17%.

Emissions de l’agricultura a Catalunya

A l’any 1990, any de referència, varen ser de 4.024 kt CO2 equiv., que representava el 10,3% del total, i a l’any 2013 tot i augmentar el nombrede les emissions a 4.126  kt CO2 equiv. va representar el 9,7% del total.

A Catalunya l’estoc mitjà de Carboni entre la vegetació i en el sòl és la següent:  

Boscos, 149,4 Mg C ha-1; Matollars, 104 Mg C ha-1; Pastures i Prats, 134,7 Mg C ha-1; Agricultura ,112.9 Mg C ha-1.

Nota: 
1 Mg C ha-1 = 1 Megagram de Carboni / hectàrea = 1 t (tona) C / ha = 100 g C / m2 
(suggeriment de E.P.E.)